dilluns, 28 de febrer del 2022

Canto al cos elèctric (recordant Whitman)

 CANTO AL COS ELÈCTRIC  (recordant Whitman) 


Canto al cos elèctric,
font de gaudi, dolor i totalitat,
fluint amarat d'altres cossos,
que es fonen en un esclat.

Canto al cos omnívor,
volcà d’emocions i pensaments,
sense límits ni fronteres, 
infinites corrents vibrants, 
sense glòria ni pecat. 

Canto al cos ressuscitat, 
vehicle de vida i mort, 
receptacle de cels grisos, 
de sols lluents esbojarrats. 

Canto al cos obert
a fantasies i veritats, 
a fluids humits i alès ardents
de masses encabronades
que cerquen llibertat. 

Canto al cos alliberat
de falsos compromisos, 
més enllà de terra i mar, 
fonent futur i passat. 

Canto al cos recent nascut 
i al que arriba al seu final, 
al que s’arrossega i al que vola, 
curulls de tendresa, ràbia i combat. 

Canto al cos nou sens defallir. 
Aquell que es deleix pels altres cossos
que l’envolten a cada instant, 
emissors de bellesa intemporal. 

Canto al cos cansat
que reneix cada matí 
com si res no hagués passat, 
escampant arreu
els seus bocins més preuats. 


Francesc Marcé i Puig 
19 de febrer de 2022


dimecres, 16 de febrer del 2022

A vegades l'atzar

 A VEGADES L'ATZAR

A vegades l'atzar destrueix pronòstics.
Els pòsits ja no és sedimenten,
ni les aigües resten plàcides.
Hi ha gàrgoles a tots els pòrtics,
culs de got a totes les escales
i les baranes ja no sustenten.

A vegades l'atzar és font de llum
que forada les ninetes
i devora les neurones
en un vol ondulat com de verdum
que esfondra totes les màscares
en fluxos d'energia desbordats.

A vegades no cal mirar enlloc
doncs l'atzar no retorna la mirada.
Són noves les percepcions,
noves i antigues les sensacions.
Tant és la foscor com l’albada.
Tant és el sol com la pluja.
No cal tenir por del foc,
ni de l’escalf de les brases,
ni córrer a cercar sopluig.

A vegades l’atzar crea i no enderroca,
en una ontogènesi de perfums,
un allau d’orgasmes no continguts,
que trenca límits desconeguts
i engendra glopades de vida
on des de temps ignots sols hi havia roca.


Francesc Marcé i Puig
16 de febrer de 2022



dilluns, 14 de febrer del 2022

Conducta y comunicación. Una perspectiva sistémica.

Podeu obrir i descarregar el llibre clicant al títol.
Nota: També es pot descarregar el llibre des del portal bibliogràfic Dialnet en aquest enllaç:

L'objectiu perseguit per aquesta obra (Barcelona, PPU, 1990) rau en la construcció de l'armadura bàsica d'un model general dels sistemes de conducta entesos com a sistemes de comunicació. Aquest model general s'elabora a través de l'examen de dades i teories aportades per investigadors de diversos camps relacionats tots ells amb sistemes d'aquell tipus: des de la Teoria general de sistemes a la Teoria de la comunicació humana, la Semiòtica, la Cibernètica o les diverses formulacions de la psicologia, l'antropologia, la sociologia o l'etologia que resulten pertinents. 

Aquest objectiu consisteix doncs en la formalització i el desenvolupament d'un paradigma sistèmic-comunicacional que es considera implícitament preexistent darrera de les formulacions d'una multiplicitat de disciplines i models teòrics. Es procedeix així a la sistematització d'una meta-teoria en el marc de la qual s'inscriuen teories particulars pròpies de dominis concrets i models teorètics adequats per explicar situacions concretes. 

D'una banda, s'elabora un model teòric general mitjançant la construcció d'un llenguatge teòric especificat que pugui funcionar com un càlcul, utilitzant la forma de diccionari enciclopèdic per a la seva estructuració i presentació. Aquest constitueix la segona part del llibre i inclou 323 termes presentats com entrades del diccionari als que cal sumar-hi tot un conjunt de termes, que també es defineixen, però no s'inclouen en l'ordenació alfabètica, tenint en compte el seu caràcter secundari o auxiliar, arribant així a uns 400 conceptes. El diccionari no s'organitza de manera que a cada terme li correspongui un article especìfic. S'organitza en 54 articles, cadascú agrupant una serie de termes directament relacionats entre si. Així cada article admet tant una lectura unitaria i independent com l'accés per consultar-hi estrictament la definició d'un terme particular.

D'altra banda (primera part) i sota la forma de discurs linial, s'examinen els problemes epistemològics i metodològics plantejats pel model teòric general presentat i es passa al desenvolupament deductiu d'algunes conseqüències que se'n desprenen.










dilluns, 7 de febrer del 2022

A vegades III

 A VEGADES III


A vegades esclaten cent sols
prenyats d'universos genuïns. 
Els mars catapulten estels 
dins les immenses lluentors de la nit. 
S'hiperplassien els cors bategant, 
marcant el compàs dins del pit. 

A vegades les pells es desfan 
en magmes borbollants compartits. 
Ardències escampades arreu. 
El món sencer en un instant. 
Fogueres de mel, dolça i penetrant. 
Els trons units en una sola veu. 

A vegades viure és senzill. 
Només cal deixar-se portar
per corrents de núvols tranquils
amarats de rosada sensual, 
esclafits de mirades en un espill,
rius de lava animal. 

A vegades un i un fan mil. 
Els segons són minuts, les hores un any. 
El temps s’expandeix desaforat. 
Tots els crits esdevenen un cant. 
Els ametllers florits es fonen en fang
i plouen espurnes de felicitat. 


Francesc Marcé i Puig. 
7 de febrer de 2022.