Anhelo

 ANHELO

Anhelo el teu cor bategant,
quan no hi ets, a cada instant,
el teu cos rellent i dolç
que m’embolcalla com a un infant,
la voluptuosa infinitud del teu alè,
la teva veu que m'acarona amb el seu cant.

Quan dos cossos es troben
neix un univers sense final,
les ànimes es fonen,
la fi del camí tant se val.
Ocells d'un mateix niu, aigües tumultuoses,
brins d'herba tremolant. 

Anhelo aquest somriure que et fa més bella, 
el teu gaudi aclaparador, 
aquest desig que ens anorrea, 
aquestes mirades que es troben
com sageta penetrant, 
capoll de seda que es cabdella. 

Quan la terra crema
i els afanys coven desencís, 
queda el delit de l’un per l’altre, 
cau de noves esperances, 
d’albades venidores, 
promesa d’un nou món menys fonedís. 

Francesc Marcé i Puig.

3 de març de 2022