Escala al setè cel

 "ESCALA AL SETÈ CEL"

Glopades de mar a la calma de la nit.
Rius de carnalitat furgant les ombres del matí.
Luxúria d'instints volguts, cercats, espontanis.
Gula executada degustada a quatre mans.

Gimcanes de roques i esculls erosionats
per ones recursives en eterns retorns.
Besades furtives far de les vesprades.
Cabdells nocturns de cossos entortolligats.

Records passats i presents renovats.
Ànimes descabdelladas renaixent a cada instant
en inacabables riallades fulgurants, 
en somrisos seductors de somnis ben reals. 

Barques que enxarxen desitjos assolits, 
moixaines, tendrors de dits que es palpen,
camí d’un altre instant, d’un endemà. 
Mans dansaires que es van trobant i retrobant. 

Solituds minvades per abraçades sens final, 
ullades fugisseres, mirades subtilment punyents, 
petites passes compassades contrapuntades en un ball, 
teixidores d’una escala que mena sempre endavant.
 

Francesc Marcé i Puig

13 d’abril de 2022