"MAGRITTE ESTABORNIT"
Plouen espurnes de cel sobre Magritte,
que plora de ràbia en veure els interpretadors
exprimint la taronja per atorgar-li sentit.
Fa bullir l'olla buida de les pors,
posant en crisi el coneixement,
esberlant certeses que esclavitzen la ment.
Vaixells fets de mar que ves a saber si naveguen.
Ocells vegetals davant portes que no amaguen res.
Amants que es besen sens trobar-se.
Objectes gegants, mobles petits, parets de núvols.
Taüt assegut en una cadira de góndola.
Quan el món explota ningú sap on amagar-se.
Ocells vegetals davant portes que no amaguen res.
Amants que es besen sens trobar-se.
Objectes gegants, mobles petits, parets de núvols.
Taüt assegut en una cadira de góndola.
Quan el món explota ningú sap on amagar-se.
La pipa no és una pipa: avui no el deixarien fumar.
Trencant els límits del a fora i el a dintre.
Ni tan sols la finestra mostra la realitat.
Peixos amb cames, estàtues aprenent a volar.
Quan el darrera és davant i aquest darrera
sols si el cap esclata es copsen les veritats.
Ni tan sols la finestra mostra la realitat.
Peixos amb cames, estàtues aprenent a volar.
Quan el darrera és davant i aquest darrera
sols si el cap esclata es copsen les veritats.
Francesc Marcé i Puig
5 de maig de 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada