Potser, potser, potser

 "POTSER, POTSER, POTSER" 

Potser hem construït un món de ploramiques,

gemegaires, planyívols, fent el ploricó.

Masoquistes endèmics que se’n vanten.

Potser veiem sempre buides les piques.

Gaudim, tot i no ser d'or, de la presó.

Sembla que les feredats ens alimenten.

Potser hem construït un país de ploramiques.

Plau la paranoia, àlibi de por al canvi.

Sempre en aquella vall de llàgrimes.

Esclaus dels nostres esclavatges:

seguretat amb temor un bon bescanvi.

La utopia que fa curt ja omple les ànimes.

Potser hem construït famílies de ploramiques,

pendents del món feliç que mai arriba.

Freud en diria enyorança de l’úter matern.

Vivim la vida com un constant pànic.

Covards de mena sempre a la deriva,

immersos en el dubte sempitern.

Potser tots plegats vivim del mite

que es pot repicar i anar a la processó.

Francesc Marcé i Puig
22 de maig de 2022