Ja n'hi ha prou

 "JA N'HI HA PROU"

Ja n'hi ha prou,

prou d’esclaus en pròpia terra, 

prou de països colonitzats, 

prou d’identitats fetes desferra, 

prou de pobles anorreats.

Ja n'hi ha prou, 

prou de contrades espoliades 

per gegants amb peus de fang, 

prou d'oligarques d'egos inflats, 

prou de mentides mal contades, 

prou de revoltes que es fan i es desfan.

Ja n'hi ha prou, 

prou de líders mal venuts, 

prou de líders mal comprats, 

prou de llei de l'embut, 

prou de queixes sense embat.

Ja n'hi ha prou, 

prou de mites tecno-feudals, 

prou de tirans sorruts o amicals, 

prou de llengües assetjades, 

prou de llengües dominants.

Ja n’hi ha prou, 

prou de cultures reinflades 

a preu d’altres somicants, 

prou de pregones grandeses 

a canvi d’orgulls minvants.

Ja n’hi ha prou, 

tant és si els colons són francesos, 

com si són americans, 

tant és si són xinesos, 

com si són castellans, 

tant és si son israelians o russos, 

danesos, turcs o sirians.

Ja n’hi ha prou, 

tant és si els vassalls son quebequesos, 

canacs, maies, asteques o aleutians, 

tant és si són taiwanesos, 

tibetans, africans o catalans, 

tant si palestins o ucraïnesos, 

groenlandesos o del Kurdistan.

Ja n’hi ha prou.

Ja és hora que els serfs s’aixequin 

i foragitin els més grans, 

fent que la terra tremi, 

penjant tots els imperis 

cap per avall del fanal més alt.

Francesc Marcé i Puig

29 de gener del 2026.

Prec

 "PREC"

Vull morir dins dels teus braços 

i serà com no haver mort; 

mil balcons plens de domassos 

i una pau sense conhort.

Abraçada acollidora 

que em fondrà fins l’infinit; 

un profit sense penyora 

d’un Tità mig arraulit.

Mai serà tard, mai serà d'hora, 

mai més hores ni minuts, 

cap més cel obac que plora, 

ni grans planys, ni gemecs menuts.

Una gran solitud acompanyada; 

jo un Neptú i tu una Fada.

Francesc Marcé i Puig

24 de gener del 2026.

Ofegats

 "OFEGATS"

S'esmuny per la vall de les tenebres 

el darrer sanglot de veritat; 

no són rocalls ni tan sols gebres; 

tot just ardors de folls ben peixats, 

entabanadors que estremeixen 

cervells i cors engarjolats, 

amb tronats somnis nounats, 

que no alenen, sols panteixen, 

ajornant velles conteses 

com delits esbojarrats, 

com fervors només preteses, 

fantasies deforeres 

sens cabuda a noves lleres 

on ens volen ofegats.

Francesc Marcé i Puig

19 de gener del 2026.

Semblen prohoms

 "SEMBLEN PROHOMS"

S'escampen com heura maligna;

xuclen sangs amb cor de petxina; 

estampen dallades benignes; 

no transigeixen ni amb la propina.

Amaguen cucs verinosos; 

rosers sense flors, tan sols espines; 

no deixen ni carn ni ossos; 

impenitents cleptòmans d'endorfines.

Passen bou per bèstia grossa; 

amb un somriure assassinen;

granotes que no han estat capgrossos; 

pintes que no pentinen.

Volen coloms, 

esnifen catxes, 

semblen prohoms, 

tan sols són fatxes.

Francesc Marcé i Puig

18 de gener del 2026.

Super-herois

 "SUPER-HEROIS"

Super-herois 

de pa sucat amb oli 

endrapen el món a queixalades. 

No hi ha ningú que els controli.

Sembla que van maldades 

i tots plegats tan cofois.

Tant d'un com d'altre bàndol,

-tant és la procedència-

-tant és la narrativa-

-tant és què els motiva 

sols regna la inconsciència 

i res no atia a escàndol.

Més que una tragèdia grega, 

tot plegat sembla un gran sainet, 

un formatge ple de forats, 

rosegat per xics buscabregues, 

d'una inesgotable set 

de sang, d'un públic astorat.

Francesc Marcé i Puig

8 de gener del 2026.

Confluirem

 "CONFLUIREM"

Sospirs de globulina 

alleten el meu cor.

No puc dir que és la olor 

dins mon nas anòsmic; 

potser és el flaire 

que deixa ton sabor.

Ta presència impregna 

esquitxos de demà 

que creixen més enllà 

de tot esdevenidor.

Línies paral·leles 

que tot fugint es troben, 

espurnes dins la foscor, 

quadratures de cercles, 

pedres que s’estoven 

amb una lleu remor.

Confluirem en un destí 

de pa amb sucre i vi, 

o de pa amb sucre i sal

-si et sembla més cabal-

sens que ningú marqui el camí, 

ni ens esveri pas cap mal.

Francesc Marcé i Puig

1 de gener del 2026.

La màgia del capsigrany

 "LA MÀGIA DEL CAPSIGRANY"

No sé què passa enguany 

que qualsevol capsigrany 

és expert en qui sap què 

sens que cap tasca calgui fer.

N'hi ha prou amb tenir l'eina 

que faci sola la feina 

i com per art d’encanteri 

resolgui qualsevol misteri.

Qui sap on arribarem 

amb tanta parafernàlia; 

càndid qui creu que ens en sortirem 

lluny de tota represàlia.

Duros a quatre pessetes 

tantes feines mal fetes.

Francesc Marcé i Puig

1 de gener del 2026.