"AMARAT"
Amarat de lluïssors engarjolades
veig esclatar les ales del vent.
Pel pendís de les hores retrobades
reneix un inesperat sarment.
Amarat d’albades enllunades
puc fugir del sempitern anar fent.
És clouen finestres oblidades
de les que no cal fer-ne més esment.
Llampeguen en el buit noves ardors.
Esgarips de feres enllaunades
alenen amorosides noves sentors.
Res nou, res vell no és endebades.
Flirtegen runes brunes nous amors
pel sol ixent ben amarades.
Francesc Marcé i Puig
25 de juliol del 2026.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada