"PERDUT EN UNIVERSOS LLOMPARTIANS"
Corrues de formigues
engoleixen miralls escapçats.
L’Agnès i l’Antònia esguarden expectants.
No diguéssiu mai
que el rellotge s'ha aturat.
Aranyes enteranyinen
estols de rats-penats.
Els calaixos del capvespre
romanen oblidats.
La lluna somica
llàgrimes de soledat.
Ombres de llangardaixos
agombolen els meus morts.
Deu ser l'horabaixa
llançant els daus de la sort.
Geomètriques tardors
a l'alba han fet escac.
L’Antònia I l’Agnès pleguen veles
de tot enyor caducat.
S’atansa el crepuscle
dins la pluja del passat.
Francesc Marcé i Puig
25 de juliol del 2026.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada