Saltar de l'espadat

 "SALTAR DE L’ESPADAT"

Desesmat i esmaperdut 

l’humà d’aquí i ara mateix, 

embadocat i força peix 

mentre li aixequen la camisa, 

arrapat a qui l'ha ensarronat, 

bevent sempre a galet 

tant si fa sol com fred, 

-sempre al caient de la cornisa-

ben guarnit i ben lluït, 

ullprès per qui l’engalipa, 

sens saber-se mai enredat, 

però sempre embadalit, 

addicte a comèdia i artifici, 

mai decebut per l’enganyifa, 

per tant de sopar de duro 

sens veure’n mai benefici, 

rebolcant-se en l'autoengany 

i tal dia farà un any, 

ignorant frau i parany; 

a ningú ha de sorprendre 

que de cop es deixi corprendre 

per sortillers, mags o xamans 

que, amb miraculós remei, 

prometen pau i felicitat, 

ni que sigui saltant d’un espadat.

Francesc Marcé i Puig

9 de setembre del 2026.