Quan l'Estat promou la sociopatia col.lectiva envers Catalunya

Us recomano que llegiu "Las raíces del mal". Excel.lent reflexió de l'empresari, analista economic, Sociòleg, Psicòleg, etc. i amb un encara més llarg curriculum tant academic, com docent, i com a president executiu i conseller delegat de múltiples empreses Alfonso Durán Pich. L'article està en castellà.
Hi analitza com un Estat pot fomentar la sociopatia col·lectiva com va fer l'alemanya nazi i Espanya amb Catalunya i els seus ciutadans. I que ningú l'acusi de supremacista quan cita Vicenç Vives dient que ciutadans catalans son els que ho volen ser al marge de l'origen i no aquells que havent nascut o no a Catalunya es consideren ciutadans espanyols i només administrativament ho son de Catalunya.
I no ho diu ell sinó jo. Hi ha precisament un partit, C's que va néixer per fomentar que hi hagi residents a Catalunya que no vulguin ser ni sentir-se catalans, doncs només veu espanyols, un fenomen que va començar amb Felip V i van contribuir a consolidar, o intentar-ho 40 anys de franquisme, i semblava que 40 anys de "democràcia" i autonomia havien contribuït a revertir. Un partit que no només fomenta que no se sentin catalans, sino que ho fa fomentant l'odi, el despreci i la ignorancia de la cultura, la llengua i la historia propia del país en el que viuen, al que nega el caràcter de Nació que fins encara que sigui amb un eufemisme com "nacionalitat" li reconeix la constitució. I pretén representar-los, com a còmplice d'aquest Estat que ens vol anular com a nació i ens nega els nostres drets.
Cal llegir-ho, saber-ho i tenir-ho ben present. Un gran article altament recomanable per saber el que realment està passant en l'imaginari col·lectiu espanyol i afegiria i en els d'aquests a què em refería, què vivint a Catalunya han acabat despreciant la seva cultura, la seva història i els seus drets nacionals: gran èxit del franquisme que es evident que no hem sabut contrarrestar del tot, encara que ho creguéssim.
Que estava latent, que el PP va tornar a fomentar a Espanya, i del que al final ha acabat fent-se còmplice fins el PSOE, no necessàriament el seu electorat (que molt ha fugit cap a Podemos), provocant el creixement vertiginós de l'independentisme. Un independentisme que ha crescut i s'ha tornat hegemonic enfront d'aquest atac constant de l'Estat central. Un independentisme ja no identitari sinó defensiu davant l'atac tant a la cultura com a l'economia i a la sobirania de les seves institucions, però que mai no ha negat als que se sentien també espanyols que se'n poguessin seguir sentint, i que fins en una suposada Catalunya independent poguessin conservar la seva ciutadania espanyola. Un independentisme que mai ha odiat la cultura espanyola ni ha renunciat al seu llegat, ni l'ha considerat contradictori amb el respecte a la cultura catalana ni amb el fet de sentir-se català.
Es la demagògia de partits com el PP i sobretot C's la que ha creat hi ha estés el suposat fet d'haver d'escollir oposant ambdues tradicions, i ambdós sentiments nacionals, i venent la idea d'un enfrontament cultural i personal a Catalunya que no havia existit mai i si ara existeix és per part d'una minoria. I han caigut en el seu joc fins partits de tradició catalanista com el PSC, recolzant el 155 i renunciant al dret a decidir que sempre havien defensat, des de la seva creació i fins fa ben poc. I dic partits, no els seus votants. I son els que amb el recolzament de tots els mitjans de comunicació hegemonics espanyols, els poders economic financers, l'església i la part del poder judicial hereva del franquisme, potenciada pel PP, han despertat i alimentat a Espanya aquesta catalanofobia latent, venent el discurs de que érem nosaltres qui odiàvem Espanya i els espanyols quan l'únic que hem fet és voler defensar-nos, no als independentistes, sinó a tots, desprès de milers d'intents negociadors, de l'atac permanent d'un Estat incapaç de renunciar al seu esperit imperial i centralista i reconèixer realment la seva plurinacionalitat.
Llegiu a l'article que hi ha a l'enllaç de sota les bases d'aquesta estratègia de l'Estat, que no és nova ni autòctona, però ha estès l'odi i la sociopatia col.lectiva cap a Catalunya i els que ens sentim catalans.


Alfonso Durán Pich "Las Raíces del Mal"