diumenge, 7 d’abril del 2019

Democràcia espanyola: El rei i l'exèrcit (atado y bién atado)

El dissabte 8 de febrer, en una entrevista al FAQS, en què participaven Luis Llach, Quico Sallés i 2 exmilitars demòcrates espanyols va quedar molt clar qui té el monopoli del poder real a l'Estat Espanyol fruit del regim  del 78. I no em refereixo en aquest cas al poder últim econòmic, o sigui l'Ibex 35, on podem destacar empreses, bancs o empresaris com Florentino Pérez, Ana Botín o Planeta, que controlen els partits o els mitjans, ni a la connivencia dels organs més importants del poder judicial, amb tots els seus amiguismes i corrupteles, hereva del franquisme. Em refereixo a qui ostenta el monopoli de la força, al servei últim dels mateixos interessos. I no és el parlament ni el govern precisament, com se suposaria en una democràcia. Realment el dictador ho va deixar tot molt ben lligat. Ho resumiré amb els 6 Twits amb què vaig contestar a Jordi Borràs el 12 de febrer on reproduïa una noticia del 3.24 on Borrell reclamava a l'independentisme que "retirés la campanya contra la democràcia espanyola".
1/5 El dissabte al FAQS entre en Llach, en Sallés i 2 exmilitars demòcrates ho van deixar molt clar. El problema de fons no és una mera qüestió de drets. Es el "atado y bien atado". La transició 76-80 potser d'entrada poc més podia fer.  Però va quedar del tot clar quan després del 23f el rei va cridar els partits espanyols.
2/5 No, va cridar als "perifèrics", sinó als estatals, i els digué que fins aquí havíem arribat. Després va venir la LOAPA i la frenada autonòmica coneguda per tots. Qui podia haver capgirat les coses en el seu moment amb la majoria absoluta fou el PSOE i hi va renunciar. I  així anem al moll de l'os.
3/5 Allò de que Serra va democratitzar l'exèrcit fou la gran mentida. Cap constitució democràtica al seu títol preliminar (article 8) posa l'exèrcit com a garant de la integritat territorial i l'ordre constitucional. Se'l regula als articles propis de les administracions en general. L'únic què va fer va ser pactar amb l'exercit la seva autonomia i impunitat a canvi de què els deixés fer políticament. Vaja un pacte mutu de no agressió. Les condicions i els limits concrets, a part del títol preliminar mateix, els hauria d'explicar Serra.
4/5 El cap de l'exèrcit és el rei posat per Franco. El rei i l'exèrcit están per sobre del Govern el parlament i la sobirania popular que no els controlen: aquesta es la realitat de la suposada monarquia parlamentària d'Espanya, on l'exèrcit és autònom i el rei te el monopoli de la força.
5/5 Gràcies a la complicitat de PSOE del Sr Gonzalez, el Sr Borrell i el Sr Sánchez aquesta democràcia espanyola que hagués pogut ser després d'una transició difícil, no ha existit mai doncs falla en la seva essència, per més que s'hagi intentat maquillar durant tots aquests anys. I la prova és que quan Catalunya l'ha posat a prova qüestionant la indissoluble unitat, que també consta al títol preliminar (article 2), ha mostrat la seva autèntica cara i tot el seu potencial repressiu. Amb el rei dient que la llei és la garantia de la democràcia (n'està per davant), per si ens quedava algún dubte i com estem comprovant en propia pell.
PD: La prova, que més de mil alts o exalts comandaments de l'exèrcit hagin fet un manifest defensant el franquisme i el Govern i el ministeri de defensa "no saben, no contesten".
Aquesta inacció, fins del Govern del PSOE, davant de manifestos com aquest, la recalcava al FAQS d'avui l'extinent  Luis Gonzalo segura (crec que era un dels 2 militars a què em referia al principi) , expulsat per denunciar la corrupció a l'Exercit. Ha aparegut junt amb un caporal expedientat en canvi per signar amb 36 més un manifest antifranquista. I tots 2 recalcaven com mai en tota la transició s'ha fet neteja de militars franquistes a diferencia del que es va fer a Alemanya amb els nazis; com l'exercit segueix tenint aquest caràcter clarament franquista; com es cometen tota mena d'abusos amb els seus membres, que son tapats pels comandaments, a més de l'anomalia que segueixi existint una justicia militar específica, i per tant els abusos mai es jutgin en tribunals civils. Posava els casos recents d'una caporal embarassada a qui un sergent la va obligar a cavar fins que va abortar i la que va ser expulsada va ser ella i van protegir el responsable; un soldat violat per altres 5 a qui sols s'arresta 15 dies; una soldat assetjada reiteradament sexualment per un tinent que és expulsada. Aquest i altres fets estan passant ara mateix, i la ministra de defensa calla. No sols això si no que el govern del PSOE ascendeix a colpistes i franquistes a generals. De fet els mil que van signar el manifest franquista, fins fa poc estaven en actiu i ningú se'n va preocupar. Evidentment no s'han fet feixistes d'un dia per l'altra. Insults comuns als subordinats son dir-los rojos o sindicalistes. Aquest és el panorama. O com diu el hashtag famós a twitter #ThisIsTheReal Spain.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada