"MÀRIUS TORRES"
Fonedís, ara ressona
el so del darrer sonet,
record d'en Màrius Torres,
com quadre a la paret.
Lluint desimboltura,
curull de senzillesa,
d'un cor que no s'atura,
mancat de tota fressa.
Com ànima en pena,
cercant no se sap què,
d'una llàntia, el ble
d'un ciri, la cera,
de són riu, la llera.
Potser, allò que el mena.
Francesc Marcé i Puig
2 de juliol de 2025.