divendres, 3 de juliol del 2026

Respiro

 "RESPIRO"


Respiro l’encís del teu alè 
en el somriure de cada porus 
d'aquesta pell que m’embolcalla. 
Em sento més bell que vell 
quan ton esguard se m'encomana, 
envaït per aquest virus 
d’una intimitat sense fre.

Vull seguir sempre abeurant-me 
amb ton beuratge fetiller, 
punyent fada atrafegada. 
Immarcescible ballaruga 
aquest nostre vals més proper, 
com una cuca poruga, 
que fuig esfereïda, 
d'un innombrable vesper.

Fruïm de la mútua complaença 
com si no tinguéssim res més a fer, 
sens caldre remença ni temença, 
lluny de cap núvol obac o botifler.


Francesc Marcé i Puig
3 de juliol del 2026.


Sense títol

 "SENSE TÍTOL"


Treu el nas la lluna 
per l'escletxa de la morera.
Flirtejo amb un rat penat 
dins d’una nit sense títol. 
Sento la remor esquívola 
d'un món sense títol, 
l’ambigu gemec 
d'una munió d’éssers, 
sense títol. 
El silenci sepulcral 
de quan tot pot esdevenir, 
sense títol. 
Fugint d'un cosmos en mosaic, 
intitulat per delirants ments 
de bruixots descerebrats, 
amb títols auto-regalats. 
Com un insult la caldera 
del veí sense títol, 
en plena canícula. 
És fredolic el seu esglai d'estiu 
sense  títol?.
Potser més val sense títol 
que mal encapçalat. 
La lluna ja esguarda descarada 
des del seu núvol estant 
en aquesta hora sense títol. 
Qui més qui menys somiant, 
sense títol, 
amb son redemptor particular 
que tot ho torni a anomenar. 
Traidorencament l’alba, 
mentre escrivia, 
s’ha anat deixondant.
El gall i un cotxe arrencant
restauren la realitat. 
Encara giravolta
el rat penat despistat.
La lluna ja s'ha encauat.
Bruixots i embruixats, 
a punt,
per seguir marcant al ramat. 


Francesc Marcé i Puig 
3 de juliol del 2026.