Tardor simbiòtica

  TARDOR SIMBIÒTICA

Espurnes de cel en cada respir

foraden sens compassió

les goles ennuegades

d'un pobre camaleó,

que es gronxa embadalit,

intentant acolorir la nit.

Zebres ratllades pugen l’Everest,

mentre les punxes afilades

d’un malaguanyat eriçó

els seguen l'herba sota els peus

i una colla de microbis tristos

alcen les seves veus.

Fulles caigudes cap per avall

creen catifes sense pols.

Se les enduu la tramuntana,

que ix d'uns ulls esporuguits

i escombra de mals averanys

una colla de cervells adormits.

Una tardor infinitament voraç

engoleix sens pietat

primavera, estiu i hivern,

foragitant tots els cucs empedreïts.

Amb el binocle adequat

es poden trobar perles dins l’infern.

Francesc Marcé i Puig. 

29 de novembre de 2021

Potser algun dia

 POTSER ALGUN DIA

1)Potser algun dia
algú encendrà un llum
enlluernador
i encegats no farem via,
tot enyorant la foscor.

2)Mil llumetes
il·luminant el camí,
foraden l'infinit.
Poden moure muntanyes
si ningú aigualeix el vi.

3)La ment és forta
quan comença a treballar,
fent fora la por,
obrint totes les portes,
sens límits ni fronteres.

4)Tots els fantasmes
s’esvaeixen sens retorn
en mirar enllà,
més lluny de l'entorn,
sens plors ni sarcasmes.

5)Potser algun dia
serem lliures i forts.
Mancats de messies.
Braços i ulls oberts.
Vius i no somorts.

Francesc Marcé i Puig.

27 de novembre de 2021

Ruleta russa

 RULETA RUSSA

Ruleta russa:
Els llops atrapats per la presa?.
Tan sols teatre:
Gat disfressat de ratolí.
Sona una havanera.
Tots ballant sense batre.
La sang s’ha tornat vi.

Ruleta russa
en sortir de casa. 
Sempre és un ball perillós. 
Tan sols teatre: 
T’estimo però et vull per a mi. 
Enlluernats pels diamants. 
Venent abans d'hora la pell de l'ós. 
Millor un que tres o quatre?. 

Ruleta russa
cada dia a tot arreu. 
Qui no arrisca no pisca. 
Tan sols teatre: 
Vendre lliris a la resclosa
tot ofegant la veu. 
Millor l’or que l’ametista?.
Perquè ens deixem abatre?. 

Francesc Marcé i Puig 

23 de novembre de 2021

Cabòries

 CABÒRIES

1)Un infant dins meu
cada dia em desperta.
No em sap gens de greu.
Em fa un toc d'alerta.

Jo li faig d'altaveu. 

2)Flors grogues al jardí.
Massa altes per assolir.
No és cap parany.
És simple seducció.
Quin goig deixar-se seduir.

3)Ens fa falta el dit
per trobar la lluna.
Un cop assolit
ja som lliures per mirar
sens la crossa  del dit.

4)Riure sens parar.
Aspirar altres riures.
Un contacte intens.
Com guardar queviures
En previsió dels mals temps.

5)A cops fas un toc
i no obtens resposta.
Vaixell lluny de port.
Se’t tanca una porta.
Mil llums a l’infinit.

Francesc Marcé i Puig. 

16 de novembre de 2021.

Foteses quotidianes

 FOTESES QUOTIDIANES

Ha sortit la cadira
de sota un cul llunyà.
Mil havans en fila,
encenen una pira,
tot sortint a passejar.
Canta el virrei Gotzilla.

S’escolen amunt i avall
veritats de cendra.
Les tisores tallen ulls.
L'ase es pensa que és cavall.
Quina tortura més tendra
entortolligar els embulls.

Ja borda el camaleó.
Les alarmes es disparen
i llencen cants de sirena.
L'aigua xiscla com un tenor.
Vells mariners que no paren,
mengen baules d'una cadena.

No s’atura l'obridor,
davant un coll d'ampolla.
Esquinça un quadre de Pollock.
Llums apagats a la foscor.
De llum ni mica ni molla.
Un nadó és devorat per Molloch.

Francesc Marcé i Puig. 

13 de novembre de 2021.

A vegades

 A VEGADES

A vegades els estels
toquen la mà d’un peix.
salten espurnes arreu, 
la farigola reneix.
s'ericen tots els pels, 
les cloïsses alcen la veu
i tot el que és mort ja creix.

A vegades l’horitzó
ja no es deixa veure,
rere una escopinada.
Mussols demanant perdó.
Àngels que han deixat de creure.
El sol una bleda assolellada.

A vegades dins del mar
hi neden mil mugrons,
vomitant llet agriada.
Cards que es fan estimar.
Cervells com cigrons.
Porcs a cada cantonada.

Cintes de plàstic al cel.
Estols de flors a l'autopista.
Una guineu que alça el vol.
La llet s’amaga rere un tel.
Als rocs se’ls cansa la vista.
Dalí plora perquè està sol

Francesc Marcé i Puig. 

13 de novembre de 2021

Mosques

 MOSQUES

Mosques, mosques, allau de mosques.
Ens rodegen i assetgen sense fi.
El seu zumzeig atordidor
rosega el cervell fins a les fosques.
Ens desvien del nostre camí
en un continu aclaparador.

Trobes mosques per tot arreu,
A taula, el llit i el fogó,
fins el nas, el peu i l’orella,
les flors, la femta o la neu,
el llibre i el televisor.
Ens fan perdre bous i esquelles.

Trepanen pubis, ulls i llengües.
Ens infecten les idees.
Maten les aspiracions.
Atrofien penis i vagines.
Fan inacabables les esperes.
Ens tornen carn d’abdicacions.

El senyor de les mosques ha vençut.
Vigila per tot amb l’ull compost.
Escapolint-se, mai abatut.
A l’aguait amb les seves hosts.

Francesc Marcé i Puig

8 de novembre de 2021

Mai és tard per començar

MAI ÉS TARD PER COMENÇAR 

Noia, t'ha maltractat la vida.
Aixeca el cap, no tinguis mai més por.
Ets més forta del que et penses. 
No és tant difícil trobar l'eixida.
Cal cercar la propia lluentor.
Enfortir les pròpies defenses.

Mai creguis que ets el que et diuen.
La força és amagada al teu cor.
La veritat és sols teva.
No escoltis els que ni viuen.
La llum no ix de la foscor,
però l’alba si de les tenebres.

Mai és tard per cridar ben fort:
Sóc jo i no el que volen que sigui.
La meva vida és meva.
Jo decideixo quan vaig a port.
Mai més ningú que em lligui.
Mai més serf de la gleva.

Mai més una rosa sens espines.
Mai més un ocell sense ales.
Mai més una terra per llaurar.
Sols creixes quan t’amotines.
Si volen guerra tindran bales.
Mai és tard per començar

Francesc Marcé i Puig  
6 de novembre de 2021

Apocalipsi ara?

 APOCALIPSI ARA? 

Solidaritat, fraternitat.

Ens sonen aquestes paraules?

Arreu s'escampa la por.

Sols hi ha un vaixell, tot i que ancorat.

Ens creiem massa faules.

Massa soroll eixordador.

Suport, recolzament. 

Ens sonen aquestes paraules?. 

És fomenta i qualla la por. 

Ens volen a l’abatiment. 

Ens deixem tallar les ales. 

El fred es venç amb més ardor.

Sens aturador els apocalíptics

i els aprenents de bruixot

ens llencen els uns contra els altres.

Tots paranoics i agònics.

Sols espines i cap flor. 

No ens volen iconoclastes. 

No ens calen mil·lenaristes,

ni xamans salvadors,

ni guardians de l’ortodòxia.

Llisquem per les pistes.

Anem escalfant motors.

Reivindiquem l’heterodòxia.

Diguem prou i agafem el timó!.

Francesc Marcé i Puig. 

3 de novembre de 2021