Proceso de socialización infantil y atribución de roles por el niño

Podeu obrir i baixar l'article clicant al títol.

Vull dedicar aquest article del blog i el fet de penjar-hi aquesta recerca a la memoria del malaguanyat professor i mentor meu Dr. ENRIC TORÀ TORTOSA, mort prematurament el juny de 2010, que va tenir un paper fonamental en l'orientació del que ha estat la meva carrera investigadora i docent.

Aquest es potser l'únic article del blog, en què resulta impossible separar la seva vessant autobiogràfica a nivell personal i a nivell de difusió de la meva tasca investigadora.

En primer lloc un aclariment. He titulat l'article (en origen una ponencia presentada a las Jornadas sobre la imagen televisiva) "Proceso de socialización infantil y atribución de roles por el niño", tot i que en el document en què està publicat per l'ICE el 1976 consta com "Dos investigaciones sobre la imagen y su influencia en el niño" perquè aquella no sols és la primera que s'exposa, sinó la única de la que s'exposa tot el seu desenvolupament i resultats. Perquè es la única referència existent al seu contingut i perquè per a mi te un valor molt especial doncs és la primera investigació de tota la meva carrera, que em va encarregar dirigir el Dr. Enric Torà el curs 1974-75. La segona  investigació va ser continuació de la primera i, quan la ponencia, només estava iniciant-se. Te valor la referència que se'n fa doncs explica els objectius y la metodologia, però ni tan sols va acabar realitzant-se sota el mateix nom. Es va portar a terme el curs 75-76 i va donar lloc al meu primer llibre "El niño frente a la imágen fílmica con ruptura" ICE de la UB, doc-a-39, maig de 1977.

He dit que seria difícil destriar la vessant personal de la investigadora. He de començar per la primera perquè s'entengui la segona. El Dr. Torà va ser professor meu a l'especialitat de Psicologia de Filosofia i lletres, quan amb el pla Maluquer, curiosament les especialitats duraven 3 anys, el mateix que els graus d'ara. Em va proposar participar el darrer curs de carrera en les discussions d'un grup interessat en la influencia de la TV sobre els nens. El resultat va ser que em va acabar encarregant la direcció d'aquesta recerca que vam realitzar conjuntament amb el company Lluis Pujagut i es va acabar centrant en la influencia del missatge fílmic.

Els meus interessos fins llavors es centraven en la Teoria General de la Comunicació humana i estava pensant en si em dedicaria a la clínica. El Dr. Torà va ser el responsable de que m'acabés centrant sobretot en l'estudi de la influencia de la imatge figurativa i finalment també de les variables formals plastic perceptives, entorn del que han girat la majoria de les meves recerques i publicacions. Fet que no va impedir que la meva tesi es centrés en la Teoria de la Comunicació humana en termes generals, o a nivell docent també participés en un projecte bianual en col·laboració amb Nissan sobre el disseny d'automoció, o impartís bastants anys l'assignatura Objectes i usuaris dedicada a la recerca dels requeriments per aconseguir un disseny centrat en l'usuari. Però aquesta vessant només es va reflectir en una ponencia en un congrés a la Laguna, un article a Temes de Disseny (Objeto, diseño e investigación comunicativa, que podeu baixar d'aquest blog o de Dialnet) i una altra ponencia a un congrés de l'European Academy of Desing a BCN el 2003. Aquesta última,"Designing the stress" està penjada a internet en anglès i la podeu baixar en castellà d'aquest blog.

Però cal aclarir el context i la seva rellevància. El Dr., Enric Torà va ser molts anys director adjunt de l'ICE de la Universitat de Barcelona, del qual era director el Dr. Miquel Siguán Soler (que va acabar sent el director de la meva Tesi). El Dr. Siguán va ser un dels pares de la introducció de l'ensenyament de la Psicologia a Catalunya i a Espanya. També era el director de la Secció de Psicologia de la UB. El fet es que a la práctica qui portava el dia a dia de l'ICE i el feia funcionar era el Dr. Torà. Entre els anys 74 i 82 em va encarregar 5 recerques centrades en la influencia del cine, la TV i la publicitat. Van acabar publicades la que ara presento, la seva continuació, que ja he comentat que va ser el meu primer llibre, i la darrera "Publicidad, mixtificación y adolescencia (la recepción de los spots televisivos), Publicacions i edicions de la UB, 1984. Aquesta darrera realitzada i publicada quan, gracies al caire que havia agafat el meu curriculum, ja havia acabat com a docent primer del Departament de Teoria de la Imatge i de l'Entorn de la Facultat de Belles Arts i després del Departament de Disseny i Imatge.

Ara cal completar la influencia del Dr. Torà amb una altra circumstancia, que encara va influir més en el meu interès per la influència de la publicitat, reflectit en diverses recerques i publicacions com el llibre esmentat, o els textos relatius a l'eficàcia del signe visual, centrats en els logotips, penjats al bloc i algún altre que algún dia també hi penjaré. I fins en la docencia doncs a l'assignatura Recerca Psicosocial en el Disseny Gràfic, que vaig impartir molts anys els alumnes partien de la recerca dels usuaris, per acabar produint un anunci. Doncs bé el Dr. Torà col·laborava com a freelance amb el departament de recerca de l'empresa Carvis Publicidad, on ens va introduir a mi i un altre company i per la que vam estar treballant com a freelance els anys 1975 i 76, vam realitzar quantitat d'estudis exploratoris sobre usuaris, estudis pre-test i post-test, en relació als camps del disseny gràfic, industrial, d'imatge corporativa i de campanyes publicitàries.

Ara només em queda fer una breu referència al tema d'aquesta primera recerca que presento, doncs qui hi estigui interessat ja podrà llegir el text. Es tracta d'un treball experimental de tipus analític i quantitatiu, que pretén respondre a una pregunta del tipus "si o no?", respecte a la influencia de la imatge fílmica en la infància. Vam elaborar 2 films: un que trencava els rols sexuals classics i un altre on després d'un dinar quedaven un home i una dona. Un grup veia els 2 films i l'altre no veia el subjecte de la influencia. Vam idear un sistema enginyós per medir si hi havia diferència donant un valor quantitatiu segons on feien anar a la dona jugant amb uns mòduls, representatius de diferents espais i uns ninos. Vam arribar a la conclusió d'una influencia diferencial depenent de l'estadi de desenvolupament evolutiu ( 5 i 10-11 anys) i de la classe social de pertinença. Precisament en la següent recerca, ens vam centrar en els subjectes sensibles a la influencia (10-11 anys) i vam adoptar una metodologia més qualitativa, amb menys subjectes, destinada a esbrinar com es produïa la influencia, com era la recepció o descodificació i quins mecanismes psicològics intervenien.