Flaires

 "FLAIRES"

Fa flaire de porc 

tanta paraula vana.

Fa flaire de mort 

la ferum que s'encomana.

Fa flaire de poc 

aquest excés de galindaines.

Fa flaire de sort, 

que és sols promesa malsana.

Fa flaire d'udol 

de llop que assetja les cabres.

Fa flaire de por 

i afebliment d’esperances. 

Fa flaire de consol 

per puixances arronsades. 

Fa flaire de corc

avar de falses grandàries. 

Fa flaire de port 

on ja no hi resta cap barca.

Fa flaire de dissort 

per qui no paeix tanta bajanada. 

Fa perdre el cor 

aquest imperi de la bafarada, 

l’oblit del record 

de velles sentors que alenaven. 

Francesc Marcé i Puig 

29 de març del 2026.

Ves a saber

 "VES A SABER"

Ves a saber si un dia, 

quan les bèsties cantin a cor 

-del cert, no en teoria-

-tant si és de nit o de dia 

s'acabi aquest culte a la mort.

Ves a saber si de sobte, 

-quan ploguin elefants roses- 

algun profeta opta, 

-i no és rondalla o conte-

per foragitar tantes noses.

Ves a saber -ningú sap quan-

potser quan ploguin estels de vida,

els difunts ja no marxaran;

no hi haurà nans ni gegants, 

ni cap criatura arraulida.

I així s'acaba la cançó, 

després de què en aquests versos

-pispant la forma a en Rubió-

-poc a poc, com qui no vol-

li he manllevat rima, anversos i reversos.

Francesc Marcé i Puig

27 de març del 2026.

Queixes sense tall

 "QUEIXES SENSE TALL"

Queixes esgarrades, 

llances sense tall, 

sang a les cantonades, 

oblits interessats 

de mal viatges passats, 

certeses esqueixades, 

ànsies esmicolades, 

els desitjos un borrall.

Ens deixen en herència, 

mai cap més música, 

tan sols terrabastall, 

simfonies fúnebres, 

absències sens presències, 

una sola, única, 

opció forassenyada: 

mai més mirar-nos al mirall. 

Francesc Marcé i Puig 

19 de març del 2026

Torbs (llunyans?)

"TORBS (LLUNYANS?)"

Escup el cel a llars llunyanes 

maleïts estels farcits de mort; 

ximples males marors que s'encomanen, 

virus vaccinats contra cap plor.

Tòtils enyoradissos d'holocausts 

planten sements de destrucció, 

mala imitació de falsos Fausts, 

plagi de tirans en extinció.

Ens volen espaordits sense conhort, 

prô “direm la veritat sense repòs”. (*) 

“Amb la cançó bastim en la foscor 

altes parets de somni, a recer d'aquest torb. 

Ve per la nit remor de moltes fonts: 

anem tancant les portes a la por”. (*)

Francesc Marcé i Puig

13 de març del 2026.

(*) Salvador Espriu. La pell de brau.

TORBS LLUNYANS (YouTube)

Humans

 "HUMANS"

Ai pobres humans, 

tan petits creient-se grans, 

sols depredadors 

de qui són els seus germans; 

caníbals de ses llavors.

Vivint en unes closques, 

mons fets de deliris, 

cap llum, sempre a les fosques,

confonent mapa i territoris, 

sempre fent giragonses 

per no arribar enlloc, 

creient dominar el foc, 

perduts en estira i arronses.

Esclaus de grans entelèquies, 

amb déus sempre fets a mida, 

reproductors d’exèquies, 

defugint sempre l'eixida. 

Potser us cal desaparèixer, 

avars de golafreria. 

Anihilar no vol dir créixer, 

ni depredar vol dir fer via. 

Francesc Marcé i Puig 

12 de març del 2026.

Pit-roig

 "PIT-ROIG"

Pit-roig, que dones la benvinguda al vespre, 

quan ja tafaneja la nit, 

amb cant, garbuix d'estornell, rossinyol i merla,

malgrat tenir un cos tan petit;

sentir-te tota melangia esberla, 

tota menja fa bon profit; 

ets una imperceptible perla 

dins d'un món tan arraulit.

Què seria de nosaltres 

sens ta nímia presència, 

sens ton posat de setciències 

i aquest pit rogenc com unes galtes?.

Fugiríem a la cerca d’indulgència, 

més enllà d'on abasta l'oblit.

Francesc Marcé i Puig

25 de febrer del 2026.

Melangia

 "MELANGIA"

Cabdells que s'esfilagarsen 

omplen estances buides 

d'alens i altres motllures, 

talment perquès que es dispersen.

Moments esmaperduts

-seguits d'esmes que eructen-

lluiten per no ser vençuts 

pels rebufs que hi impacten.

Ben poca cosa hi resta 

a l’hora de fer recompte; 

ni la flor de la ginesta; 

potser un ànim que es bescompte, 

una raó que ha fet festa, 

un seny que no va amb compte.

Francesc Marcé i Puig

25 de febrer del 2026.

CRÒNIQUES DEL NO-RES

 Cròniques del no-res. Edicions Tarannà. 2026.

#Poesia #poetry #FrancescMarce 

CRÒNIQUES DEL NO-RES Ed. Tarannà. 2026.

(enllaç a la presentació del web de l'editorial) 

Cròniques del no-res

 CRÒNIQUES DEL NO-RES. Ed. Tarannà. 2026.

Francesc Marcé i Puig.

#Poesia #poetry

A llibreries en format paper.

Es pot descarregar en format epub clicant al títol d'aquest article.

Ja el tenim aquí,

acaba d'arribar;

ja el podeu sortir a caçar

i guardar-lo a bon recer.

Si el voleu domesticar

us caldrà un filaberquí.

Llibres publicats. Enllaços de decàrrega gratuita.

Des d'aquests enllaços es poden descarregar gratuitament  quasi tots els llibres de l'autor (Francesc Marcé i Puig) des de la seva pàgina del web Academia.edu en el cas dels llibres sobre comunicació i des d'aquest mateix bloc pel que fa als de poesia.

Tan sols cal clicar al títol del llibre que es vulgui descarregar. 

Nota: si s'accedeix a aquest article des d'Intagram cal "obrir a Chrome" per poder obrir els enllaços de descàrrega. 

Llibres sobre Imatge, Disseny i Comunicació:

-El niño frente a la imagen fílmica con "ruptura" (Intento de aproximación semántico-pragmática al análisis de la comunicación). 1977, ICE, UB. 

-Teoria y análisis de la imágenes. Una introducción. 1983. EU. Ed Universitat de Barcelona.

-Publicidad, mixtificación y adolescencia. (La recepción de los spots televisivos). 1984. EU. Ed Universitat Barcelona.

-La conducta como comunicación. Problemas de método y teoria. 1987. Publicacions Universitat de Barcelona. Tesi doctoral. Microfitxes.

-Conducta y comunicación. Una perspectiva sistémica. 1990. Barcelona. PPU.

-Investigación de la eficacia en el signo visual. Las variables formales en los signos de marca. 2018. Universitat de Barcelona.

-Fundamentos del relato visual. Guía para el análisis de la imagen narrativa. 2019. Universitat de Barcelona.

-Códigos visuales. Autonomía del nivel perceptivo. 2021. Universitat de Barcelona.

-Recerca i disseny de producte (Projecte automoció) -Una experiència didàctica-. 2025. Universitat de Barcelona.

Llibres de poesia:

-Mai m'he considerat poeta. Poemes del segle XX i el XXI (i uns quants contes). 2020.

-De merles, gripaus i altres cabòries. 2021.

-Cants de sirena. 2022.

-Faules immorals (Poemes desperts). 2023.

-Esquitxos i impressions. 2024.

-Sang, suor i anissos (Antologia personal i quelcom més). 2025.

-Cròniques del no-res. 2026. Edicions Tarannà. Barcelona. 

Sol d'hivern

"SOL D'HIVERN"

Sol civilitzat, 

d’hivern, 

amoixa pells 

lluny de l'infern. 

Concert de vent, 

per barana i onatge, 

pentina el paisatge 

erm d’una ignota platja.

Coloms obsessius, 

lluny dels seus nius, 

assetgen els escassos 

cossos lassos. 

Dos ciclistes despistats, 

pitgen fre 

per fer un mos arrecerats. 

S'ha aturat el món 

per un instant 

a una renovada platja gran.

Un punt mort 

d'impavidesa, 

dolç conhort, 

adés amb tanta 

pluja encesa. 

Francesc Marcé i Puig 

3 de febrer del 2026.

Ja n'hi ha prou

 "JA N'HI HA PROU"

Ja n'hi ha prou,

prou d’esclaus en pròpia terra, 

prou de països colonitzats, 

prou d’identitats fetes desferra, 

prou de pobles anorreats.

Ja n'hi ha prou, 

prou de contrades espoliades 

per gegants amb peus de fang, 

prou d'oligarques d'egos inflats, 

prou de mentides mal contades, 

prou de revoltes que es fan i es desfan.

Ja n'hi ha prou, 

prou de líders mal venuts, 

prou de líders mal comprats, 

prou de llei de l'embut, 

prou de queixes sense embat.

Ja n'hi ha prou, 

prou de mites tecno-feudals, 

prou de tirans sorruts o amicals, 

prou de llengües assetjades, 

prou de llengües dominants.

Ja n’hi ha prou, 

prou de cultures reinflades 

a preu d’altres somicants, 

prou de pregones grandeses 

a canvi d’orgulls minvants.

Ja n’hi ha prou, 

tant és si els colons són francesos, 

com si són americans, 

tant és si són xinesos, 

com si són castellans, 

tant és si son israelians o russos, 

danesos, turcs o sirians.

Ja n’hi ha prou, 

tant és si els vassalls son quebequesos, 

canacs, maies, asteques o aleutians, 

tant és si són taiwanesos, 

tibetans, africans o catalans, 

tant si palestins o ucraïnesos, 

groenlandesos o del Kurdistan.

Ja n’hi ha prou.

Ja és hora que els serfs s’aixequin 

i foragitin els més grans, 

fent que la terra tremi, 

penjant tots els imperis 

cap per avall del fanal més alt.

Francesc Marcé i Puig

29 de gener del 2026.

Prec

 "PREC"

Vull morir dins dels teus braços 

i serà com no haver mort; 

mil balcons plens de domassos 

i una pau sense conhort.

Abraçada acollidora 

que em fondrà fins l’infinit; 

un profit sense penyora 

d’un Tità mig arraulit.

Mai serà tard, mai serà d'hora, 

mai més hores ni minuts, 

cap més cel obac que plora, 

ni grans planys, ni gemecs menuts.

Una gran solitud acompanyada; 

jo un Neptú i tu una Fada.

Francesc Marcé i Puig

24 de gener del 2026.

Ofegats

 "OFEGATS"

S'esmuny per la vall de les tenebres 

el darrer sanglot de veritat; 

no són rocalls ni tan sols gebres; 

tot just ardors de folls ben peixats, 

entabanadors que estremeixen 

cervells i cors engarjolats, 

amb tronats somnis nounats, 

que no alenen, sols panteixen, 

ajornant velles conteses 

com delits esbojarrats, 

com fervors només preteses, 

fantasies deforeres 

sens cabuda a noves lleres 

on ens volen ofegats.

Francesc Marcé i Puig

19 de gener del 2026.

Semblen prohoms

 "SEMBLEN PROHOMS"

S'escampen com heura maligna;

xuclen sangs amb cor de petxina; 

estampen dallades benignes; 

no transigeixen ni amb la propina.

Amaguen cucs verinosos; 

rosers sense flors, tan sols espines; 

no deixen ni carn ni ossos; 

impenitents cleptòmans d'endorfines.

Passen bou per bèstia grossa; 

amb un somriure assassinen;

granotes que no han estat capgrossos; 

pintes que no pentinen.

Volen coloms, 

esnifen catxes, 

semblen prohoms, 

tan sols són fatxes.

Francesc Marcé i Puig

18 de gener del 2026.

Super-herois

 "SUPER-HEROIS"

Super-herois 

de pa sucat amb oli 

endrapen el món a queixalades. 

No hi ha ningú que els controli.

Sembla que van maldades 

i tots plegats tan cofois.

Tant d'un com d'altre bàndol,

-tant és la procedència-

-tant és la narrativa-

-tant és què els motiva 

sols regna la inconsciència 

i res no atia a escàndol.

Més que una tragèdia grega, 

tot plegat sembla un gran sainet, 

un formatge ple de forats, 

rosegat per xics buscabregues, 

d'una inesgotable set 

de sang, d'un públic astorat.

Francesc Marcé i Puig

8 de gener del 2026.

Confluirem

 "CONFLUIREM"

Sospirs de globulina 

alleten el meu cor.

No puc dir que és la olor 

dins mon nas anòsmic; 

potser és el flaire 

que deixa ton sabor.

Ta presència impregna 

esquitxos de demà 

que creixen més enllà 

de tot esdevenidor.

Línies paral·leles 

que tot fugint es troben, 

espurnes dins la foscor, 

quadratures de cercles, 

pedres que s’estoven 

amb una lleu remor.

Confluirem en un destí 

de pa amb sucre i vi, 

o de pa amb sucre i sal

-si et sembla més cabal-

sens que ningú marqui el camí, 

ni ens esveri pas cap mal.

Francesc Marcé i Puig

1 de gener del 2026.

La màgia del capsigrany

 "LA MÀGIA DEL CAPSIGRANY"

No sé què passa enguany 

que qualsevol capsigrany 

és expert en qui sap què 

sens que cap tasca calgui fer.

N'hi ha prou amb tenir l'eina 

que faci sola la feina 

i com per art d’encanteri 

resolgui qualsevol misteri.

Qui sap on arribarem 

amb tanta parafernàlia; 

càndid qui creu que ens en sortirem 

lluny de tota represàlia.

Duros a quatre pessetes 

tantes feines mal fetes.

Francesc Marcé i Puig

1 de gener del 2026.