10 mil a Brussel.les per l'autodeterminació. Testimoni personal.

El meu germà i jo varem decidir participar a la convocatòria de Brussel.les del dia 7 de març. He de dir que ha sigut una experiència força interessant i per això us en vull fer partícips.

Em sembla molt interessant començar fent una comparació entre les informacions donades pels principals diaris del dia següent amb una edició catalana, encara que la llista no sigui exhaustiva.

El Periódico titula "Milers de catalans traslladen a Brussel.les el Clam Independentista". Hi dedica un pel més de 1/2 de pàgina (pag. 14, Secció de Política), descomptant la columna de noticies breus lateral i un anunci a la part inferior. La fotografia és la de la capçalera de la manifestació amb el lema "We wont a Catalan State". Respecte a la participació: segons la policia 2.900 i segons la organització més de 10.000. Del manifest final destaca la voluntat de ser una nació lliure, moderna i amb estat propi. N'assenyala el caràcter festiu i la presencia de moltes banderes i cartells reivindicatius: 300 anys d'espera; Catalonia is not Spain; Independence for catalonia. Així com les que feien referència a altres països europeus que s'han independitzat els darrers 70 anys: Islàndia, Lituania, Montenegro, Kosovo. Afegeixen una valoració positiva de l'acte per part del seu promotor Enric Canela, catedràtic de la UB. Cita alguns dels que portaven la pancarta inicial (A López Tena, E Paluzie i Núria Feliu). Assenyala que tot i ser una convocatòria de la societat civil hi havia representants de partits com Àngel Colom (CDC) i Oriol Junqueres (ERC). Recalca que hi havia pancartes dels eurodiputats catalans amb les cares de cap per avall. I que la Generalitat, per boca de Carod expressa el seu respecte pel dret a manifestar-se. També assenyala la presencia de banderes d'altre pobles: Flamenques, Ikurriñes, Corses, del Vèneto i Berbers.

S'oblida de molts dels representants de partits o institucionals que hi van participar.

L'Avui és el que proporciona la informació més amplia. Titula com a segona noticia de portada (l'ùnic) "Milers de catalans Clamen per la Independència a Brussel.les", dedicant'hi la foto principal, mostrant el lema "Catalonia the next state in Europe". També hi dedica a la Secció de Política 3/4 de la pàgina 14, contrastant amb una noticia on Puig (CDC) augura la fi del cicle socialista. Aquí la fotografia és la mateixa del Periódico. El titular i subtitulars son: "Clam per la Independència de Catalunya a Brussel.les"; "Milers de catalans reivindiquen que l'autodeterminació sigui una prioritat del govern i titllen el procés de l'Estatut de ridícul esperpèntic". L'organització xifra en més de 10.000 els manifestants i la policia en 3.000". Parla de milers d'estelades i pancartes: EU 27 states + Catalonia= 28; Per l'Europa dels Pobles; Catalonia is not Spain; Valencians are catalan people too; Madrid hands out own taxes. Del manifest destaquen el rebuig a pactes de govern que no tinguin en compte l'autodeterminació i la independència. Crits de Catalonia is not Spain; Espanyol qui no boti; a favor de les seleccions esportives i el cant dels Segadors. També destaquen la presència de banderes europees, d'Euzkadi, Flandes, Còrsega i Vèneto. Son els únics que precisen una longitud de poc més de 3 Kms de la manifestació. Parlen de 2 1/2 h de marxa sense cap incident. Recalquen una resposta freda dels partits, però son els que assenyalen una presència més nutrida de representants de CDC (J. Cuminal, A. Batalla, C. Puigdemont, A. Colom, C. Llorens, , M. Homs, M. Fandos, A. López Tena), i ERC (O. Junqueras, A. Simó, P. Aragonès, E. Paluzie). Així com la presència de Nuria Feliu i les valoracions positives de Simó, Junqueras i Batalla. Son els únics que fant esment de la iniciativa per convocar un referèndum. Destaquen l'absència de eurodiputats, així com les seves pancartes a l'inrevés. Parlen d'una gran esbroncada a uns veïns que van penjar una bandera espanyola al balcó (d'això en puc donar fe). Finalment esmenten la resposta de Carod igual que el Periódico.

S'obliden de citar la referència als estats de la UE que han aconseguit la independència.


El País titula "Miles de manifestantes desfilan en Bruselas por un Estado Catalán. Los concentrados critican la parcialidad del Constitucional". És l'unic que es mulla amb xifres pròpies (4.000), 2900 segons la policia i 10.000 segons els organitzadors. Assenyalen unes 2 h de durada en to festiu i pacífic. Aporten una explicació dels objectius per part d'Enric Canela. Hi dediquen 1/2 pàgina a la Secció "Espanya", però amb una foto diferent, mostrant el lema "Catalonia is not Spain". Del Manifest destaquen si fa o no fa el mateix que els anteriors: que els partits nacionals catalans assumeixin les reivindicacions als seus programes. Que hi ha un conflicte pacífic i que els catalans tenim el dret a l'autodeterminació. Parlen de centenars de banderes independentistes i pancartes en les que destaquen tan sols els lemes: Cataluña no es España, Cataluña próximo estado europeo. També recalquen la referència a les independències d'Islàndia, Lituània, Montenegro i Kosovo. Recolzada per CDC amb A. Colom i ERC amb nutrida presència de representants. S'obliden de la majoria de representants esmentats especialment per l'Avui. Citen declaracions de O. Junqueras (cal internacionalitzar el dret a decidir). Citen l'advertència al Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Respecte al manifest destaquen la manca de relació bilateral, fins a l'esperpèntic ridícul de l'Estatut, en mans de jutges parcials del Constitucional. Aporten una valoració positiva de A. Simó.

S'obliden de la presència de banderes d'altres territoris i de la reacció de la Generalitat.

La Vanguardia hi dedica la meitat de la pàgina 16 de Política. Titulen "Reivindicación Catalana en Bruselas. Los organizadores dan por cumplido el objetivo de alcanzar una alta participación". La policia dona la xifra de 2900 com a definitiva) i la organització de més de 10.000. Centenars de senyeres i banderes sobiranistes, junt amb les de la UE, Flandes, Euzkadi, Vèneto, Còrsega i Berebers. Després assenyalen que la primera apreciació de la policia havia sigut entre 3.000 i 4.000. Foto de la pancarta inicial. Crits d'Independència, espanyol qui no boti, i algún aillat de visca Terra Lliure (és cert). Se'ns acaba la paciència i Madrid treu les mans dels nostres impostos. A primera línia Enric Canela i Nùria Feliu, així com representants de CDC (López Tena, Colom, Caminal i Batalla) i d'ERC (Junqueras i Simó). Com hem pogut veure se'n deixen bastants. També destaquen l'absència d'eurodiputats i les seves pancartes cap per avall. Ambient festiu, sense incidents, música de gralles, castellers (hi devien ser però jo no els vaig veure), i cançons de Lluis Llach i els Segadors. Del manifest destaquen el mateix que els altres diaris.

El Mundo hi dedica 3/4 de la pàgina 13 (Secció Catalunya), complementada amb un article dedicat a la reacció furibunda del PP contra convergència en concret. Titula "Piden en Bruselas un Estado Catalán y un referendum. A la marcha, que apoyaron ERC y CiU, acudió un tercio de las 10.000 personas previstas". Básicament la informació no difereix massa dels altres diaris, afegint les recents declaracions de Hillary Clinton de no intervenció en les qüestions internes dels paisos europeus. Presenta opinions positives d'alguns polítics i participants "anònims". També es fa referència a l'absència d'eurodiputats, els lemes de les pancartes, les banderes dels altres paisos amb vocació independentista i els crits dels manifestants. Cal ressaltar que encara que per ells resulti demonitzador per si mateix, son els únics que parlen de la reclamació d'un Estat Català extens que inclouria València, Balears i part de França a la pancarta principal, encara que sigui recorrent a la més pura mentida. De fet son ells els únics que no mostren sencera la pancarta en qüestió, però deuen ser tant babaus que no es varen adonar que els altres diaris si que ho feien, i l'al.lusió al "Estado Catalán Extenso" senzillament no existia.

Puc donar fe de què es va fer referència més d'un cop als Paisos Catalans, encara que no massa. Ara be el que és doncs absolutament fals és que això constés a la pancarta inicial que portaven Enric Canela i segons ells membres d'ERC i CiU com Colom i Junqueras. Se'ls cita doncs només per desqualificar-los (evidentment des del seu punt de vista). Fins aquí encara podriem pensar que El mundo ha sortit de la "Caverna", doncs no recorre a un atac furibund (tot i la mentida infantil). Però no ens fem il.lusions, en realitat és l'únic diari del analitzats que recorre descaradament a la desqualificació de l'acte, com hem pogut començar a constatar encara que sigui recorrent a la mentida ingènua o en to de "broma", o intentant insinuar corrupció, implicant a la Generalitat, encara que ho fagi de forma indirecta.

De bon principi ja no poden evitar recórrer al sarcasme. Val la pena reproduir-ho literalment. L'article comença: "Un camioncito con megáfono avanzaba ayer despacio entre miles de manifestantes vestidos a barras amarillas y rojas" (es veu que no saben que les barres son 4 de vermelles sobre fons groc, ni que son els mateixos colors de la bandera espanyola, que per cert prové de la catalana). I continuen: "y proclamaba: 2006 Montenegro, 2008 Kosova...and beri, beri sun, Catalonia and Flendre, en un inglés que hacía reir a algunos jóvenes que marchaban al lado y que intentaban pedir la independencia "muy pronto" de Cataluña y de Flandes -en Inglés, Flanders, aunque la palabra utilizada por los catalanes se asemejaba a su nombre en francés, anatema en la región del norte de Bélgica".

La insinuació pueril de corrupció la trobem en un requadre a part on parla de "Una organización subvencionada", com volent insinuar que allò estava pagat per la Generalitat o que aquesta es dedica a subvencionar organitzacions sobiranistes. En realitat l'única cosa que diuen és que també es van sumar a la convocatòria organitzacions com El Cercle d'Estudis Sobiranistes, La Plataforma pel dret a Decidir, que segons ells aglutina altres entitats com Sobirania i Progrés o la Plataforma pro Seleccions. La veritat és que jo no disposo de prou informació sobre aquestes entitats per saber si la seva informació fins aquí és fefaent. Però afegeixen que aquestes entitats han rebut subvencions de la Generalitat i més en concret del Departament de Cultura, en mans de ERC, que va subvencionar a Sobirania i Progrés amb 120.000 euros per fer un documental l'any passat. Em sembla que sobren els comentaris. Deuen confondre Catalunya amb Euzkadi i la antidemocràtica llei de partits, doncs només els falta dir que es tracta de grups terroristes, quan es tracta d'entitats legals que poden rebre subvencions com passa o ha passat per exemple amb la Feria de Abril.

És curiós que els que hi dediquin més espai, contrastant'ho amb una reacció de CDC contra el PSOE a L'Avui i una reacció del PP contra CDC a El Mundo siguin precisament el diari més catalanista i el més anticatalanista, cadascú escombrant cap a casa en aquest sentit. No crec que en cap dels dos cassos poguem parlar d'un contrast de perspectives com a font d'objectivitat, sinó més aviat d'una certa manipulació tendenciosa. Si bé en el cas de "l'Avui" seria molt més subtil doncs la informació no es refereix directament a la manifestació, com en el cas de "El Mundo" sinó a les eleccions europees; mentre que El Mundo acusa directament a CDC de radicalització i conjuntament amb ERC de no preocupar-se en canvi pels problemes reals del país.


De la Informació Mediàtica al Testimoni Personal

Vull afegir ara algunes reflexions personals, partint de les dades dels diaris i del que jo vaig viure.
En conjunt les informacions son bastant fidedignes, i es complementen, doncs el que no diu un ho afegeix l'altre. Fins i tot El Mundo sinó fos que tot i aportar informacions contrastables i coincidents amb els altres, intenta ridiculitzar i menysprear l'acte d'una manera tan burda que sols pot influir en algun anticatalaniste convençut o algun lector amb manca de criteri.

Un "detall" que vull destacar és el tabú que mostren els altres diaris a ni tan sols esmentar Els Paisos Catalans. Resulta paradoxal que sigui precisament El Mundo el que hi fagi referència, encara que sigui demostrant una total ignorància sobre el tema. De fet no és el lloc ni el moment d'analitzar a fons una qüestió tant complicada, amb ses Illes i el País Valencià en mans del PP, encara que tot i això hi hagi diferències importants entre ambdos cassos.

Tornant a la manifestació, comencem pel ball de xifres. De fet és un fenomen que es produeix a totes les manifestacions, sigui quin sigui el tema amb que es relacionen. Podem recordar l'exemple de la manifestació mundial, prèvia a la guerra de l'Iraq del 15 del 3 del 2003, amb 10 milions de persones a tot el mon. Llavors Roma va arribar al milió i mig, Barcelona al milió tres centes mil i Londres i Madrid al Milió. Aquell va ser un cas especial, doncs tots el mitjans i la majoria de governs ho recolzaven. Tot i així a Barcelona l'apreciació de la guàrdia urbana va ser de 1.300.000 i la dels organitzadors de 1.500.000 persones. Recordem que el recorregut va ser de 2 kms, doncs és rellevant de cara a la manifestació de Brussel.les; tot i que a la de la guerra s'ocupessin tots els carrers circumdants. El recorregut anava des del Passeig de Gràcia / Diagonal fins la plaça Urquinaona.

La diferència d'apreciacions va augmentar en la manifestació del 22 de març, un cop començada la guerra. El més peculiar d'aquest cas va ser que les contradiccions eren entre òrgans polítics de tendència contrària: L'ajuntament la va xifrar en 500.000 persones i la delegació del govern central en 150.000.
Allò més habitual és que la policia la subestimi exageradament i els organitzadors n'inflin el nombre d'assistents. En el cas de Brussel.les, segons les fons, l'estimació de la policia oscil.la entre les 2.900 i les 4.000 (citades per la Vanguardia -gens sospitosa-), i la de la organització deia que passavem dels deu mil. En començar la manifestació el meu germà i jo varem improvitzar un càlcul, comptant que en 20 m de carrer hi podia haver, pel que veïem, unes 100 persones, així doncs en 100 m , 500, i partint de la hipòtesi especulativa de 1 Km de manifestació, 5000 persones. Des de dintre era impossible saber-ne la llargària. Varem consultar amb un reporter i ens va dir que l'apreciació de la policia era de 4.000. L'Avui és l'únic diari que concreta la longitud i l'estableix en poc més de 3 Km entre la Gare du Nord i la Gare du Midi (o sigui fàcilment comprovable). Això voldria dir multiplicar el càcul que haviem fet nosaltres per 3. En sortirien 15.000!!. Si fem la mitjana entre el menor dels càlculs de la policia (2900) i el nostre, sortirien 8.950 persones. Si calculem el màxim donat per la policia (4000) i el nostre en sortirien 9500. Com veieu estic sent prudent. Crec doncs que es pot arribar a afirmar amb bastanta seguretat, que si no vem arribar o passar dels deu mil previstos, va faltar ben poc. Així doncs: Objectiu assolit!.

Aquí cal destacar la manca de mitjans de la organització a l'hora d'obtenir la difusió suficient de la convocatòria, i la quasi absoluta manca de col.laboració per part dels nostres mitjans de comunicació. Pràcticament la única informació que va córrer va ser via Internet. De fet puc constatar que molts dels meus amics, que en gran part s'hi haurien sumat, quan els deia que me n'anava a Brussel.les, no sabien de que els parlava. Jo mateix me'n vaig enterar una setmana abans. Quants hauriem sigut si s'hagués produit una divulgació massiva com en el cas de la guerra de l'Iraq?. Son coses que fan pensar.

Respecte a les banderes d'altres terres que s'hi van sumar les més abundants eren clarament les flamenques. En realitat estàvem enmig de territori flamenc. Fa poc van emetre pel canal 33 un reportatge, emès a Bèlgica recentment, a l'estil de la guerra dels mons de Orson Welles. Es tallava oficialment la programació per anunciar que el Parlament de Flandes s'havia reunit i havia declarat unilateralment la independència. A mig programa ja anunciaven que era una ficció. Hi van participar polítics i institucions oficials. Seria versemblant pensar que això es pogués portar a terme a Espanya?. Ho dubto molt. I de fet la situació és molt més radical a Bèlgica entre Flamencs i Valons que a Espanya entre Catalans i la resta de l'Estat. Allà existeix una frontera lingüística absoluta: els flamencs només parlen flamenc i els valons només parlen francès. Aquí en canvi es dona un bilingüisme que ningú nega ni rebutja en el que el català segueix anant de forma evident per darrera del castellà. La immersió lingüística des de fa més de 20 anys és ben clar que no ha arribat a acomplir plenament ni de lluny els seus objectius. Resulta penós que a aquestes alçades la Generalitat encara hagi de plantejar coses com l'equiparació entre el doblatge del cinema en català i castellà, i suposi un tema conflictiu.

La lectura final del manifest va començar amb el famós discurs de Pau Casals a l'ONU. Antoni Strubell va llegir el manifest en català i en Anglès. Enric Canela va recalcar que "Avui comença el camí cap a la independència" i va convidar a signar per la convocatòria d'un referèndum. Finalment el cantant Gerard Sesé, autor de l'himne de la marxa, el va interpretar en directe, i va saber provocar l'entusiasme de tots els presents.

Ara penso que és important citar una altre vessant de la nostra presència a Brussel.les, que ningú ha esmentat i va ser tant important com la manifestació. Em refereixo a la pedagogia directe i espontània al carrer. Acabada la manifestació la majoria seguiem portant les senyeres penjades a l'esquena. Per tot el centre de la ciutat es veien senyeres. Llavors la gent del país ens parava per preguntar-nos d'on era aquella bandera i perquè la portàvem. Les nostres explicacions no provocaven rebuig sinó més aviat simpatia. De fet a nivell d'anècdota puc explicar que varem estar discutint força estona i molt civilitzadament, amb la única persona que ens va mostrar una clara oposició als nostres plantejaments: era l'amo d'un restaurant, d'origen magrebí.

Per acabar m'agradaria ressaltar algunes anècdotes significatives. Durant el recorregut de la manifestació varen apareixer als balcons algunes senyeres i fins i tot un xicot que va romandre tota l'estona amb una samarreta del barça. No gaire lluny d'ell una família magrebina ens mostrava orgullosa una altra samarreta del barça. Finalment vull comentar l'incident en què es va escridaçar a una persona que havia penjat una bandera espanyola. Al cap de poca estona la va treure ( no tenia perquè fer-ho) i va sortit a saludar-nos. Tendeixo a pensar que no va ser cap provocació sinó simple desconeixement. Acabada la manifestació a les portes o finestres de molts restaurants hi deixaven penjar senyeres. A l'escalinata d'un edifici de la Grand Place algú hi va penjar una estelada gegant. Tots els que hi passàvem anàvem a fer-nos-hi la fotografia. Un policia es va acostar amb la clara intenció de fer-la retirar; finalment va optar per deixar fer, sense posar-hi objeccions.

Per cert els europarlamentaris en pancartes cap per avall, sembla que era degut a què cap d'ells es va dignar a rebre els representants que uns dies abans havien portat un escrit formal per donar-li entrada al parlament Europeu. Sembla ser doncs que cap d'ells te prou enteresa per rebre els seus representats, quan se'ls hi adrecen amb una reivindicació que no comparteixen, o que els obliga com es diu vulgarment a mullar-se el cul.

Només em queda un dubte que si algú em pot aclarir li agrairia. Cap diari va fer constar el procés pacífic i democràtic de partició de l'àntiga Txecoslovaquia, ni el parel.lelisme nostre amb el modèlic cas del Canada respecte al Quebec, on tothom sab que s'han pogut fer sens problemes diversos referendums, on el Quebec ha perdut per poc; no ha passat res i se'n faran d'altres. Potser m'equivoco pero jo no soc conscient que a la manifestació s'esmentessin, tot i que en el manifest si que es parla d'Eslovaquia.


Nota: Clicant al títol podreu veure el meu reportatge fotogràfic i 2 videos força complerts fets per la organització.