Alguns enllaços al títol de fotos, música i algun text és van perdre en tancar picasa i megaupload. Afortunadament las fotos s'han pogut recuperar.
Retrat de la portada: autor Quim Cañellas
Es posible la traducción al castellano y al vasco. Translation into English, French, Italian and German is possible.

Translation /Traducción

Cercar en aquest blog

Sobre Mi

La meva foto
Castellar del Vallès, Vallès Occidental, Provincia de Barcelona, Catalunya
Doctor en Psicologia, Prof Titular de Teoria i Anàlisi Formes Visuals. Dep Disseny i Imatge, Fac. BBAA, Univ. Barcelona.1981-2012. Jubilat.Treballs previs: -Investigador ICE UB, 5 recerques: efectes i recepció missatges audiovisuals,1975-1982. -Membre fundador Col·lectiu Higiene Mental La Florida, integrat a la Coordinadora de CHM i al Réseau-Alternative à la Psychiatrie,1976-79. -Educador terapeuta Albergue Infantil Terrassa,1976-78. -Investigador Carvis Publicidad S.A.1975 i 76.-Creador i redactor, revista gremi Ebenisteria l'Hospitalet,1974-76. Llibres publicats: 13,1977-2023, (imatge, disseny,comunicació i 4 poesia). Articles: 17, mateixos temes recerca. Podeu baixar 12 llibres des d'aquest bloc, 6 de Dialnet i 15 articles des del bloc (4 també a Dialnet). Cercar etiqueta "Treballs científics" i "Literatura". -Racionalista crític, intel.lectual?, tolerància 100, menys amb la intolerància, com assenyalà Karl Popper, radical, eclèctic, antiautoritari, insatisfet, outsider,sense embuts, autodidacta, com deia Gandhi el mateix val pels pobles i les persones: el dret d'autodeterminació, autonomia /VS/ heteronomia. Mai he tolerat que m'imposin que he de fer, dir o pensar.

Arxiu del blog


dimecres, 25 de març del 2009

Record d'un Amic: Antonio Caparrós Benedicto. Rector de la UB 1994-2001.


Recorrent el Google, la xarxa de Biblioteques REBIUN i les biblioteques catalanes he descobert que almenys 2 dels meus 5 llibres són a les biblioteques de la UB gràcies a donacions del Dr. Caparrós. T'he d'agrair doncs benvolgut Antonio encara una cosa més.

Crec que la primera imatge que conservo de tu, Antonio, és d'un dia dels anys 70, passejant a la vora del Govern Civil, amb més gent que fèiem com si fóssim simples vianants desconeguts, pendents de la convocatòria d'una manifestació antifranquista. Ja no recordo el motiu concret, doncs n'hi havia tants i de forma tant continuada, que se'm fa difícil. Llavors jo estava acabant la carrera i tu eres un professor jove i recent estrenat. Uns anys després (pocs) un amic comú ens va posar en contacte personal, perquè em dirigissis la meva Tesina. Crec que aquí va començar una amistat de la que em sento orgullós.

Poc després em vaig adreçar a tu per la direcció de la meva Tesi. No recordo com va anar l'entrellat, ni és un aspecte massa rellevant. El cas és que el meu director de Tesi va acabar essent el Dr. Miquel Siguán. És difícil parlar de tu o de Psicologia sens deixar de banda el Dr. Siguán. A la pràctica ell va acabar quasi delegant-ne en tu la direcció o tutoria. Espero que no s'ofengui Dr. Siguán, si llegeix aquestes línies. Soc conscient de què la gent amb tanta empenta com vostè, no pot abastar directament tot el que te entre mans, i es veu obligat a delegar. L'Antonio en realitat va fer de mitjancer entre tots dos.

Per altra banda tots li devem el seu esforç continuat per arribar a tenir una Facultat de Psicologia, i fer possible que la Psicologia ocupés el lloc que li corresponia a la societat actual. Malgrat que, als anys setanta, els alumnes i fins professors joves com el mateix Antonio, li poséssim difícil amb les nostres postures més radicals però que, en el fons, apuntaven cap a una mateixa fita i la varem assolir. La darrera vegada que ens varem veure va ser precisament a l'enterrament de l'Antonio.

En aquella època, Antonio, recordo que tu anaves bastant atabalat i distant. Se t'havia de perseguir pels passadissos de la Facultat, al teu pas, mentre parlàvem de la Tesi. No varen ser moltes ocasions (les necessàries), doncs llavors tots erem molt més autodidactes i, a les Tesis no anàvem agafadets de la ma del tutor o director, com passa ara molt sovint.

Puc presumir de l'honor de tenir-te com a president del tribunal de Tesi, juntament amb altres companys de diverses Facultats, professors, "mestres", molt més savis que jo en la matèria. No puc deixar d'esmentar-los, doncs et dec a tu, Antonio, el privilegi d'haver tingut un tribunal "de luxe" com aquest: Antonio Caparrós, Miquel de Moragas, Carles Riba, Tomás Ibàñez i Sebastià Serrano. Gràcies a tots per les crítiques que em veu fer.

Vas ser Degà de la Facultat de Psicologia i vas arribar a Rector. No se si és una impressió subjectiva meva,però estic convençut que ets de les poques persones a qui els ha assentat be ocupar un lloc de poder com aquest. No et va pujar al cap sinó tot el contrari. Tu ja eres una persona "charmand", però aquesta virtut teva es va posar en primer terme en assolir aquesta responsabilitat. Vas ser un Rector proper als companys i sempre obert a tothom. Se't veia gaudir d'alegria (i la transmeties) cada vegada que ens trobàvem amb tu, ja fos per casualitat o per feina i feia un cert temps que no ens vèiem. Encara recordo la teva joia, poc temps abans de morir, una vegada que ens varem creuar pels passadissos de l'edifici central, la teva abraçada i la teva pregunta pertinent: Què, com et va amb la Teoria de Sistemes?". Tenies la virtut de tenir sempre present a tothom i les seves inquietuds.

Vas patir amb nosaltres una forta crisi de Belles Arts, però això no es mereix quasi ni esmentar-ho. Només és un mal record. Eres una gran persona. Se que se't va criticar per la teva política, però jo en aquell moment "no estava prou per la labor", com per poder jutjar-la. No se si vas posar les bases per aquest perill de privatització que ens preocupa ara mateix, encara que sigui a una minoria. Però estic convençut que si vas actuar d'una manera, va ser perquè et semblava que era la forma correcte d'actuar en aquell moment.

Admiro la teva honestedat, present fins en petits gestos que t'honoren.. Vas venir d'Aragó, però no vas fer com fan molts hipòcritament, de traduir-te el nom al català (quan vas ser Rector te li van posar, però per a tots seguies sent l'Antonio). El teu nom era part de la teva identitat . Sempre seràs L'Antonio. El President Montilla ha fet igual i jo em seguiria dient Francesc encara que anés a viure a Madrid, Euzkadi o Brussel.les, com ja he experimentat.

Ja fa quasi 8 anys que ens vas deixar abandonats. Només amb 63 anys i sense avisar. Potser en el moment de més plenitud de la teva vida. Vas morir quan ja estaves acabant la teva feina de Rector, "amb les botes posades" i la feina encarrilada. Vas forçar massa la màquina i ens vas deixar orfes i esbeleïts. Ningú s'esperava la teva desaparició de les nostres vides.

Adéu amic. Fins sempre

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Objectius del Bloc

- Exercir el meu dret d'expressió com a simple ciutadà. Tenint en compte les dificultats i limitacions per accedir als mitjans de comunicació convencionals, he considerat que internet era la millor via.
- No pretén ser un bloc ni estrictament profesional, ni purament personal, ni especialitzat. En realitat pretén abarcar una mica tots aquests objectius: Introduir informació relativa al meu treball científic, a experiències personals que puguin resultar útils, a les meves opinions polítiques i dels fets d'actualitat de diversos camps, fins i tot a vivences més personals, així com a enllaços amb pàgines web o altres blocs que em semblen interessants.
- No hi pretenc dogmatitzar, ni fer-me l'interessant, sinó integrar-me dins la xarxa d'intercanvi de comunicació social, en què es basa qualsevol cultura. Compartir informació.
-Parteixo d'uns principis bàsics: Com deia Bachelart la objectivitat no existeix sinó la objectivació: fer que els altres puguin seguir i contrastar els teus arguments, coneixent la perspectiva de la que parteixes. Com assenyala Paul Watzlawick, hi ha tantes realitats com punts de vista. O com defensa Paul K. Feyerabend, la objectivitat només pot sorgir de la proliferació teòrica, o sigui del contrast entre perspectives.


CARACTERÍSTIQUES DEL BLOC

Aquest bloc te un caràcter dinàmic. Es va construint i reconstruint a mesura que avança. I això és tant a nivell formal com de continguts. En termes de continguts es fan recorreguts endavant i endarrera, tractant sobre temes d'actualitat, o treballs recents, així com es fan recuperacions d'articles, experiències u obres de l'autor de diferents èpoques. Te un caràcter biogràfic en el benentès de que la biografia no és res més que el reflexe de la nostra multiplicitat de relacións amb el món, i en aquest sentit és això el que s'hi vol expressar.

En termes formals això implica que encara que el seu format és linial, la seva lectura no te perquè ser-ho. S'hi poden trobar "publicacions" més o menys "intemporals" en periodes anteriors del bloc, que poden mantenir el seu interès, juntament amb altres més cojunturals, però que vistes en perspectiva poden passar a tenir un interès "històric".


També implica que en la mesura que s'hagin perdut continguts d'alguns articles, o calgui actualitzar-los si és posible, ho indicarem o intentarem restaurar-los.

En aquest sentit recomano també revisar de tant en tant els enllaços, en la mesura en que es poden anar ampliant o modificant, i inclòuen una amplia varietat de temes així com eines, fonts de dades o iniciatives, on és fàcil trobar quelcom d'interès.



Creative Commons

Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

Subscribe in a reader