Anhelo

 ANHELO

Anhelo el teu cor bategant,
quan no hi ets, a cada instant,
el teu cos rellent i dolç
que m’embolcalla com a un infant,
la voluptuosa infinitud del teu alè,
la teva veu que m'acarona amb el seu cant.

Quan dos cossos es troben
neix un univers sense final,
les ànimes es fonen,
la fi del camí tant se val.
Ocells d'un mateix niu, aigües tumultuoses,
brins d'herba tremolant. 

Anhelo aquest somriure que et fa més bella, 
el teu gaudi aclaparador, 
aquest desig que ens anorrea, 
aquestes mirades que es troben
com sageta penetrant, 
capoll de seda que es cabdella. 

Quan la terra crema
i els afanys coven desencís, 
queda el delit de l’un per l’altre, 
cau de noves esperances, 
d’albades venidores, 
promesa d’un nou món menys fonedís. 

Francesc Marcé i Puig.

3 de març de 2022

Canto al cos elèctric (recordant Whitman)

 CANTO AL COS ELÈCTRIC  (recordant Whitman) 

Canto al cos elèctric,

font de gaudi, dolor i totalitat,

fluint amarat d'altres cossos,

que es fonen en un esclat.

Canto al cos omnívor,

volcà d’emocions i pensaments,

sense límits ni fronteres, 

infinites corrents vibrants, 

sense glòria ni pecat. 

Canto al cos ressuscitat, 

vehicle de vida i mort, 

receptacle de cels grisos, 

de sols lluents esbojarrats. 

Canto al cos obert

a fantasies i veritats, 

a fluids humits i alès ardents

de masses encabronades

que cerquen llibertat. 

Canto al cos alliberat

de falsos compromisos, 

més enllà de terra i mar, 

fonent futur i passat. 

Canto al cos recent nascut 

i al que arriba al seu final, 

al que s’arrossega i al que vola, 

curulls de tendresa, ràbia i combat. 

Canto al cos nou sens defallir. 

Aquell que es deleix pels altres cossos

que l’envolten a cada instant, 

emissors de bellesa intemporal. 

Canto al cos cansat

que reneix cada matí 

com si res no hagués passat, 

escampant arreu

els seus bocins més preuats. 

Francesc Marcé i Puig 

19 de febrer de 2022

A vegades l'atzar

 A VEGADES L'ATZAR

A vegades l'atzar destrueix pronòstics.
Els pòsits ja no és sedimenten,
ni les aigües resten plàcides.
Hi ha gàrgoles a tots els pòrtics,
culs de got a totes les escales
i les baranes ja no sustenten.

A vegades l'atzar és font de llum
que forada les ninetes
i devora les neurones
en un vol ondulat com de verdum
que esfondra totes les màscares
en fluxos d'energia desbordats.

A vegades no cal mirar enlloc
doncs l'atzar no retorna la mirada.
Són noves les percepcions,
noves i antigues les sensacions.
Tant és la foscor com l’albada.
Tant és el sol com la pluja.
No cal tenir por del foc,
ni de l’escalf de les brases,
ni córrer a cercar sopluig.

A vegades l’atzar crea i no enderroca,
en una ontogènesi de perfums,
un allau d’orgasmes no continguts,
que trenca límits desconeguts
i engendra glopades de vida
on des de temps ignots sols hi havia roca.

Francesc Marcé i Puig

16 de febrer de 2022

Conducta y comunicación. Una perspectiva sistémica.

Podeu obrir i descarregar el llibre clicant al títol.

Nota: També es pot descarregar el llibre des del portal bibliogràfic Dialnet en aquest enllaç:

Conducta y comunicación (Dialnet)

L'objectiu perseguit per aquesta obra (Barcelona, PPU, 1990) rau en la construcció de l'armadura bàsica d'un model general dels sistemes de conducta entesos com a sistemes de comunicació. Aquest model general s'elabora a través de l'examen de dades i teories aportades per investigadors de diversos camps relacionats tots ells amb sistemes d'aquell tipus: des de la Teoria general de sistemes a la Teoria de la comunicació humana, la Semiòtica, la Cibernètica o les diverses formulacions de la psicologia, l'antropologia, la sociologia o l'etologia que resulten pertinents. 

Aquest objectiu consisteix doncs en la formalització i el desenvolupament d'un paradigma sistèmic-comunicacional que es considera implícitament preexistent darrera de les formulacions d'una multiplicitat de disciplines i models teòrics. Es procedeix així a la sistematització d'una meta-teoria en el marc de la qual s'inscriuen teories particulars pròpies de dominis concrets i models teorètics adequats per explicar situacions concretes. 

D'una banda, s'elabora un model teòric general mitjançant la construcció d'un llenguatge teòric especificat que pugui funcionar com un càlcul, utilitzant la forma de diccionari enciclopèdic per a la seva estructuració i presentació. Aquest constitueix la segona part del llibre i inclou 323 termes presentats com entrades del diccionari als que cal sumar-hi tot un conjunt de termes, que també es defineixen, però no s'inclouen en l'ordenació alfabètica, tenint en compte el seu caràcter secundari o auxiliar, arribant així a uns 400 conceptes. El diccionari no s'organitza de manera que a cada terme li correspongui un article especìfic. S'organitza en 54 articles, cadascú agrupant una serie de termes directament relacionats entre si. Així cada article admet tant una lectura unitaria i independent com l'accés per consultar-hi estrictament la definició d'un terme particular.

D'altra banda (primera part) i sota la forma de discurs linial, s'examinen els problemes epistemològics i metodològics plantejats pel model teòric general presentat i es passa al desenvolupament deductiu d'algunes conseqüències que se'n desprenen.

A vegades III

 A VEGADES III

A vegades esclaten cent sols
prenyats d'universos genuïns. 
Els mars catapulten estels 
dins les immenses lluentors de la nit. 
S'hiperplassien els cors bategant, 
marcant el compàs dins del pit. 

A vegades les pells es desfan 
en magmes borbollants compartits. 
Ardències escampades arreu. 
El món sencer en un instant. 
Fogueres de mel, dolça i penetrant. 
Els trons units en una sola veu. 

A vegades viure és senzill. 
Només cal deixar-se portar
per corrents de núvols tranquils
amarats de rosada sensual, 
esclafits de mirades en un espill,
rius de lava animal. 

A vegades un i un fan mil. 
Els segons són minuts, les hores un any. 
El temps s’expandeix desaforat. 
Tots els crits esdevenen un cant. 
Els ametllers florits es fonen en fang
i plouen espurnes de felicitat. 

Francesc Marcé i Puig. 

7 de febrer de 2022.

Cants de sirena

 "CANTS DE SIRENA" 

Esparvers i marmotes
solquen els mars en sis-cents.
Els han tallat les potes. 
Ja no els funcionen els gens. 

Mala maror a les xarxes. 
Les sardines s'autoimmolen. 
Els taurons s'han tornat fatxes. 
Els pescadors no pesquen ni ho volen. 

Quan surtis al carrer, 
compte amb els camions. 
Assetgen emmascarats, 
per si no som bons minyons. 

En girar la cantonada, 
no et desitjaran bona vesprada. 
Et giraran la cara
amb un enfilall d’ insults. 

Massa enemics imaginaris. 
Fan festa grossa els escorpins. 
L’esperma tòxic 
no engendra violins. 

No ens calen guerres amoroses, 
ni tampoc amors asfixiants,
ni fades entabanadores,
ni sirenes amb els seus cants. 

Francesc Marcé i Puig. 

15 de gener de 2022

De merles, gripaus i altres cabòries (Poemes)

 Recull de 56 poemes i un relat escrits el 2021 i publicats en aquest bloc. Il.lustrats amb 37 pintures, dibuixos i fotografies de diferents autors.

Nota: Podeu obrir i descarregar el llibre clicant a dalt al títol d'aquest article.

Imatge de la portada del llibre

ÍNDEX

Poemes...................................................................................7

1 - No trobarem a faltar cap somriure (Bye bye blackbird)...9

2 - Tres tannkas d’hivern (1).................................................11

3 - Tres tannkas d’hivern (2).................................................12

4 - Tres tannkas d’hivern (3).................................................13

5 - Atzar i necessitat..............................................................15

6 - Ens oblidarem dels nostres buits......................................17

7 - Quatre tannkas de primavera ...........................................19

8 - Ha arribat el moment........................................................21

9 - Compartir la llibertat........................................................23

10 - Dialèctica........................................................................24

11 - Tannkas de l’1oct ...........................................................27

12 - Plouen gripaus................................................................28

13 - Quelcom fa olor de podrit...............................................30

14 - A l’agost tannkas (1).......................................................33

15 - A l’agost tannkas (2).......................................................34

16 - A l’agost tannkas (3).......................................................35

17- A l’agost tannkas (4)........................................................36

18 - A l’agost tannkas (5).......................................................37

19 - Quan surtis tannkas (1)...................................................39

20 - Quan surtis tannkas (2)...................................................40

21 - Quan surtis tannkas (3)...................................................41

22 - Quan surtis tannkas (4)...................................................42

23 - Quan surtis tannkas (5)...................................................43

24 - Blues de final d’estiu......................................................45

25 - I still got the blues (o no)................................................47

26 - Ancorats a un esvoranc...................................................49

27 - Pensaments i sensacions (1)...........................................51

28 - Pensaments i sensacions (2)...........................................52

29 - Pensaments i sensacions (3)...........................................53

30 - Pensaments i sensacions (4)...........................................54

31 - Pensaments i sensacions (5)...........................................55

32 - De pus i encenalls...........................................................57

33 - Veritats senzilles?...........................................................59

34 - Un món feliç...................................................................61

35 - Alicia al país de la grosella.............................................63

36 - Apocalipsi ara?...............................................................65

37 - Mai és tard per començar...............................................67

38 - Mosques.........................................................................69

39 - A vegades.......................................................................71

40 - Foteses quotidianes........................................................73

41 - Cabòries (1)...................................................................75

42 - Cabòries (2)...................................................................76

43 - Cabòries (3)...................................................................77

44 - Cabòries (4)...................................................................78

45 - Cabòries (5)...................................................................79

46 - Ruleta russa....................................................................81

47 - Potser algun dia (1)........................................................83

48 - Potser algun dia (2)........................................................84

49 - Potser algun dia (3)........................................................85

50 - Potser algun dia (4)........................................................86

51 - Potser algun dia (5)........................................................87

52 - Tardor simbiòtica...........................................................89

53 - Centcames sense potes...................................................91

54 - Clam per a guitarra.........................................................93

55 - A vegades II....................................................................95

I un relat.................................................................................97

El pare i la consciència de la mort.........................................99

56 - La fí...............................................................................103

A vegades II

 A VEGADES II

A vegades s'esgota el dipòsit
i l'emplenem de pedres.
Combustible que no crema. 
Gramòfon que no sona. 
Un brou sense pòsit. 
Rossinyol contra els vidres. 
Un sant que blasfema.
Una femta que no abona. 

A vegades s’entelen els ulls, 
cauen les estàtues, 
tremolen certituds
i l'aigua s'esmuny coll avall. 
Els cants semblen aldarulls. 
Les pintes no tenen pues.
Lloances sens gratituds. 
Vampirs sense cap all. 

A vegades cal fer net
sens girar el cap enrere. 
Segar el camp i batre. 
Cremar tolls a la foguera. 
Fugir de tot indret. 
No empassar-se la llengua
i tornar a combatre. 

Francesc Marcé i Puig 

8 de desembre de 2021

Clam per a guitarra

 CLAM PER A GUITARRA

La guitarra sona.
Fa piruetes sens sentit,
amb tot el sentit del món.
S'enfila cel amunt,
com una immensa ona,
que ressona dins del pit,
que forada la pell amb els seus sons.

Marca un ritme repetitiu,
o grinyola com un nen. 
Les cordes xisclen sota uns dits
que fan sentir viu. 
Els seus plors travessen el vent
i perforen la nit. 

Sons aïllats pauten sentiments
o s'enfilen en espiral
on s'abraonen emocions, 
tocant melodies que col·lapsen les ments
i les obren en canal. 
En recorren tots els turons. 

No siguis tant cruel guitarra. 
Se que em vols anorrear
amb el teu cant eixordador. 
El teu clam és el que em mana, 
que m’empeny a estimar, 
mentre em captiva amb el seu plor. 

Francesc Marcé i Puig.

4 de desembre de 2021

Centcames sense potes

 CENTCAMES SENSE POTES

Llàgrimes de cel
penetren els espills.
Ressonen els tambors
d’una guerra imaginària. 
Tots a un món paral·lel. 
No son cordes, tan sols fils,
d'abraçades sens amors. 
Muntanyes sens alçària. 

Hom cerca veritats
a espais inexistents, 
curulls de conills blancs, 
de falses màgies
que cremen la pell. 
Trets alienats 
de cadells impotents, 
que no encerten el blanc. 
Clamors que són barbàries, 
prenent per nou allò més vell. 

Quants timpans foradats
on no sonen les notes. 
Quants sexes fets de fum. 
Quants desitjos oblidats. 
Quants centcames sense potes. 
Quants farells sense llum. 

Francesc Marcé i Puig.

2 de desembre de 2021

Tardor simbiòtica

  TARDOR SIMBIÒTICA

Espurnes de cel en cada respir

foraden sens compassió

les goles ennuegades

d'un pobre camaleó,

que es gronxa embadalit,

intentant acolorir la nit.

Zebres ratllades pugen l’Everest,

mentre les punxes afilades

d’un malaguanyat eriçó

els seguen l'herba sota els peus

i una colla de microbis tristos

alcen les seves veus.

Fulles caigudes cap per avall

creen catifes sense pols.

Se les enduu la tramuntana,

que ix d'uns ulls esporuguits

i escombra de mals averanys

una colla de cervells adormits.

Una tardor infinitament voraç

engoleix sens pietat

primavera, estiu i hivern,

foragitant tots els cucs empedreïts.

Amb el binocle adequat

es poden trobar perles dins l’infern.

Francesc Marcé i Puig. 

29 de novembre de 2021

Potser algun dia

 POTSER ALGUN DIA

1)Potser algun dia
algú encendrà un llum
enlluernador
i encegats no farem via,
tot enyorant la foscor.

2)Mil llumetes
il·luminant el camí,
foraden l'infinit.
Poden moure muntanyes
si ningú aigualeix el vi.

3)La ment és forta
quan comença a treballar,
fent fora la por,
obrint totes les portes,
sens límits ni fronteres.

4)Tots els fantasmes
s’esvaeixen sens retorn
en mirar enllà,
més lluny de l'entorn,
sens plors ni sarcasmes.

5)Potser algun dia
serem lliures i forts.
Mancats de messies.
Braços i ulls oberts.
Vius i no somorts.

Francesc Marcé i Puig.

27 de novembre de 2021

Ruleta russa

 RULETA RUSSA

Ruleta russa:
Els llops atrapats per la presa?.
Tan sols teatre:
Gat disfressat de ratolí.
Sona una havanera.
Tots ballant sense batre.
La sang s’ha tornat vi.

Ruleta russa
en sortir de casa. 
Sempre és un ball perillós. 
Tan sols teatre: 
T’estimo però et vull per a mi. 
Enlluernats pels diamants. 
Venent abans d'hora la pell de l'ós. 
Millor un que tres o quatre?. 

Ruleta russa
cada dia a tot arreu. 
Qui no arrisca no pisca. 
Tan sols teatre: 
Vendre lliris a la resclosa
tot ofegant la veu. 
Millor l’or que l’ametista?.
Perquè ens deixem abatre?. 

Francesc Marcé i Puig 

23 de novembre de 2021

Cabòries

 CABÒRIES

1)Un infant dins meu
cada dia em desperta.
No em sap gens de greu.
Em fa un toc d'alerta.

Jo li faig d'altaveu. 

2)Flors grogues al jardí.
Massa altes per assolir.
No és cap parany.
És simple seducció.
Quin goig deixar-se seduir.

3)Ens fa falta el dit
per trobar la lluna.
Un cop assolit
ja som lliures per mirar
sens la crossa  del dit.

4)Riure sens parar.
Aspirar altres riures.
Un contacte intens.
Com guardar queviures
En previsió dels mals temps.

5)A cops fas un toc
i no obtens resposta.
Vaixell lluny de port.
Se’t tanca una porta.
Mil llums a l’infinit.

Francesc Marcé i Puig. 

16 de novembre de 2021.

Foteses quotidianes

 FOTESES QUOTIDIANES

Ha sortit la cadira
de sota un cul llunyà.
Mil havans en fila,
encenen una pira,
tot sortint a passejar.
Canta el virrei Gotzilla.

S’escolen amunt i avall
veritats de cendra.
Les tisores tallen ulls.
L'ase es pensa que és cavall.
Quina tortura més tendra
entortolligar els embulls.

Ja borda el camaleó.
Les alarmes es disparen
i llencen cants de sirena.
L'aigua xiscla com un tenor.
Vells mariners que no paren,
mengen baules d'una cadena.

No s’atura l'obridor,
davant un coll d'ampolla.
Esquinça un quadre de Pollock.
Llums apagats a la foscor.
De llum ni mica ni molla.
Un nadó és devorat per Molloch.

Francesc Marcé i Puig. 

13 de novembre de 2021.

A vegades

 A VEGADES

A vegades els estels
toquen la mà d’un peix.
salten espurnes arreu, 
la farigola reneix.
s'ericen tots els pels, 
les cloïsses alcen la veu
i tot el que és mort ja creix.

A vegades l’horitzó
ja no es deixa veure,
rere una escopinada.
Mussols demanant perdó.
Àngels que han deixat de creure.
El sol una bleda assolellada.

A vegades dins del mar
hi neden mil mugrons,
vomitant llet agriada.
Cards que es fan estimar.
Cervells com cigrons.
Porcs a cada cantonada.

Cintes de plàstic al cel.
Estols de flors a l'autopista.
Una guineu que alça el vol.
La llet s’amaga rere un tel.
Als rocs se’ls cansa la vista.
Dalí plora perquè està sol

Francesc Marcé i Puig. 

13 de novembre de 2021

Mosques

 MOSQUES

Mosques, mosques, allau de mosques.
Ens rodegen i assetgen sense fi.
El seu zumzeig atordidor
rosega el cervell fins a les fosques.
Ens desvien del nostre camí
en un continu aclaparador.

Trobes mosques per tot arreu,
A taula, el llit i el fogó,
fins el nas, el peu i l’orella,
les flors, la femta o la neu,
el llibre i el televisor.
Ens fan perdre bous i esquelles.

Trepanen pubis, ulls i llengües.
Ens infecten les idees.
Maten les aspiracions.
Atrofien penis i vagines.
Fan inacabables les esperes.
Ens tornen carn d’abdicacions.

El senyor de les mosques ha vençut.
Vigila per tot amb l’ull compost.
Escapolint-se, mai abatut.
A l’aguait amb les seves hosts.

Francesc Marcé i Puig

8 de novembre de 2021

Mai és tard per començar

MAI ÉS TARD PER COMENÇAR 

Noia, t'ha maltractat la vida.
Aixeca el cap, no tinguis mai més por.
Ets més forta del que et penses. 
No és tant difícil trobar l'eixida.
Cal cercar la propia lluentor.
Enfortir les pròpies defenses.

Mai creguis que ets el que et diuen.
La força és amagada al teu cor.
La veritat és sols teva.
No escoltis els que ni viuen.
La llum no ix de la foscor,
però l’alba si de les tenebres.

Mai és tard per cridar ben fort:
Sóc jo i no el que volen que sigui.
La meva vida és meva.
Jo decideixo quan vaig a port.
Mai més ningú que em lligui.
Mai més serf de la gleva.

Mai més una rosa sens espines.
Mai més un ocell sense ales.
Mai més una terra per llaurar.
Sols creixes quan t’amotines.
Si volen guerra tindran bales.
Mai és tard per començar

Francesc Marcé i Puig  
6 de novembre de 2021

Apocalipsi ara?

 APOCALIPSI ARA? 

Solidaritat, fraternitat.

Ens sonen aquestes paraules?

Arreu s'escampa la por.

Sols hi ha un vaixell, tot i que ancorat.

Ens creiem massa faules.

Massa soroll eixordador.

Suport, recolzament. 

Ens sonen aquestes paraules?. 

És fomenta i qualla la por. 

Ens volen a l’abatiment. 

Ens deixem tallar les ales. 

El fred es venç amb més ardor.

Sens aturador els apocalíptics

i els aprenents de bruixot

ens llencen els uns contra els altres.

Tots paranoics i agònics.

Sols espines i cap flor. 

No ens volen iconoclastes. 

No ens calen mil·lenaristes,

ni xamans salvadors,

ni guardians de l’ortodòxia.

Llisquem per les pistes.

Anem escalfant motors.

Reivindiquem l’heterodòxia.

Diguem prou i agafem el timó!.

Francesc Marcé i Puig. 

3 de novembre de 2021

Abolir la prostitució!?

 Ara sembla que el govern més progressista de la historia es proposa abolir la prostitució. Experts/expertes de tota mena debaten si cal prohibir-la o regular-la. El propòsit del gobierno sembla que és criminalitzar-ne els usuaris. D'entrada sembla com si es volgués criminalitzar els consumidors de droga i no als traficants. I no és que vulgui equiparar les prostitutes als traficants. Però així, a part de no preguntar-se perquè molta gent es veu abocada a recórrer a la prostitució (com al consum de drogues) i no abordar doncs la veritable causa, no veuen que deixaran a les prostitutes sense feina i abocades a la misèria i més marginació?. 

Abolir? Prohibir? Negar que existeix? Tornar a la llei de peligrosidad social? Perquè no els hi pregunten a elles? Potser el que caldria abolir i perseguir és el proxenetisme. Per cert, no existeix prostitució masculina? Aquesta no toca parlar-ne? Els anys 70 les prostitutes estaven organitzades i participaven als col·lectius en lluita. No és tothom propietari del seu cos i té dret a autogestionar-lo? Ho ha de fer l'estat en pla paternalista? Tots els que venem o hem vengut alguna part del nostre cos (siguin els músculs o el cervell) treballant per compte d'altri som millors que les prostitutes? El sexe és sagrat i la resta del cos no?. 

No serà que la prostitució existeix perquè, com deien als 70 els col·lectius de dones lliures, "l'estreta moral sexual que reina a la família es la que fa necessaria - si no l' ha creat històricament-l'existència de la prostitució." I que "la prostitució és una válvula d'escape necessària pel manteniment de l'estructura familiar, pilar bàsic de l'Estat". ("Grupos marginados y peligrosidad social". Campo abierto ed. Madrid 1977). 

Qui l'ha creat i li és funcional però la rebutja la vol prohibir hipòcritament? Les vol abocar a la clandestinitat i la marginació, encara més que ara? Potser que ens deixem de pedassos absurds. Ja posats que aboleixin el treball assalariat. El que caldria canviar és l'estructura social, les relacions socials i sexuals.