"CASA SURREALISTA"
Les portes són comportes
per sortir abans d'entrar.
Finestres de melmelada.
Les llums són somortes,
són fetes amb quitrà.
Les escales ovalades
totes baixen sens dur enlloc.
Habitacions sense finestres
allotgen vaques lleteres.
Per les aixetes hi surt foc.
Abans de les nits no hi ha vespres.
En comptes de poms hi ha peres.
A la cuina hi ha un bidet.
Els llits pengen del sostre
girats de cap per avall.
L'escalfor et deixa fred.
Dinars sense postres,
només foc d'encenalls.
La terrassa té cuirassa.
El jardí és d’esperit de vi.
Els gossos són llonganisses,
les fulles paperassa,
les cadires fan patir.
S’hi dorm a corredisses.
I quan fa temps que hi vius
i no saps com continuar
surt de l’aixeta un profeta,
amb el cap farcit de nius,
que et dirà: “ja t’ho faràs,
comprat una mofeta,
que per viure no cal respirar”.
Francesc Marcé i Puig
30 de juny de 2024.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada