"A MI M'AGRADA REGALAR"
A mi m’agrada regalar
Regalar les meves vivències.
Regalar tot allò que faig.
Regalar la meva feina.
Potser a algú li pot agradar.
O li pot servir com a eina.
No és que cerqui audiències.
Regalar els poemes que faig i refaig.
Regalar la música que escolto,
descobreixo i col·lecciono.
Potser a algú també li donin un goig.
Regalar els llibres que he escrit.
Regalar la meva companyia.
I a vegades penso que estic boig.
Doncs sovint la resposta és l'oblit.
Sóc pallús i no me n'adono?
Es bé escàs l’empatia?
Fa malfiar no esperar res a canvi?
Fa sentir-se en deute a qui ho rep?
Sols concebem mercaderia?
Mai he esperat gratitud.
Sols que ser ignorat si que decep.
Quan sols cerques companyonia
I ni tan sols reps acritud.
Em nego a acceptar que en aquest món.
El plaer de donar i rebre tingui un preu.
I si no és així sigui malvist.
Jo encara crec en l’Home Nou.
En relacions no alienades.
On n’hi hagi prou amb la pròpia veu.
On no tot depengui d’un sou.
On hi càpiga allò imprevist.
On compartir no sigui endebades.
Sinó un gran gaudir on el jo es fon.
Francesc Marcé i Puig
15 d’agost de 2020
1er poema escrit directament al mòbil, començat a una terrassa sens bolígraf ni paper.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada