Entrades
Avui vull expressar breument una idea, que ja havia cavilat fa temps, i m'ha semblat una bona ocasió per comentar.
El segle XX potser ha estat dels pitjors de la història de la humanitat (Primera i Segona guerres mundials, infinitud de genocidis) i alhora amb grans moviments utòpics degenerats en distopies (revolucions russa i xinesa) o fracassats o anorreats pel sistema (moviments de protesta de Berkeley dels 60, moviment hippie -tots 2 molt lligats a la protesta contra la guerra del Vietnam-, i maig francès del 68).Vull ressaltar especialment, no sols perquè és l'època que vaig viure, sinó perquè suposen un renéixer de l'esperança de canvi, tant enfront de la barbàrie del sistema, com també de les utopies distòpiques, tota l'etapa dels 60 i 70. Suposen una època d'una creativitat desenfrenada tant en el camp intel·lectual (en el sentit genèric del terme d'esperit crític del sistema i compromès), només per citar-ne uns pocs entre dotzenes: Sartre, Marcuse, Foucault i Chomsky (l'únic viu i digne d'aquest qualificatiu).
Però no sols de persones sinó de moviments que abastaven des del camp de l'art als de l'anàlisi i crítica de les relacions socials (micropolítica). Per citar-ne 3 de diversos: des del situacionisme, a l'anàlisi institucional o l'antipsiquiatria.
Però també un fenomen creatiu extraordinari i únic, que és en el camp de la música popular, d'estils molt diversos, amb infinitud de grups i músics d'una gran qualitat, alguns de curta durada (no les seves obres), però molts d'ells que han perdurat i perduren. Potser l'única globalització positiva o el més positiu de la globalització, en posar en contacte i donar a conèixer músiques d'arreu del món. I si em preguntessin o ens preguntessin potser diríem que el millor i encara viu d'aquest segle, fruit d'aquella dècada prodigiosa.
No em posaré a fer-ne un llistat doncs no acabaria i a la majoria els coneixem i encara en gaudim tothom. No pretenc fer una historia del segle, però m'ha portat a aquesta reflexió tornar a escoltar Tracks del Boss Bruce Springsteen, que s'ha guanyat un lloc destacat entre tots aquests grans, amb la seva música, movent-se entre el rock i el folk, i com a poeta cronista de la seva/nostra societat.
Amb Tracks, va fer fa 22 anys el que cap d'aquests músics ha fet mai. Regalar-nos de cop 66 cançons que podrien ser l'obra reeixida de tota una vida, rescatant més de 20 anys de cançons que s'havien quedat arraconades, la majoria inèdites i alguna versió diferent d'alguna coneguda. Presentat amb una capsa d'un disseny exquisit amb 4 discos i un llibret amb fotografies i les lletres de totes les cançons.
Aquí teniu els 4 discos sencers, per qui els vulgui gaudir (amb 3 peces extra), Springsteen de "pura cepa", que també es pot trobar sencer a Spotify.
Enllaç:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada