Fantasmes

 "FANTASMES" 

Per tot arreu assetgen fantasmes,

fantasmes d’allò públic i allò privat.

Uns ho són i d'altres cobegen ser-ho.

No cal creure en ectoplasmes, 

sols patir cada dia la realitat, 

per adonar-se que no m'erro.

No són pas ànimes en pena,

sols capsigranys i fatxendes, 

envanits d'irresponsabilitat, 

a qui algú ha promès prebendes

i fantasies de tota mena, 

malgrat calgui perdre la dignitat.

Prô si que són aparicions, 

te'ls trobes a la cantonada 

o a la tertúlia del bar,

quan encens la pantalla, 

o quan toquen tribulacions, 

mirant d’abaixar-te els pantalons.

Sols ens deixen els sarcasmes 

com a arma defensiva, 

aquesta colla de tibats presumits, 

de qui no són reals ni els orgasmes, 

ni la seguretat agressiva.

Tan sols són somnis humits.

Francesc Marcé i Puig

9 d’abril de 2024 

Profunditats

 Profunditats

Vaig visitar les profunditats de l’Avern 

i les profunditats del cel no em treuen la son.

Vull bussejar les profunditats dels oceans, 

que no em descoratgin els temporals d'hivern, 

ni em deixi vèncer per cap malson 

dels que tenallen als pobres humans. 

Francesc Marcé i Puig 

6 d’abril de 2024

Instants d'embruix

"INSTANTS D'EMBRUIX" 

Quan els petits entrebancs no aclaparen 

i tot sembla equilibrar-se 

i el teu planeta s'alinea 

amb els planetes dels altres 

i sures pels mars equidistants 

dels “teus” que has introjectat 

i dels seus “teus” que els acompanyen 

i ja cap dels seus somnis t'escanya, 

sinó que sense cap por t'hi has capbussat,

ses fal·leres son alegres visitants 

i ses alarmes et fan d’àrbitres, 

llavors sents que els teus camps conreen, 

que és el moment d'aturar-se 

per veure què és que els seus fruits deparen.

És un instant que cal agafar al vol, 

abans que no s’escapoleixi

i calgui esperar que torni a sortir el sol.

Francesc Marcé i Puig

6 d’abril de 2024.

Gats escaldats

 "GATS ESCALDATS" 

Milers de gats esverats

s'enfilen per les parets.

Tenen els peus freds 

i els cervells estarrufats.

No és cap pel·lícula de por.

Cap conspiració d’aliens.

Sols cerquen l'escalfor 

que els manca als seus gens.

No en traureu mai l'entrellat

encara que el busqueu.

Sols calors mentals 

d'un pobre galifardeu.

I aquest conte s'ha acabat 

i el delit d'escriure també.

Si fos que us ha agradat 

furteu-li la llet al lleter.

Francesc Marcé i Puig

22 de març de 2024.

Picant l'ham

 "PICANT L'HAM" 

Diem que el vaixell el comanden folls,

que tot al voltant s’enfonsa, 

però ens manca bogeria.

Patim un atac de seny.

No resistim al que ens empeny

a aferrar-nos a qui el guia.

Tot foc nou en un no res s'arronsa, 

Ens fa encallar al costat mateix dels molls.

Defugim tempestes i marejol, 

obsedits per la mar plana, 

desitjant sols dies sense vent, 

sens adonar-nos que, al velam, 

és una bufada el que el mana 

més enllà de la inèrcia de l'estol,

més a prop de la font del torrent, 

més lluny de seguir picant l’ham.

Francesc Marcé i Puig

20 de març de 2024

Fum, fum, fum

Fum, fum, fum. Poema escrit el 6 març de 2024.

#FrancescMarce #Poesia #PoesiaRecitada 

FUM, FUM, FUM

Hem arribat a un punt 

en què tot és fum, fum, fum, 

des dels grans assumptes 

fins la quotidianitat, 

lladres quedant com presumptes, 

la resta a la clandestinitat.

Mercaders de quimeres, 

salvadors de la humanitat, 

tot només és fum, fum, fum.

Futuròlegs cartomàntics, 

visionaris sens ulleres, 

enredaires romàntics.

Meravelles novelles 

de pa sucat amb oli, 

que sols són fum, fum, fum.

Malgrat que tot grinyoli

ens volen com abelles 

encisades pel fals perfum. 

Un món d'experts ineptes, 

que sols venen fum, fum, fum. 

Ens tenen embriacs, 

embadalits per receptes 

que amaguen la ferum 

del seu exèrcit de llimacs. 

Francesc Marcé i Puig 

6 de març de 2024

Avui vull ofendre

 "AVUI VULL OFENDRE" 

Avui m'he decidit a ofendre 

a tots els que s'ofenen fàcilment 

si el món no encaixa amb la seva ment,

si allò que ens volen vendre 

no convenç a cap client. 

A qui no és capaç de comprendre 

que els seus deliris, 

siguin instituïts o instituents, 

tan sols són ciris 

que cremen ràpidament. 

A tots els que sa vida depèn 

de què se'ls confirmi el que estan creient.

A tots els que s'esfondren 

si no els veus com volen que els miris.

A tothom que no sap entendre 

que, per sort, tots som diferents.

Especialment a qui amb autoritat 

es creu investit per un poder suprem

que el faculta per imposar el seu relat

al comú dels éssers vivents.

Francesc Marcé i Puig

18 de març de 2024

Arrenquem una altra vegada

 "ARRENQUEM UNA ALTRA VEGADA" 

Recorrent els viaranys del teu cos 

em veig a mi mateix ressorgir. 

tant m’és l’avui, el demà o l'ahir.

Sols un afany de tu sens repòs.

Xuclant-te ben endins 

t’engoliria sencera, 

explorant els teus camins 

sens agafar cap drecera.

Quan llamps de goig de tu emanen

m'esclata quelcom ben endins, 

allà on les arrels romanen, 

on conflueixen tots els destins. 

No diguis res, no cal. 

Sols una mirada, 

un somrís angelical. 

Arrenquem una altra vegada. 

Francesc Marcé i Puig 

15 de març de 2024.

Fum, fum, fum

 "FUM, FUM, FUM" 

Hem arribat a un punt 

en què tot és fum, fum, fum, 

des dels grans assumptes 

fins la quotidianitat, 

lladres quedant com presumptes, 

la resta a la clandestinitat.

Mercaders de quimeres, 

salvadors de la humanitat, 

tot només és fum, fum, fum.

Futuròlegs cartomàntics, 

visionaris sens ulleres, 

enredaires romàntics.

Meravelles novelles 

de pa sucat amb oli, 

que sols són fum, fum, fum.

Malgrat que tot grinyoli

ens volen com abelles 

encisades pel fals perfum. 

Un món d'experts ineptes, 

que sols venen fum, fum, fum. 

Ens tenen embriacs, 

embadalits per receptes 

que amaguen la ferum 

del seu exèrcit de llimacs. 

Francesc Marcé i Puig 

6 de març de 2024

Notícies del temps

 
"NOTICIES DEL TEMPS"

Escup la nit lladrucs intermitents.
El vent a l'aguait grinyola.
Fred que assetja després de tant d'escalf.
Rius i sols secs no és troben.
La pluja que ja fa l'ullet.

Hi ha a qui li tremolen les dents.
El fals hivern a poc a poc s'escola.
Aigua sols pels camps de golf.
Hi ha qui perd l'enteniment,
a d’altres els el roben.
Massa cues per un sol bitllet.

Francesc Marcé i Puig

3 de març de 2024

Qui perd els orígens...

 Qui perd els orígens perd la identitat. Qui oblida el passat no té futur. Aplicable a classes socials, cultures, països i persones. 

JO VINC D'UN SILENCI. Enllaç a "Catorze". Text i cançó de Raimon. Pitjeu aquí. .

Maleïda sequera

"MALEÏDA SEQUERA" 

Sequera fins l'infinit.

Sequera dins del pit.

Sequera de mugrons.

No pas sequera pels taurons.

Sequera d’ànima.

Sequera d'esperit.

Sequera d’il·lusions. 

Esperança mínima.

Sequera de raons. 

Manca d'embranzida.

Gent acollonida.

Beneficis pels patrons.

Sequera dirigida.

Sequera a tots els racons.

Sequera de destins.

Sequera de propòsits.

Sequera d’aspiracions.

Sequera de metes.

També d'inspiracions.

Sequera de poetes.

Sequera de revolucions.

Terra cremada:

cau per falsos profetes.

Francesc Marcé i Puig

5 de febrer de 2024

Música

 "MÚSICA"

Ens cal més música.

La música mou les cames

i desvetlla l'esperit.

També greixa la ment

de qualsevol ésser dorment.

Foragita del nostre llit

les penes i porta flames, 

tant si és rock com clàssica.

La música engreixa l’ànim

tot fent-lo tolerable,

esperona els sentiments

i atia les emocions.

Fa que parin els canons

al ritme dels corrents.

Desterra el llop de l'estable.

Et torna més magnànim.

Hom diu que amanseix les feres

prô també crida al combat.

Música a tots els racons,

entonant noves cançons

que vagin fent forat,

temperant velles fal·leres.

Francesc Marcé i Puig

11 de gener de 2024. 

Pontífexs quotidians

 "PONTÍFEXS QUOTIDIANS" 

Narcisistes estarrufats

reviscolen cada hivern

amenaçant amb l'infern 

si no som prou primmirats. 

Quin fàstic aquesta gent 

que et volen sempre amatent

tornant sempre a ressorgir 

per fer-te fer el que han de dir. 

Àneu a fer punyetes 

colla de mestretites 

que ja som tots prou grandets

per escollir els nostres barrets. 

Prou religions de setciències 

que esgoten les paciències

estirant-nos les orelles, 

pretesos pastors d’ovelles. 

Prou d’apocalíptics cíclics,  

falsos Polifems encegats, 

posseïdors de veritats, 

que es creuen sants beatífics. 

Potser que us ho feu mirar

aquests que no us sabeu llevar

sens començar a pontificar. 

Francesc Marcé i Puig 

11 de gener de 2024. 

Núvols grisos

"NÚVOLS GRISOS"

Quan núvols grisos 

d'un cel entumit

assetgen el cervell

mig adormit,

et rescata un blues

d'un cec apassionat,

extensió del seu teclat, 

no canta cap ocell, 

sols gemecs de vell 

en risc d’ésser mesell, 

no és pas cap abús

deixar-se portar

com un gos andalús 

que no sap on anar.

Foc etern per tots aquells

que s'omplen els farcells 

amb les nostres il·lusions

entonant falses cançons.

Francesc Marcé i Puig

5 de gener de 2024