Abolir la prostitució!?

 Ara sembla que el govern més progressista de la historia es proposa abolir la prostitució. Experts/expertes de tota mena debaten si cal prohibir-la o regular-la. El propòsit del gobierno sembla que és criminalitzar-ne els usuaris. D'entrada sembla com si es volgués criminalitzar els consumidors de droga i no als traficants. I no és que vulgui equiparar les prostitutes als traficants. Però així, a part de no preguntar-se perquè molta gent es veu abocada a recórrer a la prostitució (com al consum de drogues) i no abordar doncs la veritable causa, no veuen que deixaran a les prostitutes sense feina i abocades a la misèria i més marginació?. 

Abolir? Prohibir? Negar que existeix? Tornar a la llei de peligrosidad social? Perquè no els hi pregunten a elles? Potser el que caldria abolir i perseguir és el proxenetisme. Per cert, no existeix prostitució masculina? Aquesta no toca parlar-ne? Els anys 70 les prostitutes estaven organitzades i participaven als col·lectius en lluita. No és tothom propietari del seu cos i té dret a autogestionar-lo? Ho ha de fer l'estat en pla paternalista? Tots els que venem o hem vengut alguna part del nostre cos (siguin els músculs o el cervell) treballant per compte d'altri som millors que les prostitutes? El sexe és sagrat i la resta del cos no?. 

No serà que la prostitució existeix perquè, com deien als 70 els col·lectius de dones lliures, "l'estreta moral sexual que reina a la família es la que fa necessaria - si no l' ha creat històricament-l'existència de la prostitució." I que "la prostitució és una válvula d'escape necessària pel manteniment de l'estructura familiar, pilar bàsic de l'Estat". ("Grupos marginados y peligrosidad social". Campo abierto ed. Madrid 1977). 

Qui l'ha creat i li és funcional però la rebutja la vol prohibir hipòcritament? Les vol abocar a la clandestinitat i la marginació, encara més que ara? Potser que ens deixem de pedassos absurds. Ja posats que aboleixin el treball assalariat. El que caldria canviar és l'estructura social, les relacions socials i sexuals.

Dissoldre la BRIMO? Abolir la policía? O abolir l'Estat?

 Difusió del cas del 18 d'octubre sobre brutalitat policial: Davant del seu funcionament a base de mort, nosaltres afirmem la vida!.

https://18oct2019.noblogs.org/post/2021/10/24/comunicat/

Dissoldre la BRIMO? Abolir la policía? O abolir l'Estat?

"Tirar pedres a la policia no es revolucionari" (Major Trapero). Es deu pensar que ho és obrir caps amb bales de foam (de revolució nazionalsocialista). 

Crec que aquest cas de violència policial va sortir als diaris i no se n'ha parlat més.

Em temo que el problema no es resol dissolent la BRIMO. La violencia de tot tipus és la base del manteniment i reproducció de l'Estat. Ara qué està tant de moda parlar de i denunciar el patriarcat, molts/es no s'adonen que la consolidació de l'estructura patriarcal és la que dóna lloc al naixement de l'Estat. Per tant un i l'altre van íntimament lligats. Són les dues cares de la mateixa moneda. Mai s'acabarà amb el patriarcat amb lleis paternalistes i hipòcrites o canviant ingènuament el llenguatge (i de pas destroçant la llengua sens fonament). Tampoc doncs s'acabarà amb la violència de l'Estat (present no sols a la policia sinó a totes les institucions d'aquesta societat en totes les seves diferents formes i manifestacions: treball, justícia, escola, forces de "l'ordre -instituït-, exèrcit, família," salut" mental etc i fins les relacions interpersonals possibles i habituals.), no s'hi acabarà, deia, des de dins de l'Estat mateix, doncs li és intrínseca. És l'única manera que té de sobreviure, de reproduir-se, de perpetuar-se. 

Si es vol acabar amb la violència cal acabar amb l'Estat. D'entrada sembla una utopia per beneits i el mateix Pepe Múgica (un dels pocs polítics honestos existents) criticava i desautoritzava els qui ho plantejaven. Però potser no és tant utòpic. Sembla que a Chiapas i Rojava s'ho han proposat i ho estan aconseguint. I, oh sorpresa, la societat funciona i millor.

De moment, com diuen les dones del manifest, intentem anar, no ja cap a la dissolució de la BRIMO, sino de la policía, almenys tal com se la coneix. Evidentment no és pot fer del tot i de cop, en una societat caracteritzada per la violència estructural assenyalada. Què tal un cos no repressiu especialitzat en la mediació per la ressolució de conflictes socials.  Pocs mossos s'hi podrien reciclar. S'hi podria reciclar psicòlegs i psiquiatres si es mostren capaços de deixar de convertir en problemes personals el que són problemes socials. Els psiquiatres només si es mostren capaços de no voler "resoldre'ls" enmascarant-los i cronificant-los, narcotitzant els problemes i les persones a base de psicofàrmacs i electroxocs: difícil doncs enfonsarien les farmacèutiques i molts no saben fer res més.

Alicia al país de la grosella

 ALICIA AL PAÍS DE LA GROSELLA 

Cada dia els burros volen.
Les vaques canten òpera.
Alicia ha ressuscitat
al país de la grosella,
que embriaga als que s’escolen,
desapareixent per l’aigüera,
en nom de la necessitat,
amorrats a una mamella.

Desfilen elefants roses
i girafes multicolors.
Tots els cucs van a l'escola.
Senten càtedra els escurçons.
Estaquirots celebren noces.
Llàgrimes de sucre als mocadors.
Tot bri de llum a la garjola.
Abraçades i abduccions.

No he dit el que he dit doncs no ho he dit.
No penso el que penso i em repenso.
Harpo recitant el Decameró.
Groucho la bíblia satànica en vers.
Fuig l’esquirol esporuguit.
Sols quan acabo és quan començo.
Bocs expiatoris en processó.
Triomfa el best seller d’un convers.

Francesc Marcé i Puig. 

20 d’octubre de 2021.

Un món feliç

 UN MÓN FELIÇ 

 

Saps què?: La ginesta no ha florit.
No han marxat les orenetes.
Tampoc crepiten les brases.
Creixen bolets dins del pit.
Van d'orgia els anacoretes.
Caus de serps totes les cases.

 

Saps què?: Els arbres no fan fulles.
No neixen infants a mitja nit.
Tampoc belen les ovelles.
Sols hi veus quan t'has adormit.

 

Saps què?: L’aigua ja no mulla.
Ni es respira pels pulmons.
Tampoc es pensa amb el cervell.
Qui mira endavant una despulla.
Sols brolla vinagre dels mugrons.
Hom feliç si li arrenquen la pell.

 

Saps què?: No hi ha estels dins del cel.
Ni tan sols escalfa el sol.
S’amaga la lluna rere un vel.
Sols l’absurd i ningú de dol.

 

Francesc Marcé i Puig
19 d’octubre de 2021.

 

Veritats senzilles?

 VERITATS SENZILLES? 

Oxun, deessa dels sentits,

contemplant des de la nuesa,

sempre el mateix colom blanc,

mentre uns cactus avergonyits

per la seva aridesa

punxen a tothom de franc.

La verònica sens pudor,

fa mil flors que no fan olor.

La rata morta del jardí

no és pas cap mal averany.

Sols diu que la vida segueix

i a tot li arriba la seva fi.

A tot any segueix un altre any.

Tot el que ha florit es panseix.

Les flors de iuca pesen tant,

que el soc li van estroncant.

La kora, més enllà dels dies,

marca ritmes i melodies

i ens convida a ballar

amb moviments frenètics.

A no deixar-nos entabanar.

A ser cada dia més herètics.

Si no fem flors ja ens sortiran.

Sols no aturar-se i seguir endavant.

Francesc Marcé i Puig 

8 d'octubre de 2021

De pus i encenalls

 DE PUS I ENCENALLS

El pus de la ment esclata

com la pols de la catifa.

És el ritme de les coses.

Ja ha parit la gata.

El sol sol s’empastifa.

Si no destorbs son noses.

Del quadre de la paret

ha emergit una cara.

Xiulen les xemeneies.

Ja no serveix l’amulet.

El savi és un ase.

Botí de patuleies.

El darrer núvol plora

des d’un cel ennuegat.

L'amplolla buida és trista.

Del pantaló sols la vora

d'un escarabat emprenyat

rodant fora de pista.

Ciment i pedres trencades.

Forats plens de buidor.

Plantes creixent cap per avall.

Si vas enrere no bades.

Els plàstics no fan olor.

L’únic que resta un encenall.

Francesc Marcé i Puig. 
2 d’octubre de 2021