Entrades
"QUELCOM FA OLOR DE PODRIT"
quan pertot s'escampa la por
i s’ofeguen els desitjos,
els anhels es queden en remor,
els embats en assajos.
No és veu la Lluna sinó el dit.
quan el poble reprimit
demana més repressió,
mentre els poders ixents
s’autoengreixen en munió
i castren les nostres ments.
quan els grans ofeguen els petits,
quan és sagrat allò “normal”
i pecat allò diferent,
quan tot allò bo fa mal
i esdevé norma el que és corrent.
quan tothom vol en els altres
un mirall de la seva semblança
i qui no s’hi avé és maleït,
Quan els temors vencen l’esperança:
un perill estar despert i no adormit.
quan preferim ser manats i no manar,
quan la traïció esdevé llei,
quan ens apunyalem entre nosaltres,
quan restem aturats sens avançar,
quan ja ens està bé un rei o un virrei,
no prenem partit i ens sentim neutres,
deixem que altres ens facin el llit.
quan ens deixem enlluernar
per la claror del dia.
Preferim una lenta agonia,
que aprendre a respirar
tots els matisos de la nit.
Francesc Marcé i Puig
19 de juliol de 2021
