Alguns enllaços al títol de fotos, música i algun text és van perdre en tancar picasa i megaupload. Afortunadament las fotos s'han pogut recuperar.
Retrat de la portada: autor Quim Cañellas
Es posible la traducción al castellano y al vasco. Translation into English, French, Italian and German is possible.

Translation /Traducción

Cercar en aquest blog

Sobre Mi

La meva foto
Castellar del Vallès, Vallès Occidental, Provincia de Barcelona, Catalunya
Doctor en Psicologia, Prof Titular de Teoria i Anàlisi Formes Visuals. Dep Disseny i Imatge, Fac. BBAA, Univ. Barcelona.1981-2012. Jubilat.Treballs previs: -Investigador ICE UB, 5 recerques: efectes i recepció missatges audiovisuals,1975-1982. -Membre fundador Col·lectiu Higiene Mental La Florida, integrat a la Coordinadora de CHM i al Réseau-Alternative à la Psychiatrie,1976-79. -Educador terapeuta Albergue Infantil Terrassa,1976-78. -Investigador Carvis Publicidad S.A.1975 i 76.-Creador i redactor, revista gremi Ebenisteria l'Hospitalet,1974-76. Llibres publicats: 13,1977-2023, (imatge, disseny,comunicació i 3 poesia). Articles: 17, mateixos temes recerca. Podeu baixar 11 llibres des d'aquest bloc, 6 de Dialnet i 15 articles des del bloc (4 també a Dialnet). Cercar etiqueta "Treballs científics" i "Literatura". -Racionalista crític, intel.lectual?, tolerància 100, menys amb la intolerància, com assenyalà Karl Popper, radical, eclèctic, antiautoritari, insatisfet, outsider,sense embuts, autodidacta, com deia Gandhi el mateix val pels pobles i les persones: el dret d'autodeterminació, autonomia /VS/ heteronomia. Mai he tolerat que m'imposin que he de fer, dir o pensar.

Arxiu del blog


diumenge, 7 d’abril del 2019

Democràcia espanyola: El rei i l'exèrcit (atado y bién atado)

El dissabte 8 de febrer, en una entrevista al FAQS, en què participaven Luis Llach, Quico Sallés i 2 exmilitars demòcrates espanyols va quedar molt clar qui té el monopoli del poder real a l'Estat Espanyol fruit del regim  del 78. I no em refereixo en aquest cas al poder últim econòmic, o sigui l'Ibex 35, on podem destacar empreses, bancs o empresaris com Florentino Pérez, Ana Botín o Planeta, que controlen els partits o els mitjans, ni a la connivencia dels organs més importants del poder judicial, amb tots els seus amiguismes i corrupteles, hereva del franquisme. Em refereixo a qui ostenta el monopoli de la força, al servei últim dels mateixos interessos. I no és el parlament ni el govern precisament, com se suposaria en una democràcia. Realment el dictador ho va deixar tot molt ben lligat. Ho resumiré amb els 6 Twits amb què vaig contestar a Jordi Borràs el 12 de febrer on reproduïa una noticia del 3.24 on Borrell reclamava a l'independentisme que "retirés la campanya contra la democràcia espanyola".
1/5 El dissabte al FAQS entre en Llach, en Sallés i 2 exmilitars demòcrates ho van deixar molt clar. El problema de fons no és una mera qüestió de drets. Es el "atado y bien atado". La transició 76-80 potser d'entrada poc més podia fer.  Però va quedar del tot clar quan després del 23f el rei va cridar els partits espanyols.
2/5 No, va cridar als "perifèrics", sinó als estatals, i els digué que fins aquí havíem arribat. Després va venir la LOAPA i la frenada autonòmica coneguda per tots. Qui podia haver capgirat les coses en el seu moment amb la majoria absoluta fou el PSOE i hi va renunciar. I  així anem al moll de l'os.
3/5 Allò de que Serra va democratitzar l'exèrcit fou la gran mentida. Cap constitució democràtica al seu títol preliminar (article 8) posa l'exèrcit com a garant de la integritat territorial i l'ordre constitucional. Se'l regula als articles propis de les administracions en general. L'únic què va fer va ser pactar amb l'exercit la seva autonomia i impunitat a canvi de què els deixés fer políticament. Vaja un pacte mutu de no agressió. Les condicions i els limits concrets, a part del títol preliminar mateix, els hauria d'explicar Serra.
4/5 El cap de l'exèrcit és el rei posat per Franco. El rei i l'exèrcit están per sobre del Govern el parlament i la sobirania popular que no els controlen: aquesta es la realitat de la suposada monarquia parlamentària d'Espanya, on l'exèrcit és autònom i el rei te el monopoli de la força.
5/5 Gràcies a la complicitat de PSOE del Sr Gonzalez, el Sr Borrell i el Sr Sánchez aquesta democràcia espanyola que hagués pogut ser després d'una transició difícil, no ha existit mai doncs falla en la seva essència, per més que s'hagi intentat maquillar durant tots aquests anys. I la prova és que quan Catalunya l'ha posat a prova qüestionant la indissoluble unitat, que també consta al títol preliminar (article 2), ha mostrat la seva autèntica cara i tot el seu potencial repressiu. Amb el rei dient que la llei és la garantia de la democràcia (n'està per davant), per si ens quedava algún dubte i com estem comprovant en propia pell.
PD: La prova, que més de mil alts o exalts comandaments de l'exèrcit hagin fet un manifest defensant el franquisme i el Govern i el ministeri de defensa "no saben, no contesten".
Aquesta inacció, fins del Govern del PSOE, davant de manifestos com aquest, la recalcava al FAQS d'avui l'extinent  Luis Gonzalo segura (crec que era un dels 2 militars a què em referia al principi) , expulsat per denunciar la corrupció a l'Exercit. Ha aparegut junt amb un caporal expedientat en canvi per signar amb 36 més un manifest antifranquista. I tots 2 recalcaven com mai en tota la transició s'ha fet neteja de militars franquistes a diferencia del que es va fer a Alemanya amb els nazis; com l'exercit segueix tenint aquest caràcter clarament franquista; com es cometen tota mena d'abusos amb els seus membres, que son tapats pels comandaments, a més de l'anomalia que segueixi existint una justicia militar específica, i per tant els abusos mai es jutgin en tribunals civils. Posava els casos recents d'una caporal embarassada a qui un sergent la va obligar a cavar fins que va abortar i la que va ser expulsada va ser ella i van protegir el responsable; un soldat violat per altres 5 a qui sols s'arresta 15 dies; una soldat assetjada reiteradament sexualment per un tinent que és expulsada. Aquest i altres fets estan passant ara mateix, i la ministra de defensa calla. No sols això si no que el govern del PSOE ascendeix a colpistes i franquistes a generals. De fet els mil que van signar el manifest franquista, fins fa poc estaven en actiu i ningú se'n va preocupar. Evidentment no s'han fet feixistes d'un dia per l'altra. Insults comuns als subordinats son dir-los rojos o sindicalistes. Aquest és el panorama. O com diu el hashtag famós a twitter #ThisIsTheReal Spain.

Objectius del Bloc

- Exercir el meu dret d'expressió com a simple ciutadà. Tenint en compte les dificultats i limitacions per accedir als mitjans de comunicació convencionals, he considerat que internet era la millor via.
- No pretén ser un bloc ni estrictament profesional, ni purament personal, ni especialitzat. En realitat pretén abarcar una mica tots aquests objectius: Introduir informació relativa al meu treball científic, a experiències personals que puguin resultar útils, a les meves opinions polítiques i dels fets d'actualitat de diversos camps, fins i tot a vivences més personals, així com a enllaços amb pàgines web o altres blocs que em semblen interessants.
- No hi pretenc dogmatitzar, ni fer-me l'interessant, sinó integrar-me dins la xarxa d'intercanvi de comunicació social, en què es basa qualsevol cultura. Compartir informació.
-Parteixo d'uns principis bàsics: Com deia Bachelart la objectivitat no existeix sinó la objectivació: fer que els altres puguin seguir i contrastar els teus arguments, coneixent la perspectiva de la que parteixes. Com assenyala Paul Watzlawick, hi ha tantes realitats com punts de vista. O com defensa Paul K. Feyerabend, la objectivitat només pot sorgir de la proliferació teòrica, o sigui del contrast entre perspectives.


CARACTERÍSTIQUES DEL BLOC

Aquest bloc te un caràcter dinàmic. Es va construint i reconstruint a mesura que avança. I això és tant a nivell formal com de continguts. En termes de continguts es fan recorreguts endavant i endarrera, tractant sobre temes d'actualitat, o treballs recents, així com es fan recuperacions d'articles, experiències u obres de l'autor de diferents èpoques. Te un caràcter biogràfic en el benentès de que la biografia no és res més que el reflexe de la nostra multiplicitat de relacións amb el món, i en aquest sentit és això el que s'hi vol expressar.

En termes formals això implica que encara que el seu format és linial, la seva lectura no te perquè ser-ho. S'hi poden trobar "publicacions" més o menys "intemporals" en periodes anteriors del bloc, que poden mantenir el seu interès, juntament amb altres més cojunturals, però que vistes en perspectiva poden passar a tenir un interès "històric".


També implica que en la mesura que s'hagin perdut continguts d'alguns articles, o calgui actualitzar-los si és posible, ho indicarem o intentarem restaurar-los.

En aquest sentit recomano també revisar de tant en tant els enllaços, en la mesura en que es poden anar ampliant o modificant, i inclòuen una amplia varietat de temes així com eines, fonts de dades o iniciatives, on és fàcil trobar quelcom d'interès.



Creative Commons

Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

Subscribe in a reader