Opinió de Boye sobre el TJUE i la JEC (Mentre el TSJC es salta la llei amb el MHP Torra)

Reprodueixo un fil molt interessant de G. Boye a Twitter sobre les conseqüències de la sentència del TJUE sobre les decisions de la JEC, el TS, el Congrés, el Senat i el Parlament UE, que a més a més resulten molt pertinents per plantejar la il·legalitat flagrant que acaba de cometre el TSJC amb la sentència d'inhabilitació del president Torra, fet al que em referiré després:

El TJUE cuestiona, a partes iguales, al Supremo y a la Junta Electoral Central que, por cierto, es la que remitió al Parlamento Europeo una lista “incompleta” de eurodiputados electos y proclamados... evidentemente esa lista no era la auténtica ni la oficial.
Sería interesante saber por qué cuando se remitió esa lista “incompleta” el Presidente de la JEC no firmó la comunicación y tuvo que hacerlo su vicepresidente.
El Parlamento Europeo, el 24 de mayo, remitió una carta al Presidente de la JEC indicándole lo que tenían que remitirles después de las elecciones... sería interesante saber por qué @Antonio_Tajani acepto una lista “incompleta” que no era lo que él había pedido el 24 de mayo.
Sería interesante saber quién ordenó Drexler, “jurista” del Parlamento Europeo, emitir un pseudo informe jurídico que avalase la posteriores tesis de la JEC y que han sido refutadas por el Abogado General y por el TJUE en los mismos términos en que lo hicimos en nuestra demanda.
Será interesante, a la luz de las resoluciones del TJUE, ver qué dice ahora la Sala Tercera del Supremo ante nuestras demandas en contra de las resoluciones de la JEC...
Resultará de gran interés ver cómo resuelve Llarena el tema de la OEDE teniendo presente que en junio pasado le dijimos que tenía que levantar las órdenes de detención y que no podía cursar ninguna OEDE.
También resultará muy interesante ver cómo explican el tema del juramento requerido por el 224 de la LOREG y que, evidentemente y cómo decimos hace meses, es contrario al derecho de la Unión.
Poniendo en relación las conclusiones del Abogado General con las resoluciones del TJUE los diputados y senadores estatales contaban igualmente con inmunidad cuando les fue vulnerada por el Supremo, el Congreso y el Senado... veremos las consecuencias legales en el TEDH.
El derecho siempre da margen a las interpretaciones pero en este caso se reescribió la Ley con una clara finalidad política que es ajena e incompatible con la función jurisdiccional y con la imparcialidad que algunos le atribuyen a la JEC.
Algún día se sabrá cómo se ha orquestado todo, cuánto nos ha costa y quienes son sus responsables... igual un buen escenario para averiguarlo sería el del suplicatorio.

Gonzalo Boye


Segurament els aclariments i peticions de responsabilitats sols acabaran venint de la justícia europea, especialment si ho desencadena un nou error de l'Estat Espanyol demanant un suplicatori. Tenim clar que a Espanya ningú rectificarà ni demanarà explicacions ni obrirà investigacions per les il·legalitats i irregularitats comeses pel TS, per Llarena, pel Congrés i el Senat. A la UE sols han corregut a acomplir la legalitat quan ho ha exigit el TJUE o sigui que és dubtós que el parlament europeu s'investigui a si mateix i les il·legalitats del seu president Tajani.
Però jo voldria ressaltar el cas de la JEC que ha quedat clar que gaudeix d'impunitat per saltar-se o inventar-se lleis i actuar per motius polítics. Quin tribunal espanyol la investigarà? I ressalto aquest cas perquè és el que ens afecta a nivell més immediat amb la recent sentència del TSJC inhabilitant el MHP Torra.

El fiscal emèrit del TS José Antonio Martín Pallín, només conèixer-la va declarar que el TSJC ha dictat una resolució fora de la llei, doncs l'ha condemnat segons un article referit a la desobediència a un òrgan judicial o un superior jeràrquic i la JEC no és ni una cosa ni l'altra.

AIXÒ ÉS GRAVÍSSIM, però sembla que no importa ni interessa ningú, ni ningú obrirà cap investigació sobre l'actuació il·legal del jutge parcial que va dictar aquesta sentència il·legal. Tothom dona per fet que els procés seguirà el curs normal amb els corresponents recursos i prou. A tall d'anècdota, ahir al FAQS sols la Bea Talegón va fer referència a les declaracions de Pallín i ningú li va agafar la paraula i tots van seguir donant per fet implícitament que tot era normal i ara tocava el recurs al TS, com si no res, quan el TSJC s'acaba de saltar la llei tant tranquil·lament, però com que això és habitual a l'Estat sembla que no escandaliza ni als periodistes. Una vergonya! Aquí no cal recorrer res!. En un país normal l'òrgan pertinent paralitzaria la sentència i investigaria el jutge per prevaricació.

Us deixo el vídeo amb les declaracions de Martin Pallín a la 6a, que no té desperdici.

L'estratègia policial per criminalitzar l'actual moviment popular

Val la pena fer patent l'estratègia policial per criminalitzar i desmobilitzar l'actual moviment popular als carrers de Catalunya, que hi ha darrera el fals relat de violencia que intenten vendre i que alguns independentistes, polítics inclosos, cauen en la trampa de comprar. (feu-la correr)

Hem arribat a un punt que fins  polítics solvents com per exemple Jon Inarritu estan comprant en part el relat de la violència i/o els aldarulls (que qualifica d'error estratègic) per criminalitzar els fets de Catalunya que  Grosfoguel qualifica de guerrilla pacífica.

Va ser el comissari general dels nostres mossos tant democràtics Piqué, ja desaparegut, qui al seu treball de màster "El síndrome de Sherwood" el 2009, autèntic manual per saltar-se els drets fonamentals i els protocols, per criminalitzar aquests moviments va teoritzar sobre les tàctiques policials a emplear. Llavors pensava en els antisistema. Ara les apliquen als independentistes poc domesticats.

Mira per on que no és la policia espanyola sino els "nostres mossos" els experts en estratègies policials pròpies de règims autoritaris. Resulta tant o més sorprenent i escandalós que la UOC acceptés un treball de final d'un màster de "Polítiques públiques de seguretat" on es defensava la vulneració de drets fonamentals i activitats delictives per criminalitzar el dret de manifestació i a grups concrets. Sembla que no són sols les institucions espanyoles, sinó també les nostres (policia i fins i tot la universitat) les que pateixen de greus mancances democràtiques des de fa temps. I a sobre la PN en va aprendre i les va fer servir en els fets de "Rodea el Cogreso" a Madrid de setembre del 2012, com mostra un ampli reportatge de l'enllaç de sota.

No es cap casualitat que fins els protagonistes de les movilitzacions declarin persistentment que sols hi ha aldarulls quan hi ha policia: formen part de la seva estratègia.

Val la pena llegir el resum escrit i el més explicit amb exemples visuals d'ara mateix del breu vídeo del Mes324 de l'enllaç d'abaix i fer-los correr, si volem contrarrestar-lo i evitar que no sols polítics amb poc criteri sinó sobretot els mateixos participants més desinformats o "ingenus" acabin caien en la trampa de creure-se'l i desmobilitzar-se. Fa posar els pels de punta que això siguin les tàctiques pròpies d'una suposada policia democràtica.

Nota: El reportatge de Punto crítico ha desaparegut "misteriosament". 

https://puntocritico.com/ausajpuntocritico/2019/10/19/el-sindrome-de-sherwood-ahora-en-el-proces-el-final-del-regimen-del-78/

Però aqui podeu trobar el vídeo prou explícit del Mes324:

https://www.ccma.cat/tv3/mes-324/que-es-la-sindrome-de-sherwood/noticia/2957612/

Traïció a Torra i Puigdemont?

El divendres 18 El Confidencial donava la noticia (o intoxicació) de que el govern espanyol havia mantingut contactes, aquesta setmana de intensa revolta popular sostinguda contra la sentència de 100 anys per sedició i de repressió brutal, amb consellers del nostre govern, en concret amb el vicepresident Aragonès per tal d'aillar a Torra. Aragonès no ho ha desmentit. Fet que ja sorprèn quan tothom coneix els intents reiterats del president Torra per contactar amb Sánchez per carta i per telèfon sens obtenir resposta.

Encara sorprèn més que en canvi sigui el govern espanyol precisament, no se sap amb quin objectiu, qui per boca de la ministra de presidencia Carmen Calvo confirmi que hi ha hagut contactes entre ambdos i Aragonès de moment segueix sense donar explicacions. Només que hi hagués hagut els contactes al marge del President i prou ja suposaria una deslleialtat intolerable. Encara que no existís lo conxorxa, sospita que el govern espanyol sembla voler alimentar així, ja sigui per dividir o perquè realment existeix.

Però es que "curiosament" alhora l'Audiència Nacional investiga Boye per blanqueig de capitals i registra casa seva just ara un cop reactivada l'euro ordre, en un intent evident, denunciat per associacions de l'advocacia, de desprestigiar-lo, intentant influenciar negativament en la defensa de Puigdemont. Segurament pensant que això ajudaria a la justícia belga, com deia la mateixa Carmen Calvo, aquest cop a "estar a la altura y entregarnos a Puigdemont", fent pales el seu menysteniment de la separació de poders. Tampoc sap que el delicte de sedició només existeix a Espanya.

Per altra banda és de domini públic que fa temps que corren rumors, certs o no, d'un pacte amb Junqueras per aïllar Puigdemont i retornar a un autonomisme en mans d'ERC. Sigui cert o no el que si és cert és que s'han seguit, ja des del 21D declaracions de dirigents d'ERC en el sentit de què potser caldria prescindir-ne, a part de clares actuacions en aquest sentit, tot i la contradicció de formar part del Consell per la República i reivindicar en públic el llegat de l'1oct.

De fet Ramón Grosfoguel de la universitat de Berkeley parla en l'anàlisi, més acurat i menys maniqueu, que fa de la situació actual, de dos corrents en aquest moment dins l'independentisme que, atenent a les posicions de tots dos líders, bateja com a junquerisme (més claudicant i de renúncia) i cuixartisme (que defensa la necessitat de la desobediència civil continuada). No cau en el parany fàcil d'acusar a ERC, sinó que les titlla de corrents transversals presents en major o menor mesura a tots els partits, equiparant el primer al neopujolisme i el retorn al peix al cove i l'autonomisme, sigui per sempre o a la suposada espera indefinida de temps millors per la independencia.

En la darrera anàlisi respecte els fets d'aquesta setmana, un cop coneguda la sentència, precisament parlava de rebel·lió catalana i que semblava que s'havia imposat, veient la contundent massiva i sostinguda reacció popular, el cuixartisme i la desobediència civil.

Però i si els pactes secrets son certs i, com sembla indicar l'assetjament a Boye, en realitat qui està "guanyant" es el junquerisme amb un arraconament de Torra i Puigdemont (indicis pel que fa a aquest darrer ja hem comentat que per part d'ERC fa temps que n'hi ha), a canvi d'aturar la repressió més bèstia i assegurar un control del neoautonomisme?.

Ja fa temps que es diu per totes bandes que els partits no están a l'alçada. Només ens quedaria el poble actualment representat sobretot per la iniciativa del Tsunami Democratic, sens menystenir el paper dels CDR l'ANC i Òmnium cadascú al seu nivell. Però quan de temps pot aguantar?.

La resposta està sobretot en la capacitat, voluntat i perseverança dels joves, doncs els vells seguirem donant tot el nostre recolzament i fent el que estigui en les nostres mans i capacitats segons cadascú però molts ja no som capaços de mantenir una "guerrilla pacífica" com l'anomena Grosfoguel, que a través de la resistència pacifica continuada seria l'única manera de seguir mantenint en escac l'Estat com s'ha aconseguit aquesta setmana, fins forçat-lo a negociar, com han demostrat tots els moviments reivindicatius, amb exemples recents com els "gillets jaunes" o el moviment de Hong Kong. 

Un bri d'esperança o d'il·lusió en aquest sentit ens el pot donar que justament el moviment pro democracia de Hong Kong, altament bregat en una situació paral·lela, s'ha fixat en nosaltres i la nostra lluita i acaba de convocar per dijous que vé una manifestació de solidaritat amb Catalunya. Precisament ells a qui defensa la UE i mig món són els que han de reivindicar el caire just del nostre moviment.

Serà curiós veure la reacció del parlament europeu, davant l'actitud del moviment de Hong Kong, quan ens ignora i acaba de votar contra una moció dels verts per debatre el conflicte català, gràcies als vots de populars, lliberals i socialistes (quina casualitat), en trobar-se amb aquesta paradoxa.

Sembla que a aquestes tres famílies polítiques els preocupen els DDHH i els Drets Civils a Polònia, Hongria, Turquia i Hong Kong, però no els preocupen gens a Espanya. Deuen obeir als mateixos amos a Espanya i Europa, perquè no crec que els deguin tant als seus membres espanyols. Vaja que ja podem parlar d'un trifatxito espanyol i d'un d'europeu.

No cal tenir doncs gaire imaginació pel que fa a alguna reacció del parlament de la UE  si per postres encara segueix sense fer res per solucionar "l'anomalia" de què 2 milions de catalans no hi siguem representats. Vergonya d'Europa!. 

Desmuntant el fals relat de "ERT" com a nom de grup terrorista

El fals relat continu encaminat a criminalitzar l'independentisme i els CDR en concret, com és ara el cas dels 9 detinguts, es desmunta sols veient les falses proves, les investigacions preventives, la vulneració de drets com el de defensa etc. Aquí hi vull afegir en aquest cas concret la relliscada que han comès en inventar el nom del suposat grup, recorrent a arguments semàntics bastant senzills i que els delaten.

El nom que s'han inventat és ERT (equip de resposta tàctica).

Em limitaré a constatar que tots els grups polítics: partits, sindicats, organitzacions, o grups violents terroristes, adopten sempre noms que de manera més explícita o ambigua o connotativa fan referència a una identitat nacional, a un grup social, a una ideologia, idea o uns objectius polítics. Examinem un quants casos. La majoria coneixereu les sigles i sinó les busqueu a Google o la Viquipèdia.

Partits antics i actuals: PCE, PSUC, ICV, CEDA, POUM, FAI, Estat Català, CDC, PSOE, PP, UP, PDeCat, PNV, CUP, EH Bildu, ERC i fins alguns de manera tant vaga i imprecisa com C's o VOX.
Alguns sindicats: CNT, UGT, CCOO, USTEC.
Algunes associacions o grups catalans: Crida a la Solidaritat, ANC i fins els CDR a qui es pretén implicar fan referència inicialment a defensar un objectiu polític (el referèndum) i finalment a una forma d'estat: la República.
Veiem ara alguns grups considerats terroristes de diferents ideologies, paisos i epoques: MLN-Tupamaros, ETA, ELN, FARC, FPLP, IRA, Estat Islàmic, Al Qaeda.
Tots els grups de caire polític pacific o violent responen doncs al criteri indicat.

Hi ha en canvi una altra mena de grups dels que els noms responen a un criteris molt diferents: a les seves característiques específiques o funció concreta o genèrica de carácter tècnic o tàctic, al marge de cap connotació política o ideològica: son els grups especialitzats dins les forces policials o l'exèrcit. Veiem-ne alguns exemples.

Unitats del CNP: GEO (grupo especial de operaciones), UIP (unidad de intervención policial), Brigada Móvil, UPR (unidad de prevención y reacción), BCE (brigada central de estupefacientes).
Unitats de la GC: UEI (unidad especial de intervención), GAR (grupo de acción rápida), GRS (grupo de reserva y seguridad), UAR (unidad de acción rural). I finalment citem a l'exèrcit el GOE (grupo de operaciones especiales).

Hi ha un fet evident ERT (equip de resposta tàctica) es un nom que respon als criteris propis d'aquests grups policials. Arriba fins a especificar el terme, tàctica, que els caracteritza, sens aludir a cap referència política o ideològica com fan els grups polítics de tots els tipus.

La conclusió o hipòtesi es evident. Resposta tàctica a què i perquè? Els CDR què precisament van escollir un nom referent a un objectiu polític molt concret i després més ampli escollirien un nom que no reflecteix cap idea ni objectiu polític? De fet no ho ha fet ni ho faria cap grup polític pacific o violent mai, perquè el que li interessa és promoure i visibilitzar també amb el nom mateix l'objectiu polític o ideològic que persegueix.

Només queda una alternativa versemblant: un nom així només se li pot haver acudit a algú que no pensa en termes polítics, sinó en termes d'unitats pròpies de cossos policials, que pertany per tant a un d'aquests cossos i pensa amb mentalitat policial i la seva mateixa condició l'ha traït, escollint un nom inversemblant revelant involuntàriament que és una part més del fals relat que contribuía a construir.

Treiu les vostres conclusions. Evidentment no he exposat cap fet comprovat, però em sembla que si que els raonaments desenvolupats són prou consistents, com per donar una gran probabilitat de veracitat a la hipòtesi de què el nom és un indici molt potent, de què (com tots en realitat sabem, doncs coneixem el moviment independentista o en formem part) el suposat grup terrorista és una part més (un salt qualitatiu) dins el fals relat que fa temps porten construint per criminalitzar l'independentisme.

Ara amb un objectiu immediat: generar por de cara a una possible resposta a la sentència del judici del procés. A llarg plaç amb l'objectiu d'acabar il·legalitzant els partits independentistes, doncs ja tenen clar que fins arribar ni que sigui sols a que els partits unionistes controlin el poder autonòmic no ho aconseguiran de cap altra manera. Vaja continua el pla zen català. A Euskadi es com van aconseguir governar una temporada.

Aquí ho tenen més complicat doncs no defallirem i són bastant barroers amb els seus muntatges, però també és evident que estan disposats a tot, cada cop de forma més descarada (sembla que ja ni els importa allò de "que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" de Felip V) i la UE sembla que seguirà mirant cap una altra banda.

Marchena mestre del dret penal de l'enemic: de la violència ambiental a la desobediència omissiva

El dret penal de l'enemic inventat per un nazi que va venir a viure a Espanya i va crear escola i que és el que aplica l'Estat te el seu principal representant i innovador en Marchena que no para de tergiversar el codi penal amb interpretacions tan absurdes que Turquía ja sembla una democràcia.

Primer va inventar la violència ambiental per justificar la rebel·lió sense violència. Ara és supera i inventa la desobediència passiva o omissiva per imputar els alcaldes que no van fer res per impedir el referèndum. Vaja que desobeir no es quelcom actiu oposant-se a una ordre sinó no fer res perquè s'acompleixi.

Vivim en un estat tan surreal com Alicia al país de les maravelles. Potser no s'ha adonat que a part de votar en contra, tampoc vam veure cap diputat o alcalde unionista actuant activament per impedir el referèndum (només n'hem vist treient llaços grocs) i potser s'haurien d'haver personat als col·legis electorals treient urnes i donant suport a la policia. O sigui que també podrien acabar a la presó.

Entre això i que com que, en la detenció de 9 CDR aquest dilluns, acusats d'associació terrorista, amb un desplegament policial que no veiem ni als temps d'ETA, no s'han trobat explosius es parla de "precursors" (que pot ser qualsevol cosa), o la tergiversació del terme terrorisme creat pels que atempten per provocar morts i que ara s'aplica a qualsevol que tingui la voluntat de canviar l'ordre constitucional (o sigui l'oponent polític) i tot l'aparell de l'Estat al servei de crear relats falsos, tots, indepes o no, podem acabar imputats en un o altre moment (ja està passant fa temps).

De fet tant en el judici del procés (Baena) com amb la detenció de 9 CDR d'ara es produeix l'aberració máxima en el camp de l'aplicació de la justicia: primer és restringeixen els drets (justícia preventiva) i després es busquen les proves, com assenyala molt bé Benet Salellas. I tenen la barra de seguir parlant d'estat de dret, i la UE la barra de mirar cap a una altra banda, cosa que no fa amb Polònia o Hungría.

De fet la distopia de l'Estat policial o el gran germà orwellinià fa temps que a Espanya és una realitat. Kafka es va quedar molt curt en els seus llibres. Quico Sallés a El Mon explica la nova "innovació" jurídica de Marchena, al servei de la repressió de l'Estat. En aquest home encara li acabaran donant el Nobel de les ciències jurídiques fatxes, o potser li curarien els deliris internant-lo una temporada en un psiquiàtric. Ho dic pensant en el seu bé evidentment (i en el de tots els ciutadans). Qui més qui menys ha hagut de recorrer al psiquiatra alguna vegada. La diferència es que com que no ocupem llocs de relleu a les estructures de l'estat els nostres posibles, deliris, fòbies o manies només ens acostumen a afectar a nosaltres i algun familiar com a molt.

https://www.google.es/url?q=https://www.elmon.cat/politica/la-desobediencia-omissiva-la-doctrina-marchena-per-advertir-carrecs-independentistes_2073020102.html&usg=AOvVaw0horzsad9LUY1NivNwOOHL

Los perfiles psicológicos propuestos desde la publicidad

Podeu obrir i baixat l'article clicant al títol.

Com que una part important de la meva tasca investigadora es va centrar en l'estudi dels efectes de la publicitat, i en aquest bloc només hi ha penjat l'article "Estratègies i efectes de la publicitat", que s'hi centra en exclusiva, una part de l'article "Recepción de mensajes icónicos complejos", que s'hi refereix parcialment i el llibre "Publicidad, mixtificación y adolescencia (La recepción de los spots televisivos), no està editat digitalment i es pot trobar sols en biblioteques, he decidit penjar algún article més, difícil de trobar.

Aquest article es va publicar al número monogràfic sobre publicitat de "Eroski. La revista del consumidor vasco.", suplemento num 7, octubre 1984.

Tracta sobre l'ús del mites de la població a qui va dirigida la publicitat, per "impregnar" el producte i aconseguir d'entrada la identificació del receptor amb l'anunci. Es centra especialment es l'ús dels estereotips compartits per la població i fa referència tant a la publicitat com a la propaganda política.

Proceso de socialización infantil y atribución de roles por el niño

Podeu obrir i baixar l'article clicant al títol.

Vull dedicar aquest article del blog i el fet de penjar-hi aquesta recerca a la memoria del malaguanyat professor i mentor meu Dr. ENRIC TORÀ TORTOSA, mort prematurament el juny de 2010, que va tenir un paper fonamental en l'orientació del que ha estat la meva carrera investigadora i docent.

Aquest es potser l'únic article del blog, en què resulta impossible separar la seva vessant autobiogràfica a nivell personal i a nivell de difusió de la meva tasca investigadora.

En primer lloc un aclariment. He titulat l'article (en origen una ponencia presentada a las Jornadas sobre la imagen televisiva) "Proceso de socialización infantil y atribución de roles por el niño", tot i que en el document en què està publicat per l'ICE el 1976 consta com "Dos investigaciones sobre la imagen y su influencia en el niño" perquè aquella no sols és la primera que s'exposa, sinó la única de la que s'exposa tot el seu desenvolupament i resultats. Perquè es la única referència existent al seu contingut i perquè per a mi te un valor molt especial doncs és la primera investigació de tota la meva carrera, que em va encarregar dirigir el Dr. Enric Torà el curs 1974-75. La segona  investigació va ser continuació de la primera i, quan la ponencia, només estava iniciant-se. Te valor la referència que se'n fa doncs explica els objectius y la metodologia, però ni tan sols va acabar realitzant-se sota el mateix nom. Es va portar a terme el curs 75-76 i va donar lloc al meu primer llibre "El niño frente a la imágen fílmica con ruptura" ICE de la UB, doc-a-39, maig de 1977.

He dit que seria difícil destriar la vessant personal de la investigadora. He de començar per la primera perquè s'entengui la segona. El Dr. Torà va ser professor meu a l'especialitat de Psicologia de Filosofia i lletres, quan amb el pla Maluquer, curiosament les especialitats duraven 3 anys, el mateix que els graus d'ara. Em va proposar participar el darrer curs de carrera en les discussions d'un grup interessat en la influencia de la TV sobre els nens. El resultat va ser que em va acabar encarregant la direcció d'aquesta recerca que vam realitzar conjuntament amb el company Lluis Pujagut i es va acabar centrant en la influencia del missatge fílmic.

Els meus interessos fins llavors es centraven en la Teoria General de la Comunicació humana i estava pensant en si em dedicaria a la clínica. El Dr. Torà va ser el responsable de que m'acabés centrant sobretot en l'estudi de la influencia de la imatge figurativa i finalment també de les variables formals plastic perceptives, entorn del que han girat la majoria de les meves recerques i publicacions. Fet que no va impedir que la meva tesi es centrés en la Teoria de la Comunicació humana en termes generals, o a nivell docent també participés en un projecte bianual en col·laboració amb Nissan sobre el disseny d'automoció, o impartís bastants anys l'assignatura Objectes i usuaris dedicada a la recerca dels requeriments per aconseguir un disseny centrat en l'usuari. Però aquesta vessant només es va reflectir en una ponencia en un congrés a la Laguna, un article a Temes de Disseny (Objeto, diseño e investigación comunicativa, que podeu baixar d'aquest blog o de Dialnet) i una altra ponencia a un congrés de l'European Academy of Desing a BCN el 2003. Aquesta última,"Designing the stress" està penjada a internet en anglès i la podeu baixar en castellà d'aquest blog.

Però cal aclarir el context i la seva rellevància. El Dr., Enric Torà va ser molts anys director adjunt de l'ICE de la Universitat de Barcelona, del qual era director el Dr. Miquel Siguán Soler (que va acabar sent el director de la meva Tesi). El Dr. Siguán va ser un dels pares de la introducció de l'ensenyament de la Psicologia a Catalunya i a Espanya. També era el director de la Secció de Psicologia de la UB. El fet es que a la práctica qui portava el dia a dia de l'ICE i el feia funcionar era el Dr. Torà. Entre els anys 74 i 82 em va encarregar 5 recerques centrades en la influencia del cine, la TV i la publicitat. Van acabar publicades la que ara presento, la seva continuació, que ja he comentat que va ser el meu primer llibre, i la darrera "Publicidad, mixtificación y adolescencia (la recepción de los spots televisivos), Publicacions i edicions de la UB, 1984. Aquesta darrera realitzada i publicada quan, gracies al caire que havia agafat el meu curriculum, ja havia acabat com a docent primer del Departament de Teoria de la Imatge i de l'Entorn de la Facultat de Belles Arts i després del Departament de Disseny i Imatge.

Ara cal completar la influencia del Dr. Torà amb una altra circumstancia, que encara va influir més en el meu interès per la influència de la publicitat, reflectit en diverses recerques i publicacions com el llibre esmentat, o els textos relatius a l'eficàcia del signe visual, centrats en els logotips, penjats al bloc i algún altre que algún dia també hi penjaré. I fins en la docencia doncs a l'assignatura Recerca Psicosocial en el Disseny Gràfic, que vaig impartir molts anys els alumnes partien de la recerca dels usuaris, per acabar produint un anunci. Doncs bé el Dr. Torà col·laborava com a freelance amb el departament de recerca de l'empresa Carvis Publicidad, on ens va introduir a mi i un altre company i per la que vam estar treballant com a freelance els anys 1975 i 76, vam realitzar quantitat d'estudis exploratoris sobre usuaris, estudis pre-test i post-test, en relació als camps del disseny gràfic, industrial, d'imatge corporativa i de campanyes publicitàries.

Ara només em queda fer una breu referència al tema d'aquesta primera recerca que presento, doncs qui hi estigui interessat ja podrà llegir el text. Es tracta d'un treball experimental de tipus analític i quantitatiu, que pretén respondre a una pregunta del tipus "si o no?", respecte a la influencia de la imatge fílmica en la infància. Vam elaborar 2 films: un que trencava els rols sexuals classics i un altre on després d'un dinar quedaven un home i una dona. Un grup veia els 2 films i l'altre no veia el subjecte de la influencia. Vam idear un sistema enginyós per medir si hi havia diferència donant un valor quantitatiu segons on feien anar a la dona jugant amb uns mòduls, representatius de diferents espais i uns ninos. Vam arribar a la conclusió d'una influencia diferencial depenent de l'estadi de desenvolupament evolutiu ( 5 i 10-11 anys) i de la classe social de pertinença. Precisament en la següent recerca, ens vam centrar en els subjectes sensibles a la influencia (10-11 anys) i vam adoptar una metodologia més qualitativa, amb menys subjectes, destinada a esbrinar com es produïa la influencia, com era la recepció o descodificació i quins mecanismes psicològics intervenien.

Fundamentos del relato visual

Podeu obrir i baixar el llibre clicant al títol.
Nota: També es pot descarregar el llibre des del portal bibliogràfic Dialnet en aquest enllaç:

Fundamentos del relato visual (Dialnet)

Nota: Ara que estic jubilat, segueixo amb la tasca de revisió i recuperació, de treballs de recerca teórica i empírica, portats a terme durant la meva història docent i investigadora. Tant de posar a l'abast aquells treballs exhaurits que ja no es troben, com han sigut el casos recents del llibre "Teoría y análisis de las imágenes", o de l'article "Recepción de mensajes icónicos complejos. Com també he procedit a recuperar, recopilar, completar i editar treballs només difosos en part en el seu moment, com ha sigut el cas de "Investigación de la eficacia en el signo visual".

El Llibre que us presento: Fundamentos del relato visual (guía para el anàlisis de la imagen narrativa):

He d'aclarir d'entrada que no és un text de recerca teórica i empírica del nivell de complexitat de l'anterior sobre el signe visual.
Si que hi té un certs paral·lelismes i diferencies. Es tracta d'un text no realitzat ara a partir de recopilació de material que calia sistematitzar. Però si que aporta material inèdit, exposat puntualment molt de passada anteriorment per mi. El text és mes antic que el del signe visual. I us explico en que consisteix, el seu origen, i perquè encara que no aporti res innovador, si que pot tenir una certa vigència i interès.

A la Facultat vaig impartir assignatures bastant diverses sobre la imatge i el disseny. De fet el llibre Teoría y análisis de las imágenes, va tenir el seu origen en la necessitat d'una sistematització teórica que em permetés impartir l'assignatura  Anàlisi de les formes visuals.

L'assignatura, que per atzar vaig impartir més anys va ser Narració Gràfica. Tot i que el meu interès sempre s'ha centrat més en la recerca, i aquesta era una assignatura a cavall entre l'aprenentatge de l'anàlisi i la producció de la imatge narrativa, partint d'unes eines bàsiques, crec que va ser una de les que tant els alumnes, com jo (potser perquè no tenia pretensions tan "elevades" com les altres), puc atrevir-me a afirmar que hi vàrem disfrutar més.

Això també em va portar a elaborar uns apunts, per facilitar la tasca dels alumnes. Precisament el text que us presento son aquests apunts completats. Elaborar-los em va portar a sistematitzar, exposar i ampliar la metodologia d'anàlisi ja apuntada al llibre Teoria y análisis de las imágenes. Tant pel que fa al mètode, com els nivells i codis visuals implicats. I els diferents aspectes del llenguatge narratiu visual que s'hi desenvolupen van servir als alumnes tant per una tasca d'anàlisi, com per usar-los en un treball de producció d'un relat gràfic que acabaven fent. Justament en aquest bloc, hi teniu dos articles de l'octubre de 2009, Còmic i literatura I i II, on s'exposen força àmpliament el procés i els resultats dels millors treballs d'aquell curs. A l'assignatura es treballava amb el còmic i al text els exemples visuals també provenen d'aquest mitjà, mes per raons pràctiques, pel fet de requerir de pocs recursos tècnics (també per interès), però la majoria d'aspectes son aplicables igualment a la imatge en moviment, doncs gran part de bibliografia prové del camp del llenguatge fotogràfic i cinematogràfic, encara que evidentment, també es recalquin els aspectes que son específics del cómic. I per altre part també s'analitzen les equivalencies que poden tenir al camp del cómic recursos d'origen cinematogràfic.

Els apunts estaven pensats en el seu origen com un text esquemàtic en molts aspectes (en d'altres no: els més de metodologia d'anàlisis) que havien d'acabar de completar els alumnes a partir de les classes i la bibliografia. M'explico. Eren una forma de facilitar-los el prendre apunts i sistematitzar el material. Per exemple respecte a la Façana personal, en la vessant d'actuació, es citaven les parts implicades en la postura, com el cap el tronc, les espatlles però les diferents variants de les postures s'explicaven a classe o es completaven amb la bibliografia. I el mateix per exemple respecte als diferents codis fotogràfics, com l'angle de visió  o la il·luminació on es citaven les variants sens definir ni exposar-ne els efectes. I el mateix per exemple respecte a les diferents estructures de muntatge.

Precisament per això no el vaig publicar com a llibre, doncs servía només com a eina didáctica. Però heus aquí que ja fa uns anys (no tants), em va picar el cuc i sobre el text imprès i a mà em vaig dedicar a completar i exposar tot allò que hi faltava perquè el pogués llegir i entendre qualsevol lector. Suposo que amb la intenció implícita d'acabar publicant-lo, cosa que al final, no se ben bé perquè no vaig fer.

A vegades passa que per raons difícils d'explicar el que és evident i tens al davant dels nassos, trigues anys a donar-te'n compte. Al llibre Teoria y anàlisis de las imágenes, que molts companys m'insistíeu que encara era força vigent i útil i per això em vaig animar a penjar-lo al blog (per cert també es pot descarregar del portal DIALNET), el capitol "2.5 Una propuesta de método de análisis", feia una enumeració molt sintètica i breu dels codis dels diferents nivells de la imatge i del mètode d'anàlisi. Cert que allà hi havia alguns exemples d'anàlisi que no hi ha aquí.

Doncs justament el que fa el text que us presento, i n'he sigut conscient en revisar-lo, és desenvolupar àmpliament al llarg de 90 pàgines, tot allò referent als codis del llenguatge visual  i el mètode d'anàlisi, que al capitol "2.5 Una propuesta de método de análisis" només s'insinuava. Evidentment, no és un treball exhaustiu i si ens situem en el moment actual potser hi faltin coses, però la majoria dels aspectes del llenguatge analitzat segueixen sent vigents i usats en el llenguatge narratiu visual actual. Ha sigut en adonar-me que era un complement del llibre Teoria y análisis, que m'he posat a completar els documents que encara tenia en format digital, millorar-ne la qualitat de les imatges (una bona feinada tot plegat, encara que m'estigui malament dir-ho), publicar-lo, penjant-lo al bloc i fer-vos-en partícips, doncs si més no en part també us pot ser útil als qui seguiu treballant en aquest camp. 


Us adjunto l'índex, perquè us pogueu fer plenament càrrec del seu contingut:

Capítulo 1
Introducción: unidades y niveles 3
1.1 teorema inicial de la comunicación 3
1.2 la prueba de conmutación 3
a) La segmentación: 3
c) Condición para confirmar la existencia de un código:  4
1.3 integración jerárquica de niveles 4
a) La jerarquía de niveles como estrategia metodológica: 4
b) Si estudiamos los mensajes organizándose en una jerarquía de niveles integrativos: 5
1.4 los niveles de articulación en la imagen 5
a) El texto visual: 5
b) Rasgos, unidades y sintagmas: 5
c)La jerarquía de subcódigos: 5
d) El nivel icónico: 7
e) Unidades e integración: 7
1.5 dos tipos de códigos visuales 8
a) Códigos infracomunicativos bio-antropológico-culturales: 8
b) Hipercodificaciones gráficas:  8
bibliografía básica 8

Capítulo 2
Nivel descriptivo: actores y escenografía 9
2.1 los códigos infracomunicativos antropológico culturales 9
a) Realidad y representación: 9
b) La dinámica cultural: 9
c) El concepto de “fachada”: 10
2.2 el escenario 10
a) El análisis del escenario: 10
b) La categorización molecular: 11
c) La categorización molar: 11
c-1 criterios de uso: 11
c-2 criterios de control: 11
c-3 criterios de uso y control: 12
c-4 criterios estructurales y de uso: 12
c-5 criterios de proximidad o lejanía psicológica: 12
2.3 la fachada personal 13
a) Códigos de apariencia: 13
b) Códigos de actuación: 13
b-1 la proxémica del espacio informal: 14
b-2 la kinésica: 14
c) Las microconductas kinésicas: 14
c-1 la postura: 15
c-2 los rasgos faciales: 15
d) Las macroconductas y el significado: 15
2.4 El método de registro 19
bibliografía 19

Capítulo 3
Códigos infracomunicativos gráficos de representación 21
3.1 el código compositivo 21
a) La sintaxis compositiva: 21
a-1 dos funciones: 21
a-2 las reglas: 21
b) Las reglas macroestructurales: 22
3.2 los códigos fotográficos 24
a) El ángulo de visión: 24
b) La distancia focal: 24
c) La iluminación: 24
d) La relación cuadro/objeto: 25
e) La profundidad de campo: 27
f) El punto de vista respecto al actor: 27
g) La nitidez: 28
3.3 los códigos verbales y paralingüísticos 28
a) Los marcos: 28
a-1 la cartela: 28
a-2 el globo: 29
b) Los contenidos: 29
b-1 La tipografía: 29
b-2 los sonidos inarticulados: 30
b-3 El dream balloon: 31
3.4 otras convenciones propias del cómic 31
a) Las metáforas visualizadas: 31
b) Las figuras cinéticas: 31
c) Las onomatopeyas: 31
3.5 el código cromático 31
3.6 el método de registro 32
bibliografía básica 32

Capítulo 4
El plano del contenido: los estereotipos 33
4.1 los pasos del método de análisis 33
4.2 los mensajes a analizar 34
a) La constitución del corpus: 34
b) La selección del marco de referencia: 34
4.3 el análisis del plano de la expresión 34
a) La constitución de las reservas paradigmáticas: 35
b) El registro en matrices: 36
4.4 el análisis del plano del contenido 38
a) La normalización: 38
a-1 institución de una sintaxis elemental 39
a-2 construcción de una lexemática de la descripción: 39
b) La construcción del modelo del Plano
 del Contenido: 41
4.5 la construcción del modelo general del corpus 41
bibliografía básica 43

Capítulo 5
Nivel narrativo: unidades, conectivos y
marcas 45
5.1 las unidades pertinentes gráficas 45
a) Cuadro y encuadre: 45
b) El plano: 45
c) Plano y escena: 46
5.2 los conectivos 47
a) Continuidad gradual o imperceptible: 47
b) Corte en seco con continuidad: 47
b-1 Criterios generales: 48
b-2 Estrategias: 48
5.3 las marcas sintácticas o la morfología del
montaje 52
a) Formato en el cómic: 52
b) El ritmo del montaje en la secuencia: 53
c) La panorámica: 53
d) El plano secuencia. 53
e) El encuadre subjetivo: 53
f) Indicadores de cambio de modalidad: 53
bibliografía 54

Capítulo 6
El plano del contenido: las unidades
narrativas 55
6.1 los pasos del método de análisis 55
6.2 el análisis del plano de la expresión  56
a) La constitución de las reservas paradigmáticas: 56
a-1 códigos infracomunicativos antropológico culturales: 56
a-2 códigos convencionales gráficos de representación: 57
a-3 códigos relativos a la conexión y el montaje: 57
b) El registro en matrices: 57
6.3 el análisis del plano del contenido 59
a) La normalización: 59
a-1 institución de una sintaxis elemental: 59
a-2 construcción de la lexemática: 60
b) La construcción del modelo del Plano del Contenido: 60
6.4 la construcción del modelo general del corpus 61
bibliografía 62

Capítulo 7
La sintaxis del montaje 63
7.1 niveles del discurso cinematográfico 63
a) Problemas de base: 63
b) El modelo cinematográfico: 63
c) El modelo narrativo: 65
d) El modelo narrativo visual: 65
7.2 la sintaxis del montaje 66
a) El montaje continuo: 67
b) El montaje discontinuo: 67
c) El montaje ideológico o connotativo: 67
7.3 la microsintagmática del montaje 67
a) Estructuras espaciales de montaje: 67
b) Estructuras temporales de montaje: 68
c) Estructuras psicológicas de montaje: 68
7.4 la gran sintagmática 71
a) Por continuidad: 71
b) Por discontinuidad: 71
bibliografía básica 76

Capítulo 8
El plano del contenido: las pautas
dramáticas 77
8.1 la formalización de las estructuras del plano del contenido 77
a) Los objetivos: 77
b) Los pasos del análisis: 78
b-1 El análisis de los estereotipos: 78
b-2 El análisis de los roles: 78
b-3 El análisis de las pautas dramáticas: 79
8.2 El análisis transformacional 80
a) La normalización: 80
b) La construcción de los modelos transformacionales: 81
8.3 tipos de sintagmas narrativos 83
bibliografía básica 84

Conclusions de la Fiscalia al TS: Teatre de l'Absurd

LES BARBARITATS DE LES CONCLUSIONS DE LA FISCALIA SUPEREN LO IMAGINABLE


Realment el nivell d'argumentació es basa en un tipus de raonament tant retorçat i incoherent que fa dubtar de què aquests senyors tinguin les seves capacitats intel·lectuals intactes. Ni que hagin estat desperts en les declaracions dels testimonis de les defenses, ni en les argumentacions dels advocats, ni vist les proves, doncs diuen exactament el mateix que el primer dia. Ens podien haver estalviat el judici o haver marxat després d'exposar l'acusació.
Recalcaré 2 aspectes bàsics, el de la violència que toquen diversos fiscals amb els arguments i conclusions més recargolats i falsos.
I el del l'estrany concepte de cop d'estat, contradiccions explicites, fins arribar a falsedats sobre dades recents conegudes per tothom, que no se si son mentides (en seria conscient), o simple incapacitat, que caracteritzen en conjunt el discurs del fiscal Zaragoza i porten a dubtar seriosament de la seva salut mental i que potser hauria de fer que les defenses demanessin un peritatge psiquiàtric per posible demència, la seva inhabilitació i l'anul·lació de totes les seves actuacions.


LA VIOLÈNCIA


"La violencia se plasmó en 3 momentos: la necesidad de celebrar el 1-O con la oposición de 6000 agentes, evitar la investigación de un juez que había tocado la médula de la organización del Referèndum y hostigar a las fuerza y cuerpos de seguridad del Estado"


Vaja violència es exposar una necessitat, fer una manifestació pacífica de protesta que no va evitar res, i lo del *hostigamiento" deu venir de "las caras de odio", dic jo.


"No creo que tras lo oído y visto (...) se pueda concluir que no hubo violencia. Hubo intimidación (...) Hemos visto abortados intentos de cumplir la orden judicial y hubo violencia física, 93 agentes lesionados" (..) "No estábamos ante unos hechos que provocaron 93 heridos, sino 1093 heridos". (...) "No sólo utilizar energía física implica violencia, también oponer resistencia" (...) "Los que mostraron resistencia son los responsables de toda la violencia"


"Intimidación" deuen tornar a ser les "caras de odio" o protestar. No se que volen dir amb els "abortados intentos" Perquè si parlen de la Sra del Toro, va entrar sense problemes i s'hi va passar el dia fent la seva feina. Lo dels "93 agentes lesionados", amb turmells torçats i ungles trencades, fruit de la seva mateixa actuació desmesurada i de que ni n'hi ha constància, per justificar una rebel·lió, quan deuen sortir realment mal parats quan van a carregar contra una manifestació obrera que si que si torna, llançant-los rodaments metàl·lics.

Ara l'argumentació ja esdevé surrealista quan compten com a violència exercida per a la rebel·lió la que vam patir per part d'ells, quan diuen que violència no és sols utilitzar energia física, sinó la resistencia pacífica reconeguda fins pel mateix TS com forma legítima de protesta, i encara més greu fer-ne responsables a qui la van patir. O sigui l'argument del violador: ella s'ho va buscar.


HAN INVENTAT UN NOU OXIMORON:

"LA VIOLENCIA PACÍFICA", o sigui sens agredir ni forçar ningú a fer res contra la seva voluntat.


EL CAS ESPECIAL DEL FISCAL ZARAGOZA


El cop d'estat: "Lo que sucedió en Catalunya entre marzo de 2015 y octubre de 2017 (...) es lo que se llama golpe de Estado" (...) "No hacen falta armas ni militares ni un estado de sitio para la rebelión"


Realment aquí ja es llueix. En primer lloc el suposat cop d'estat ja va començar quan els suposats responsables no tenien cap poder ni hi havia ni majoria ni govern independentista (governava Mas i no el veig pas imputat pels fets).

En segon lloc el Sr Zaragoza passarà a la història com a teòric de la ciència política per haver inventat un tipus de cop d'estat desconegut fins ara a la història de la humanitat. Fins ara tots els coneguts anaven destinats a enderrocar un govern constituït democràticament per instaurar una dictadura i eren portats a terme per l'exèrcit. Aquí no es pretenia enderrocar cap govern sinó una secessió. Serà el que vulguin però no un cop d'Estat. L'últim cop d'estat exitós a Espanya el va protagonitzar l'exèrcit amb Franco al capdavant. El darrer fracassat (!?) Tejero (GC-cos militar) i l'exèrcit (Milans del Bosch, Armada). El primer va desembocar en una guerra civil.

Sería el primer cas a la història en què un cop d'Estat es porta a terme a cámara lenta durant 2 anys, informant a tothom públicament, inclòs l'Estat o Govern a qui es vol enderrocar, sens armes ni exèrcits i l'Estat no s'hi resisteix ni els empresona tots d'entrada i els va deixant fer i proclamar als quatre vents el que estant fent i volen fer com si no passés res.

Per citar dos altres casos de què és un de cop d'Estat: A Chile l'exèrcit i Pinochet van conspirar a la clandestinitat fins que per sorpresa es van alçar en armes (com Franco o Tejero) , van bombardejar la moneda i en pocs dies havien enderrocat el govern i pres el poder i instaurat una dictadura militar. Exactament com va passar amb Videla a l'Argentina.

Potser l'únic cop d'Estat atípic va ser el de Portugal el 1974, portat a terme per una part de l'exèrcit (els capitans joves i alguns oficials superiors, al marge dels generals) per enderrocar un dictador i instaurar una democràcia. Va ser tant atípic, que tot i ser protagonitzar per l'exercit no hi hagué ni un mort i el poble els posava clavells als fusells. De fet és va parlar de revolució i no de cop d'estat.

Pel que fa a la rebel·lió fa 8 mesos Carmen Calvo i Pedro Sánchez deien que tenia el mateix format del cop d'estat i comportava instruments de força coercitius lligats a les armes i la força militar i no encaixava amb el cas de Catalunya. Sembla que hi ha hagut revisions posteriors de l'articulat, tot i això el primer requisit és un "alçament" públic i "violent". D'aquí l'obsessió de la fiscalia d'inventar-se una violència sense us de la força. La violència-pacífica.


El referendum: Continuem amb les bestieses de Zaragoza desbarrant cada vegada més.

"Celebrar un referèndum és delito aunque se haya despenalizado la celebración de consultas". Realment aquest Sr és conscient de l'estupidesa que està dient?. Un fet és delicte encara que faci temps que va deixar de ser-ho. Es com si digués que ser homosexual es delicte perquè ho deia la Ley de Vagos y Maleantes franquista.


I ARA BÉ LA MÉS GROSSA QUE FA PENSAR QUE AQUEST SR NO HI TOCA

L'informe de la ONU:

Quan amb prou feines fa una setmana de l'informe del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de la ONU, que considera arbitrària la presó de Junqueras, Sánchez i Cuixart. Considera que s'han vulnerat la declaració de DDHH i el Pacte Internacional de Drets Civils. Que la seva detenció respon a l'exercici de la llibertat d'expressió, d'opinió, associació, reunió i participació. Que se'ls ha empresonat per les seves opinions polítiques (vaja que els considera presos polítics) i que no se'ls pot imputar cap mena de violència. Diu que la instrucció de la causa és va basar en idees preconcebudes i exigeix a l'Estat espanyol la seva posada en llibertat immediata i l'adopció de mesures contra els responsables de la vulneració dels seus drets fonamentals. Es veu que tot això que afecta directament a les conclusions exposades ni ho han vist ni llegit, ni interessa a la fiscalia ni al tribunal. No parlarem de la reacció fora de lloc i vergonyant del govern espanyol. Doncs després de tot això que ha sigut noticia diaria.


VA ZARAGOZA I DIU AIXÒ A LES CONCLUSIONS

"No són presos politicos como tampoco hay detenciones arbitrarias a pesar de que lo diga este informe del grupo de trabajo que depende del CONSEJO EUROPEO DE DERECHOS HUMANOS"

NO SAP QUE L'INFORME ES DE LA ONU I S'INVENTA UN ORGANISME EUROPEU INEXISTENT"

Em sembla que ja està tot dit. Sobra cap altra comentari. Només que tot això ens confirma quelcom que ja sabíem: que la sentència estava dictada abans de què comencés el judici i fins i tot la instrucció amb les investigacions preventives de Baena i la posterior felicitació de Lesmes al jutge Ramírez Sunyer del jutjat 13, per haver salvat Espanya.


Curiosament a l'article de la Vanguardia que adjunto si que diu la pífia del referèndum però no aquesta última.

https://www.lavanguardia.com/politica/20190604/462671205067/juicio-proces-fiscalia-informes-frases-golpe-de-estado.html?facet=amp&fbclid=IwAR1VT7B8sVJl_XKHhy04cOi5iSqNfpD6TEAkHNz3koJo7osgG-s2eMhl_s4

Investigación de la eficacia en el signo visual

Podeu obrir i baixar el llibre clicant al títol.
Nota: També es pot descarregar el llibre des del portal bibliogràfic Dialnet en aquest enllaç: 

Investigación de la eficacia en el signo visual (Dialnet)


El text que aquí presentem, té el seu origen en el treball realitzat al llarg de diversos cursos de doctorat, ja fa uns quants anys, dedicats a la metodologia de recerca de la llegibilitat primer i després de l'eficàcia en conjunt del signe visual. Tot i que vam començar amb la investigació experimental de la llegibilitat, vam tenir clar, des d'un principi, que el tema de la llegibilitat no podia separar-se del tema de l'impacte i, en definitiva, del tema bàsic de l'eficàcia dels signes visuals. Aquest va ser un aspecte que va guanyar força a mesura que avançàvem, fins convertir-se en el tema real de la nostra recerca experimental i de la nostra assignatura de doctorat. Ens vàrem centrar en l'estudi dels signes visuals de marca. Comentarem la relació entre els constructes esmentats en tractar sobre el marc teòric de partida.

Un resum inicial dels problemes teòrics a què ens enfrontem, així de com abordem els problemes plantejats per la metodología experimental i els resultats globals de l'estudi pilot en què va culminar la nostra feina, es van exposar en dos articles publicats els anys 2002 (Logotipos: forma y eficacia) i 2003 (Medición de la eficacia en los signos visuales) que també es poden descarregar des d'aquest blog, així com del portal bibliogràfic Dialnet. (Nota: per circumstàncies alienes i desconegudes l'enllaç al segon article des de Dialnet s'ha perdut).

El fet és que es va generar molt de material tant de caire teòric com metodològic, que ha restat inèdit. L'any passat el vaig revisar i recopilar. Em va semblar que podría ser d'interès per aquells que segueixen treballant sobre aquest tema i el resultat ha sigut aquest llibret de 107 pàgines. Aquí recollirem el que s'exposa en aquests articles però procedint a desenvolupar, d'una banda, tota la proposta de marc teòric que vàrem dur a terme: la sistematització de les variables perceptives, plàstiques i retòriques que considerem pertinents en la determinació de l'eficàcia, és a dir la nostra solució als problemes que consideràvem subjacents als seus plantejaments habituals. I d'altra banda, exposarem tots els problemes relatius a la metodologia experimental que vam tenir en consideració abans d'adoptar unes alternatives concretes al decantar-nos per la investigació de l'impacte i la realització de l'estudi pilot. I a l'exposició dels resultats globals de l'estudi pilot, exposats en el segon article, li afegirem el corpus d'imatges utilitzat, i en un apèndix una primera anàlisi a mode de hipòtesis de les variables responsables d'una major llegibilitat i impacte, partint de les imatges usades en l'estudi pilot, que van resultar més rellevants pel que fa a llegibilitat i impacte.

La recerca com va ser pensada no es va poder portar a terme en la seva totalitat i no va poder doncs culminar els objectius plens perseguits, degut tant a problemes de manca de mitjans com a altres circumstàncies, no anant més enllà de l'estudi pilot. El cursos següents vàrem aprofitar els resultats de l'estudi pilot perquè els alumnes fessin exercicis i llancessin hipòtesis sobre la possible rellevància de les diferents variables formals o d'altres alternatives.

Tot i no culminar la recerca he cregut que el material que es va generar és prou ampli com perquè pugui ser útil als qui estan interessats en el tema i valia la pena fer-ne difusió.

Adjunto l'índex del text que aquí us presento perquè us pogueu fer ple càrrec del seu contingut.

ÍNDICE
Introducción..............................................................................................................3

1.Marco teórico de referencia..................................................................................5
1.1 Pregnancia............................................................................................................5
1.2 Legibilidad...........................................................................................................6
1.3 Impacto................................................................................................................7
1.4 Las dimensiones de la eficacia del mensaje........................................................7
1.5 El equilibrio entre legibilidad e impacto.............................................................9
1.6 Información y ambigüedad...............................................................................10
1.7 Otros aspectos importantes del proceso perceptivo..........................................12
1.7.1 Relaciones y proceso integrativo...................................................................13
1.7.2 Reconocimiento de formas y proceso de síntesis activa................................13
1.8 Las variables pertinentes para la investigación de la eficacia...........................14
1.8.1 Los códigos perceptivos.................................................................................16
1.8.1.1La organización de las gestalts.....................................................................16
1.8.1.2 La organización figura/fondo se complica..................................................17
1.8.1.3 Figura, fondo y profundidad.......................................................................18
1.8.2 Los códigos plásticos.....................................................................................19
1.8.2.1 Determinación de unidades pertinentes plásticas.......................................19
1.8.2.2 Bases para una taxonomía..........................................................................23
1.8..2.2.1 Características formales.........................................................................23
1.8.2.2.2 La textura y el tono.................................................................................25
1.8.2.2.3 Relaciones estructurales..........................................................................25
1.8.3 Bases de una retórica plástico perceptiva.....................................................29
1.8.3.1 El estatuto de la retórica plástica...............................................................29
1.8.3.2 Las estrategias retóricas.............................................................................31

2. Planteamiento de la investigación..................................................................36
2.1 Problema.........................................................................................................36
2.2 Objetivos.........................................................................................................36
2.3 Definición y control de variables....................................................................38
2.4 Las variables extrañas.....................................................................................41
2.5 Diseño y procedimiento experimental............................................................47

3. Del objetivo inicial al estudio piloto..............................................................51
1.Incidéncias y variaciones en el planteamiento................................................. 51
2. El experimento sobre el impacto......................................................................51
3. Control de variable extrañas.............................................................................53
4. El estudio piloto................................................................................................55
5. Resultados serendipity y conclusiones.............................................................57
5.1 Primeros resultados........................................................................................57
5.2 Redefinición de los indicadores.....................................................................57
5.3 Legibilidad e impacto....................................................................................58
5.4 Iconicibilidad.................................................................................................59
Bibliografía..........................................................................................................60

4. Corpus de signos de marca............................................................................62
4.1 Signos abstractos...........................................................................................63
4.2 Signos figurativos.........................................................................................69
4.3 Signos basados en siglas..............................................................................72
Fuentes documentales........................................................................................75
4.4 Logotipos del estudio piloto.........................................................................76

Anexo 1
Análisis plástico perceptivo retórico de algunas formas....................................82

Anexo 2
Las variables responsables de la eficacia...........................................................89
Introducción.......................................................................................................89
1. Las figuras más legibles.................................................................................91
2. Las figuras más impactantes..........................................................................94
3.Dos figuras difíciles de analizar....................................................................100
4. Conclusiones.................................................................................................102

Democràcia espanyola: El rei i l'exèrcit (atado y bién atado)

El dissabte 8 de febrer, en una entrevista al FAQS, en què participaven Luis Llach, Quico Sallés i 2 exmilitars demòcrates espanyols va quedar molt clar qui té el monopoli del poder real a l'Estat Espanyol fruit del regim  del 78. I no em refereixo en aquest cas al poder últim econòmic, o sigui l'Ibex 35, on podem destacar empreses, bancs o empresaris com Florentino Pérez, Ana Botín o Planeta, que controlen els partits o els mitjans, ni a la connivencia dels organs més importants del poder judicial, amb tots els seus amiguismes i corrupteles, hereva del franquisme. Em refereixo a qui ostenta el monopoli de la força, al servei últim dels mateixos interessos. I no és el parlament ni el govern precisament, com se suposaria en una democràcia. Realment el dictador ho va deixar tot molt ben lligat. Ho resumiré amb els 6 Twits amb què vaig contestar a Jordi Borràs el 12 de febrer on reproduïa una noticia del 3.24 on Borrell reclamava a l'independentisme que "retirés la campanya contra la democràcia espanyola".

1/5 El dissabte al FAQS entre en Llach, en Sallés i 2 exmilitars demòcrates ho van deixar molt clar. El problema de fons no és una mera qüestió de drets. Es el "atado y bien atado". La transició 76-80 potser d'entrada poc més podia fer.  Però va quedar del tot clar quan després del 23f el rei va cridar els partits espanyols.

2/5 No, va cridar als "perifèrics", sinó als estatals, i els digué que fins aquí havíem arribat. Després va venir la LOAPA i la frenada autonòmica coneguda per tots. Qui podia haver capgirat les coses en el seu moment amb la majoria absoluta fou el PSOE i hi va renunciar. I  així anem al moll de l'os.

3/5 Allò de que Serra va democratitzar l'exèrcit fou la gran mentida. Cap constitució democràtica al seu títol preliminar (article 8) posa l'exèrcit com a garant de la integritat territorial i l'ordre constitucional. Se'l regula als articles propis de les administracions en general. L'únic què va fer va ser pactar amb l'exercit la seva autonomia i impunitat a canvi de què els deixés fer políticament. Vaja un pacte mutu de no agressió. Les condicions i els limits concrets, a part del títol preliminar mateix, els hauria d'explicar Serra.

4/5 El cap de l'exèrcit és el rei posat per Franco. El rei i l'exèrcit están per sobre del Govern el parlament i la sobirania popular que no els controlen: aquesta es la realitat de la suposada monarquia parlamentària d'Espanya, on l'exèrcit és autònom i el rei te el monopoli de la força.

5/5 Gràcies a la complicitat de PSOE del Sr Gonzalez, el Sr Borrell i el Sr Sánchez aquesta democràcia espanyola que hagués pogut ser després d'una transició difícil, no ha existit mai doncs falla en la seva essència, per més que s'hagi intentat maquillar durant tots aquests anys. I la prova és que quan Catalunya l'ha posat a prova qüestionant la indissoluble unitat, que també consta al títol preliminar (article 2), ha mostrat la seva autèntica cara i tot el seu potencial repressiu. Amb el rei dient que la llei és la garantia de la democràcia (n'està per davant), per si ens quedava algún dubte i com estem comprovant en propia pell.

PD: La prova, que més de mil alts o exalts comandaments de l'exèrcit hagin fet un manifest defensant el franquisme i el Govern i el ministeri de defensa "no saben, no contesten".

Aquesta inacció, fins del Govern del PSOE, davant de manifestos com aquest, la recalcava al FAQS d'avui l'extinent  Luis Gonzalo segura (crec que era un dels 2 militars a què em referia al principi) , expulsat per denunciar la corrupció a l'Exercit. Ha aparegut junt amb un caporal expedientat en canvi per signar amb 36 més un manifest antifranquista. I tots 2 recalcaven com mai en tota la transició s'ha fet neteja de militars franquistes a diferencia del que es va fer a Alemanya amb els nazis; com l'exercit segueix tenint aquest caràcter clarament franquista; com es cometen tota mena d'abusos amb els seus membres, que son tapats pels comandaments, a més de l'anomalia que segueixi existint una justicia militar específica, i per tant els abusos mai es jutgin en tribunals civils. Posava els casos recents d'una caporal embarassada a qui un sergent la va obligar a cavar fins que va abortar i la que va ser expulsada va ser ella i van protegir el responsable; un soldat violat per altres 5 a qui sols s'arresta 15 dies; una soldat assetjada reiteradament sexualment per un tinent que és expulsada. Aquest i altres fets estan passant ara mateix, i la ministra de defensa calla. No sols això si no que el govern del PSOE ascendeix a colpistes i franquistes a generals. De fet els mil que van signar el manifest franquista, fins fa poc estaven en actiu i ningú se'n va preocupar. Evidentment no s'han fet feixistes d'un dia per l'altra. Insults comuns als subordinats son dir-los rojos o sindicalistes. Aquest és el panorama. O com diu el hashtag famós a twitter #ThisIsTheReal Spain.