Ens oblidarem dels nostres buits

 

"ENS OBLIDAREM DELS NOSTRES BUITS" 

 Som fulles seques que s’endú el vent.
Som ocells d'ales cremades per el sol.
Som pobres flors marcides sense fruit.
Som simples còdols perduts a sota d'un torrent.
Som meres espurnes foses dins d’un gresol.
Som il·lusions de plenitud plenes de buit.

 
Que fàcilment ens deixem entabanar,
per absurds cants de sirena,
per interessats temors sens fonament.
Seguim als que ens volen escorxar:
“savis” i poderosos de tota mena,
sens preguntar-nos mai què vol aquesta gent.
 
Potser ja és hora de què ens anem despertant.
De negar-nos a ser enduts per el corrent.
De fugir de totes aquestes penombres.
D’aixecar-nos i començar a mirar endavant.
De cercar què hi ha al darrera del que és aparent.
De començar a ser persones i no nombres.
 
Sols així serem fulles verdes contra el vent.
Ocells lliures volant més enllà del sol.
Flors radiants curulles de fruits.
Part de les ones d’un immens torrent.
Espurnes ixents d’un nou i gran gresol.
Sols així ens oblidarem de tots els nostres buits.
 

Francesc Marcé i Puig.

 28 de març de 2021.

Atzar i necessitat

 

"ATZAR I NECESSITAT" 

L’única llei vàlida és la de l’atzar.

Quina il·lusió vana el control de la vida.

Com tot sistema, el món tendeix a l'entropia.

Des de què naixem comencem a agonitzar.

No som res més que canalla atemorida.

No és pas el destí allò que ens guia.

De brot en brot i d'onada en onada.

Som poca cosa més que un pobre virus.

Els vaivens atzarosos ens mouen sens sentit.

No som ni ocells, sinó aus de curta volada.

La nostra història s'escriu en fràgils papirus.

El nostre present es resumeix en un alarit.

L’únic infinit es l’estupidesa humana.

Confonent realitat amb fantasia.

Omplint-nos la boca amb buides paraules.

Creient que un gran objectiu és allò que ens mana.

Pensant que grans fites són allò que ens guia.

Quan ni de les cadenes trenquem les baules.

Sortim d’una vegada d’aquests llots pudents!.

Fem esclatar la nostra ment adormida!.

Revoltem-nos i agafem les regnes!.

Llisquem sens aturador per fortes pendents!.

Escarnim la llei, un cop abolida!.

Omplim de bogeria totes les consignes!.

Francesc Marcé i Puig.
23 de març de 2021