Qui pot dir

 "QUI POT DIR"

Qui pot dir si un dia, 

potser ara mateix, 

quan l’alè esdevé bleix 

i sols el desconcert guia, 

espurnes subterrànies 

pugnen per aflorar, 

guspires instantànies 

pedalant cap a demà.

Qui sap si ara i adés 

no és tot esgarriat, 

ni amb diners pagat, 

ni farcit d'esbarzers.

Potser tot no s’ha perdut 

quan brollen noves veus 

declinant passar per l'embut 

dels habituals corifeus.

No caiguem en el desconhort 

del pagès que, fart de regar, 

veu com se li va marcint l'hort 

i, temorenc, es deixa engalipar 

per qui primer li fa la cort.

Francesc Marcé i Puig

12 de maig del 2026. 

Dècima somicaire

 "DÈCIMA SOMICAIRE"

Llepolies engarjolades 

trepanen cervells molsuts, 

devorant males anyades 

com confusos esternuts, 

com llavors malaguanyades.

No hi restaran ni matolls 

i encara menys una sola flor.

No caldran pas escorcolls 

per ensumar un futur pitjor, 

de boca terrosa i de genolls.

Francesc Marcé i Puig

10 de maig del 2026.

Hi ha moments

 "HI HA MOMENTS"

Hi ha moments 

en què sembla que el món s’atura, 

lluny de destorbs i mancances, 

com volent fer vacances.

Hi ha moments 

-sens que ningú sàpiga perquè-

que els fets semblen perdre l’alè, 

esquivant velles aliances.

Hi ha moments 

en què sembla que no passi re, 

que el ramat tan sols pastura, 

absolt de frisances i esperances.

Hi ha moments 

en què el cosmos es congela 

com un llagut sense vela 

esperant noves puixances.

Moments en què, 

potser fart de repicar, el campaner 

sols pensa en les musaranyes 

com si ja no hi hagués res a fer. 

Prô dura poc la falsa bonança, 

com volent-nos recordar 

que malgrat es vulgui disfressar 

l’univers mai deixa de ser un vesper. 

Francesc Marcé i Puig 

10 de maig del 2026.

Avui pecaré

 "AVUI PECARÉ"

Avui pecaré 

contra els amants de la tragèdia 

que semblen preuar-ne la necessitat.

No me n’estaré

-sens fer cap mena de comèdia-

de furtar espurnes de felicitat.

Avui pecaré 

contra els aixafaguitarres, 

atorgant-me a mi mateix

-cap torxa sense ble-

-closes les simitarres- 

el dret a creure que tot llueix.

Avui pecaré 

caçant delits al vol, 

acabalant goig a les butxaques, 

sentint-me a recer 

d'un somiat estol, 

lluny de vaques magres.

Avui pecaré 

sens establir precedent, 

ni fer jurisprudència

-l'univers al meu carrer-

contra qui ens vol sempre perdent

prejutjant-nos innocència.

Avui pecaré, 

potser demà també, 

qui ho pot saber, 

això no és pas cap ciència.

Francesc Marcé i Puig

7 de maig del 2026.

Presentació "Cròniques del no-res" a la Iguana

 Una petita mostra del recital poèticomusical del diumenge 3 de maig a la Iguana amb la col·laboració inestimable de The Chillings:

Deixondiments

 "DEIXONDIMENTS"

Desvetlla el cor despistat 

un tret ben encertat, 

hi sobren escarafalls, 

absència de topalls, 

sols camins per transitar 

sens por a descarrilar. 

Besos apassionats 

desborden tots el plats. 

Es desclou l'infinit 

més enllà de cap llit. 

Acompanya la paraula 

el delit que s'entaula.

Manca de pensaments, 

cap mena de turments. 

Que senzill sembla ser tot 

quan no esglaia l'ignot, 

quan esdevé proper 

allò que pot ser estrany, 

quan es troba un recer 

al comú viarany.

Francesc Marcé i Puig

29 d’abril del 2026. 

Temps

 "TEMPS"

Llisca el temps 

pels pedrissos 

del demà; 

un present dens 

broda estranys 

tapissos; 

dies i mesos 

congrien anys, 

fent-se fonedissos, 

ens duen de la mà.

Pòsit de vida 

que ajuda 

a no fer figa 

i alena  nous afanys, 

nous vernissos 

i flama on no n'hi ha.

On ets temps 

que no et veig, 

tan sols l'ombra 

del teu rastre; 

tot i anar ensems 

ets com l'oreig 

que la bonança 

escombra, 

una cara

sense rostre.

Francesc Marcé i Puig

27 d’abril del 2026.

Supervivència

 "SUPERVIVÈNCIA"

Sollats estanys 

redescobreixen 

acrituds mai 

oblidades.

Vespregen bleixos 

esparracats 

pel clos de les 

nostres ments. 

Quan s'atansa 

l'horabaixa 

al rial 

dels nostres cors 

i s'esbotza 

el redós  que 

ens acollia, 

s'escarrassa 

l'esperit 

omplint els solcs 

que han resistit. 

Francesc Marcé i Puig 

20 d’abril del 2026.

Aspiracions

 "ASPIRACIONS"

Aspiracions i respiracions, 

si no van compassades, 

poden cremar il·lusions, 

poden malbaratar anyades.

Sols xoquen les locomotores 

si les direccions són oposades, 

si són a deshores les hores, 

si els frens són endebades.

Anirem afegint furgons 

al tren de les nostres vides, 

maridant paus i passions, 

conjuminant cels clars  amb trons, 

guanyant totes les partides, 

ultrapassant tots els alturons. 

Francesc Marcé i Puig 

12 d’abril del 2026.

Esclarissaments

 "ESCLARISSAMENTS"

Esclarissat l'esperit 

claudiquen amargors 

més enllà de la calma.

Potser no està tot dit; 

cal foragitar temors 

lluny de la nostra balma.

Furgant sens esclafit, 

sens pauses ni més pors, 

ni el palmó, ni la palma, 

ni un cel espaordit; 

reposades les ardors, 

tan sols la mar en calma. 

Francesc Marcé i Puig 

11 d’abril del 2026.

Sotragades

 "SOTRAGADES"

Sotracs i sotragades 

confiten l'esperit 

de mel amarga. 

Potser no és endebades 

l'esguard de fit a fit, 

la mirada llarga, 

sens cures enllaunades, 

ni menges de bon profit, 

ni l’oreig que embarga, 

ni corcs a la papada, 

ni un seny gaire exhaurit, 

ni la fragor d'una Farga.

Nuesa insospitada, 

un afany reeixit, 

una faç que no s'amaga, 

cap dèria encauada, 

veus lluny del brogit 

i claror que mai s’apaga.

Francesc Marcé i Puig

9 d’abril del 2026.

Inusual

 "INUSUAL"

Inusual 

és llençar dards 

sense fer mal.

Inusual 

és ser covard 

i tant se val.

Inusual 

dur estendards 

com un pardal.

Inusual 

tan sols ser part 

lluny del total.

Inusual 

lloar els bards 

sens fer cabal.

Inusual 

finalitats 

sens ideals.

Inusual 

veure els infarts 

com un regal.

Inusual 

fer tants aparts 

sense final.

Inusual 

ser alliçonats 

sense moral.

O vaig errat 

i això és avui 

l’habitual.

Francesc Marcé i Puig

7 d’abril del 2026.

Una llarga besada

 "UNA LLARGA BESADA"

Una esmolada dalla 

sotragueja un cor que no calla.

S’esllavissen entre els dits 

dolços piulets espaordits.

Foscos núvols gegants 

deixen buides les mans. 

Un cop oblidats tots els dols 

ja no resten consols.

Tan graonada la nit 

arrabassa el darrer crit.

Massa curta l'estada 

del follet i la fada.

Massa breu la lliçó 

de no trepitjar el galindó.

Si són testos i olles 

destorben tantes virolles.

Si són frecs encisats 

destorben massa embats.

Sols una llarga besada 

pot fer vessar la mirada.

Francesc Marcé i Puig

6 d’abril del 2026.

Flaires

 "FLAIRES"

Fa flaire de porc 

tanta paraula vana.

Fa flaire de mort 

la ferum que s'encomana.

Fa flaire de poc 

aquest excés de galindaines.

Fa flaire de sort, 

que és sols promesa malsana.

Fa flaire d'udol 

de llop que assetja les cabres.

Fa flaire de por 

i afebliment d’esperances. 

Fa flaire de consol 

per puixances arronsades. 

Fa flaire de corc

avar de falses grandàries. 

Fa flaire de port 

on ja no hi resta cap barca.

Fa flaire de dissort 

per qui no paeix tanta bajanada. 

Fa perdre el cor 

aquest imperi de la bafarada, 

l’oblit del record 

de velles sentors que alenaven. 

Francesc Marcé i Puig 

29 de març del 2026.

Ves a saber

 "VES A SABER"

Ves a saber si un dia, 

quan les bèsties cantin a cor 

-del cert, no en teoria-

-tant si és de nit o de dia 

s'acabi aquest culte a la mort.

Ves a saber si de sobte, 

-quan ploguin elefants roses- 

algun profeta opta, 

-i no és rondalla o conte-

per foragitar tantes noses.

Ves a saber -ningú sap quan-

potser quan ploguin estels de vida,

els difunts ja no marxaran;

no hi haurà nans ni gegants, 

ni cap criatura arraulida.

I així s'acaba la cançó, 

després de què en aquests versos

-pispant la forma a en Rubió-

-poc a poc, com qui no vol-

li he manllevat rima, anversos i reversos.

Francesc Marcé i Puig

27 de març del 2026.

Queixes sense tall

 "QUEIXES SENSE TALL"

Queixes esgarrades, 

llances sense tall, 

sang a les cantonades, 

oblits interessats 

de mal viatges passats, 

certeses esqueixades, 

ànsies esmicolades, 

els desitjos un borrall.

Ens deixen en herència, 

mai cap més música, 

tan sols terrabastall, 

simfonies fúnebres, 

absències sens presències, 

una sola, única, 

opció forassenyada: 

mai més mirar-nos al mirall. 

Francesc Marcé i Puig 

19 de març del 2026

Torbs (llunyans?)

"TORBS (LLUNYANS?)"

Escup el cel a llars llunyanes 

maleïts estels farcits de mort; 

ximples males marors que s'encomanen, 

virus vaccinats contra cap plor.

Tòtils enyoradissos d'holocausts 

planten sements de destrucció, 

mala imitació de falsos Fausts, 

plagi de tirans en extinció.

Ens volen espaordits sense conhort, 

prô “direm la veritat sense repòs”. (*) 

“Amb la cançó bastim en la foscor 

altes parets de somni, a recer d'aquest torb. 

Ve per la nit remor de moltes fonts: 

anem tancant les portes a la por”. (*)

Francesc Marcé i Puig

13 de març del 2026.

(*) Salvador Espriu. La pell de brau.

TORBS LLUNYANS (YouTube)

Humans

 "HUMANS"

Ai pobres humans, 

tan petits creient-se grans, 

sols depredadors 

de qui són els seus germans; 

caníbals de ses llavors.

Vivint en unes closques, 

mons fets de deliris, 

cap llum, sempre a les fosques,

confonent mapa i territoris, 

sempre fent giragonses 

per no arribar enlloc, 

creient dominar el foc, 

perduts en estira i arronses.

Esclaus de grans entelèquies, 

amb déus sempre fets a mida, 

reproductors d’exèquies, 

defugint sempre l'eixida. 

Potser us cal desaparèixer, 

avars de golafreria. 

Anihilar no vol dir créixer, 

ni depredar vol dir fer via. 

Francesc Marcé i Puig 

12 de març del 2026.

Pit-roig

 "PIT-ROIG"

Pit-roig, que dones la benvinguda al vespre, 

quan ja tafaneja la nit, 

amb cant, garbuix d'estornell, rossinyol i merla,

malgrat tenir un cos tan petit;

sentir-te tota melangia esberla, 

tota menja fa bon profit; 

ets una imperceptible perla 

dins d'un món tan arraulit.

Què seria de nosaltres 

sens ta nímia presència, 

sens ton posat de setciències 

i aquest pit rogenc com unes galtes?.

Fugiríem a la cerca d’indulgència, 

més enllà d'on abasta l'oblit.

Francesc Marcé i Puig

25 de febrer del 2026.

Melangia

 "MELANGIA"

Cabdells que s'esfilagarsen 

omplen estances buides 

d'alens i altres motllures, 

talment perquès que es dispersen.

Moments esmaperduts

-seguits d'esmes que eructen-

lluiten per no ser vençuts 

pels rebufs que hi impacten.

Ben poca cosa hi resta 

a l’hora de fer recompte; 

ni la flor de la ginesta; 

potser un ànim que es bescompte, 

una raó que ha fet festa, 

un seny que no va amb compte.

Francesc Marcé i Puig

25 de febrer del 2026.