Tannkat i barrat

 "TANNKAT I BARRAT"

Quina temptació 

de tancar les portes 

quan du l'oratge 

mala premonició 

i esperances mortes.

L'atzur segrega 

pregons pous de llet agre, 

afanys corromputs,  

vi que s’ha fet vinagre, 

naufragi dels ets i uts. 

Venen desastres, 

diu qui els vol provocar. 

No és cosa d’astres, 

ni de manca de pa, 

ni de vestits o sastres. 

Mort l’últim home, 

doll de racionalitat, 

ja tan sols resta 

esperar que la poma 

aterri de l’arbre

(i no ens caigui pel cap). 

Francesc Marcé i Puig 

4 de setembre del 2026. 

Passar per l'embut?

 "PASSAR PER L'EMBUT?"

“No sóc avar sinó del que he viscut” 

Màrius Torres.

Quasi finades les planúries estivals, 

engavanyats per la caterva de tecnofeudals 

i els seus daltabaixos dia a dia anunciats, 

no deixarem que el nostre esguard sigui vinclat 

per venedors de bicicletes sense pedals.

No ens aclofarem en els gemecs, 

ni en un garbuix d’inútils precs.

No ens apaivagaran falses promeses, 

ni desencertades buides proeses.

Tampoc ens perdrem en eixorcs renecs.

Ningú ens arrabassarà el que hem viscut, 

ningú ens farà oblidar quan hem nascut.

No és una simple revifalla 

d’aquell mut que sempre calla, 

ni el darrer alè del vell vençut.

Potser ja n’hi ha prou de dormir a la palla.

Potser ja n’hi ha prou de passar per l’embut.

Francesc Marcé i Puig.

26 d’agost del 2026.

Defora i dedins

 "DEFORA I DEDINS"

Quan tot el que brolla defora, 

esdevé encongit per repetit, 

com una paraula molla 

que ja no fa bon profit, 

quin perill, el parany, l’esquer, 

de capgirar-se cap el dedins, 

defugint tot aquell mullader, 

endrapant la pròpia cua fins 

que giravoltant com un foll, 

-les seves deixalles engolint- 

hom es cregui alhora nau i moll, 

encantat fitant la bromera 

que emergeix dels seus confins, 

feliç dalt de la figuera.

Francesc Marcé i Puig

23 d’agost del 2026.

Neta la vaixella

 "NETA LA VAIXELLA"

Ensabonada i neta la vaixella, 

tasses, plats i gots a l'escorredor,

-amb els instants ben ajocats- 

convida, lluny del plany desassossegat, 

i al marge del rutinari aparador, 

a escoltar, aixecant lleument la cella,

-segrestat per blues malhumorats- 

i fondre’s dins les nits de blanc setí, 

o amb el bell xiscle grinyolat, 

temps era temps, a l'oest un bon matí, 

amb la disbauxa que ja fuig 

i els escarafalls dins del rebuig.

Potser és un somni delitós, 

potser una escletxa d’enclaustrament, 

no és pas cap núvol sospitós, 

potser no res en un sol moment, 

potser l’acord d’agulla i fil, 

potser la reina besant l’alfil.

Francesc Marcé i Puig

23 d’agost del 2026.

Decaïments

 "DECAÏMENTS"

 

L'urc pansit esberla 

el tarannà del temps, 

una negra perla 

n'esbotza els fonaments.

Miralls d'ombres escapçades 

trossegen els records del vent; 

xiscles muts són endebades, 

núvols folls fan testament.

Qui sap on comencen, 

qui sap on acaben 

les arrels dels rius; 

qui sap com discorren, 

qui sap com menyscaben 

totes les morts dels vius.

   

 

Francesc Marcé i Puig

19 d’agost del 2026.

 

Lluors

 "LLUORS"

Lluors que no llueixen, 

-remembrança d'estralls tibats-

retops que sols panteixen 

com globus mal llastats.

Delmats arran de platja 

l’exercit i els seus soldats, 

bramant pel mal oratge 

i els ossos masegats, 

no se'ls acut que sols lluen 

els qui per lluir han maldat, 

no aquells que només traspuen

-eixorbats i emmirallats- 

innocència i ingenuïtat: 

l'infern n’és ple d'aquest veïnat. 

Francesc Marcé i Puig 

18 d'agost del 2026. 

Escletxes de núvol

 "ESCLETXES DE NÚVOL"

Remuga, remuga, 

ocult en sa espluga, 

que ben poc l'aixopluga, 

la gola poruga 

d'un profeta borni, 

expert en fer l’orni, 

tot fugint d'estudi 

davant el diluvi 

que a prop ja belluga. 

Qui sap si s'atansa 

un doll de recança, 

mancat de balança, 

fugint d’un Sant Jordi, 

que no salva prô cansa, 

com foll que sols dansa, 

enfront del diluvi 

anunciat d’antuvi, 

com del llavi la pansa. 

Esclaten escletxes, 

no és cosa de metges, 

ni d’arquers amb fletxes, 

ni de frares heretges, 

ni fuites d’esperança, 

ni rossinyols cap a França, 

ni de trencar cap llança, 

ni de campi qui pugui, 

ni que el cel s’ho endugui. 

Quan anuncien pluja, 

i el dòlar s’apuja 

pel bram d’una truja 

i el canvi pel canvi 

sens que hi hagi recanvi, 

i babau qui no fuja, 

potser ha arribat l’hora 

de què fem enfora 

tant teulat que no sopluja. 

Deixem-nos de punyetes

i mànigues estretes, 

sempre amb fils i vetes, 

experts o poetes, 

o fent les maletes, 

creient-nos atletes 

d’una gran competició 

on rep sempre el nostre crostó. 

Escletxes de núvol 

no obren aixetes. 

Francesc Marcé i Puig 

16 d’agost del 2026.

Gossos, gossos, gossos

 "GOSSOS, GOSSOS, GOSSOS"

Gossos, gossos, gossos, 

per tot arreu hi ha gossos, 

n'hi ha més que criatures 

-fan les vides massa dures-

Abans eren els orbs 

que duien gossos guia, 

avui tothom eixorc 

sense un gos per fer via.

L'home gras i corpulent 

amb el gos ben menut, 

mirant-lo de dalt estant 

com si l’hagués perdut.

La noia escardalenca 

guiada pel llebrer, 

que si ella no es trenca 

és que ell no li deixa fer.

L’avi del gos salsitxa 

que tampoc sap caminar, 

no fan passa ni mitja 

si és que surten a voltar.

La xiqueta esverada 

amb el gos descontrolat, 

que a tothom entrebanca, 

si és que algú se li ha creuat.

El pinxo perdonavides, 

que no te mitja bufetada, 

amb Rottweiler per cuirassa, 

per si de veres van maldades.

Qui ha suplert infants per gossos, 

doncs no cal dur-los a escola, 

ni arriben a fer-se mossos, 

ni abandonen la garjola.

El personatge solitari, 

estalviant-se tot contacte, 

que amb el gos ha fet el pacte, 

defugint aquell calvari.

Fins n’hi ha que barregen 

gossos i criatures, 

així a tothom maregen 

amb el que per ells són cures. 

Tots recollint les merdes 

amb fosques bossetes 

com si fossin perles 

per a ments estretes. 

Per tot arreu lladrucs i udols 

o xiscles com de rata, 

tan si ho vols com si no ho vols, 

empassant-te la sonata. 

I si no ets d’aquesta penya 

seràs titllat de boig o malastruc

-per tot aquest qui emprenya- 

com una bola de retruc. 

Francesc Marcé i Puig 

12 d’agost del 2026

Bajanades poètiques

 "BAJANADES POÈTIQUES"

Com que ho diu un poeta 

diuen que poesia és, 

malgrat que l'estructura 

no faci gens el pes.

Com que ho diu un poeta 

hi ha d’haver misteri, 

doncs sa ment inquieta 

és de muses ministeri.

Com que ho diu un poeta 

ha de ser venerat, 

paraula de profeta, 

no cal treure’n l’entrellat.

Com que ho diu un poeta 

d’antuvi és argument, 

sens cap font ell interpreta 

amb mots que fan sement.

Com que ho diu un poeta, 

qualsevol atzagaiada 

deixa la gent abstreta, 

atuïda, entotsolada.

La qüestió és que eixa rutina 

comporta capgirament. 

No és la ment preclara

qui salva l’argument. 

Eixorbats de màgia 

i raonament pueril 

a tothom contagia 

adorar qui ens venen 

com d’esperit prou gentil. 

En tots els camps s’abusa 

d’arguments d’autoritat, 

així la gent confusa 

no abandona mai el ramat. 

Francesc Marcé i Puig 

11 d’agost del 2026. 

 

Collonades

 "COLLONADES"

Aquesta societat 

on ens ha tocat viure 

té el personal entotsolat 

-pendent de sobreviure- 

en meres collonades 

que li amarguen les albades.

Que si dormo o no dormo, 

massa prim o massa gras, 

si m’informo o em desinformo, 

massa passes o un sol pas, 

ai que m’ha sortit un gra, 

potser demà no hi hagi pa.

Si estic trist perquè estic trist, 

sempre cal estar alegre, 

si ho he vist o no ho he vist, 

que no falti sal i pebre, 

ai l’avui, ai el demà, 

ningú sap què esdevindrà.

Ai els fills, ai els germans, 

massa joves, massa grans, 

ara donem-nos les mans, 

ara ens han envaït 

tot d’homes de pell fosca, 

ai que ens fotran el llit, 

ara fem-los la rosca.

Que si eclipsis o sequeres, 

vitamines o endorfines, 

massa dolç o massa aspre, 

tot canvi és un desastre, 

que ve l’administració 

a tocar-nos el crostó.

I mentre tots anem minvant, 

atuïts o espaordits, 

afeixugats i encaparrats, 

en etern anar-hi anant, 

hi ha qui es frega els dits 

xuclant els nostres parracs.

Francesc Marcé i Puig

8 d’agost del 2026.

Mormoleig

 "MORMOLEIG"

Mormoleig de faves tendres 

i de rius d’estany, 

de qui creu que cal vendre’s, 

per tenir la clau del pany.

Mormoleig mig somicaire, 

tràngol endormiscat, 

estant de l'abisme al caire, 

tot negant-ne l'espadat.

Mormoleig d'un gran batall, 

esbatanador de somnis, 

reblant-ho amb un badall, 

tot mig fent-se l'orni. 

Mormoleig de qui fa creure 

que n'hi ha prou amb ferir l'ombra, 

i després ja podem jeure 

tot restant en la penombra. 

Mormoleig de tants desficis, 

de tanta remor de canvis, 

trasmudats en “beneficis”

de dubtosos intercanvis. 

Mormoleig, mormolejos, 

miratges, somiejos, 

de quan ens crèiem desperts 

i ens llevaren els encerts. 

Francesc Marcé i Puig 

6 d’agost del 2026.

Desendreçaments

 "DESENDREÇAMENTS"

En un món desendreçat, 

atuït i aclaparat, 

regnen els gripaus pudents 

que s'esmolen bé les dents, 

deixant tothom esmorteït, 

trasbalsat i atordit, 

colpit per l'immens traüt, 

que ha tornat a tothom mut. 

Fiblat per tant de trasbals 

ningú balla ja cap vals, 

amagats dins son catau 

car no els resta ja cap nau, 

que els pugui fer navegar 

d’ara cap més enllà. 

Tothom fent tentines, 

arrapats a les joguines, 

que els prometen agençar, 

-sens que calgui ja tibar, 

ni servar cap vella llei- 

tot són encaparrament, 

vers la felicitat pudent, 

que els promet tan mala gent. 

Afuats per tanta nosa 

rebenten la resclosa 

que els portava a cobejar 

un món més just i un nou demà. 

Francesc Marcé i Puig 

6 d’agost del 2026.

Ai Marçal

 "AI MARÇAL"

Maleïda la Marçal, 

que amb sa Sal, 

em té ben entrampat; 

amb ritme que no vessa, 

ni pressa, 

mica en mica fent forat.

M'ha tornar un lladregot, 

buit d'argot 

i amb poques pretensions

empantanegant versos, 

dispersos, 

perdut en sos alentorns. 

Potser li hauré d’agrair, 

-què hi puc dir-

aquest nou descobriment 

per la meva col·lecció 

o afecció 

envers el ritme més adient. 

Seguiré manllevant, 

guanyat cant, 

la veu dels avantpassats, 

en un plagi generós 

i amorós 

dels mots que m’han estat llegats. 

Francesc Marcé i Puig 

2 d’agost del 2026.

Paraules

 "PARAULES"

Paraules i significats 

no sempre van conjuminats.

Mots que eren talismans 

avui s'escapen de les mans.

Els seus sentits s'han capgirat, 

fins arribar a no dir re; 

rampoines ornamentals; 

espelmes que han perdut el ble;

paranys ordits per enemics 

engalipen oïdes diligents, 

poc a poc els van fent el llit;

de vells guerrers a nous servents. 

D’altres, de tant repetides, 

s’han fet música celestial; 

ja no en resten bous ni esquelles, 

no fan pessigolles, ni cap mal. 

No és pas or tot el que lluu, 

de Troia ja ens ve la lliçó; 

sempre amatents pot ser un pèl dur, 

però únic remei per tant mal so. 

Francesc Marcé i Puig.

2 d’agost del 2026.

Entremaliadures

 "ENTREMALIADURES"

Saltironen notes entremaliades

empeses per l'aire del ventilador.

Burxen com lleus nafres estarrufades 

sens que arribin a arraconar la calor.

S’albira una brufada que no arriba, 

llenguda però incapaç de decidir, 

temorosa, tímida, avergonyida, 

com aquell savi que no té res a dir.

Entremaliadures d'un temps esvalotat, 

malfactor disfressat  de bonança, 

picant l’ullet però tenint a tothom astorat,

com qui ara i adés ens té a tots en dansa, 

com qui promet l’ós sens haver-lo caçat, 

com qui diu que vindrà però mai s’atansa.

Francesc Marcé i Puig

1 d’agost del 2026.

Internet Archive Francesc Marcé. Llibres

Podeu consultar, llegir i descarregar lliurement  tots els meus llibres des del lloc web Internet Archive. Org, classificats en dues llistes: poesia i assaig, recerca, des del següent enllaç 👇 

CLIQUEU AQUÍ PER ACCEDIR ALS LLIBRES

Llista poesia: 7 llibres 

Llista assaig, recerca: 8 llibres sobre Teoria de la comunicació humana, teoria de la imatge, percepció, recepció de missatges visuals, recerca en disseny.

Amarat

 "AMARAT"

Amarat de lluïssors engarjolades 

veig esclatar les ales del vent.

Pel pendís de les hores retrobades 

reneix un inesperat sarment.

Amarat d’albades enllunades 

puc fugir del sempitern anar fent.

És clouen finestres oblidades 

de les que no cal fer-ne més esment.

Llampeguen en el buit noves ardors.

Esgarips de feres enllaunades 

alenen amorosides noves sentors.

Res nou, res vell no és endebades.

Flirtegen runes brunes nous amors 

pel sol ixent ben amarades.

Francesc Marcé i Puig

25 de juliol del 2026.

Perdut en universos Llompartians

 "PERDUT EN UNIVERSOS LLOMPARTIANS"

Corrues de formigues 

engoleixen miralls escapçats. 

L’Agnès i l’Antònia esguarden expectants. 

No diguéssiu mai 

que el rellotge s'ha aturat. 

Aranyes enteranyinen 

estols de rats-penats. 

Els calaixos del capvespre 

romanen oblidats. 

La lluna somica 

llàgrimes de soledat. 

Ombres de llangardaixos 

agombolen els meus morts. 

Deu ser l'horabaixa 

llançant els daus de la sort. 

Geomètriques tardors 

a l'alba han fet escac. 

L’Antònia I l’Agnès pleguen veles 

de tot enyor caducat. 

S’atansa el crepuscle 

dins la pluja del passat. 

Francesc Marcé i Puig 

25 de juliol del 2026.

Enyors

 "ENYORS"

Enyor de quan la mare, 

aspre, titllava de fresca 

aquell amor salvatge 

d'un London recent albirat.

Enyor d'estar a l'empara, 

-compartint llesca i gresca 

amb tant de camarada-

d’un pis antic i tronat.

Enyor dels somiejos 

de noves ensenyes 

que havien de menar-nos 

a un món nou tant desitjat.

Enyor dels xiuxiuejos, 

fets a cau d’orella, 

de quan érem nanos, 

bufant el mot equivocat.

Enyor de nits inabastables, 

acuitant el qui sap què, 

com si l’endemà de feina 

mai hagués de ser copsat. 

No són enyors reviscolables, 

ni béns perduts que cal refer, 

tan sols vitualles de cuina, 

que pam a pam m’han adobat 

tal com he arribat a ser.

Francesc Marcé i Puig

24 de juliol del 2026.

Llompartejant

"LLOMPARTEJANT"

S'alcen al cel de les calaixeres, 

ombrívoles mans de mort, 

aspre recull d'heures ploraneres; 

fugen llangardaixos sense conhort.

Aspres llàgrimes enteranyinades, 

solquen rius desesperats;

per l’airecel de cuixes matineres, 

violinades cordes xisclen cap al tard.

Rellotges tous trenquen albades 

i omplen tolls de soledat; 

ben lluny d'antigues terres osques 

afanys i neguits són oblidats, 

perduts per dreceres boges; 

potser és que tot ja s'ha acabat.

Francesc Marcé i Puig

23 de juliol del 2026.