Que hi ha algú?

 "QUE HI HA ALGÚ?"

Què hi ha a algú en aquest racó de món

que no es dediqui a estroncar el son?.

Que hi ha algú més lluny de casa

que no s'acosti brandant espasa?.

Què hi ha algú atzur enllà

que no practiqui l'art d'estafar?.

Què hi ha algú en aquest planeta

que no cobri a la bestreta

per fer una feina mal feta?.

Què hi ha algú en un racó d’aquest astre

que no transfiguri els somnis en desastre?.

Què hi ha algú que el seu somriure

no amagui un llop que fa malviure?.

Què hi ha algú amb cara de bondat

que no et foti daltabaix d’un espadat?.

Què hi ha algú que no sols pensi en el guany

quan s’acosta desitjant-te bon any?

Que hi ha algú que fent amoretes

no sols pensi en treure’n les pessetes

Que hi ha algú que en fer-te un bes 

deixi de banda l’interès?.

Que hi ha algú que, sens caure en la ingenuïtat, 

amb un intercanvi just ja es sentí ben pagat?.

Perquè si ja no hi resta ningú

en aquest univers tan erm,

que camini dret amb l’ànim ferm,

potser més val apagar el llum 

i emprendre el camí cap a l’infern.

Francesc Marcé i Puig 

21 de maig del 2026.

Ocells, ocellots i altres tarambanes

 "OCELLS, OCELLOTS I ALTRES TARAMBANES"

El gaig, la merla i la puput, 

ocupes del jardí molt benvinguts, 

s'hi mouen com a casa seva, 

cercant-hi cucs per fer el vermut, 

no són pas serfs de la gleva.

Conviuen ben tranquil·lament 

amb un pica-soques despistat 

que se'ls mira des de dalt del pi, 

com si fos el seu terrat, 

des d'on potser no té res a dir. 

El pit-roig deu haver marxat 

a fer una mica de turisme, 

es deu sentir atabalat 

amb tot aquest proïsme 

que l'ha mig foragitat.

El rossinyol canta més lluny, 

sempre esquerp,  ben emboscat, 

no el veuràs mai, sempre s’esmuny; 

sembla ser d’una altra casta, 

d’un tarannà més iconoclasta. 

Els estornells i els seus xiulets 

deuen ser a altres indrets, 

fa temps que ja no se’ls sent, 

ves a saber si els ha espantat 

un barri tant gentrificat.

Un dia fins vam poder sentir, 

allà lluny cap el barranc, 

un bon grup d’abellerols, 

volant tots junts en estol, 

colors de l’arc de Sant Martí. 

I enmig d’aquest veïnat tan divers 

no hi pot faltar el mal intrús, 

com la tórtora otomana, 

que a tothom fa perdre els papers, 

amb el seu uh, uh de mala gana. 

I encara me’n deixo un fotimer; 

no vull exhaurir el paper, 

ni la paciència del lector, 

amb el meu afany  d’espectador 

enamorat de tant d’ésser volador. 

Francesc Marcé i Puig 

20 de maig del 2026.

A correcuita

 "A CORRECUITA"

A correcuita m'he llevat, 

a correcuita he esmorzat, 

a correcuita a treballar, 

a correcuita a endrapar, 

a correcuita a comprar 

amb el cap mig esberlat;

a correcuita el diari, 

no s’acabés l'abecedari; 

a correcuita cap a casa, 

no fos cas que em titllin d'ase; 

a correcuita un polvet 

que el gas és car i fa massa fred; 

a correcuita criatures, 

abans que s'esquincin les motllures; 

a correcuita a l'escola, 

ben aparcats que el temps s'escola; 

a correcuita activitats, 

que no se'ls mirin esverats; 

a correcuita es van fent grans, 

ho fan a passes de gegant; 

a correcuita jubilat, 

per poder pentinar el gat; 

a correcuita al cementiri...

quin descans que tothom t’oblidi. 

Francesc Marcé i Puig.

20 de maig del 2026.

Notes

 "NOTES"

Notes nostàlgiques universals  

coronen totes  les estances 

d’aquest el meu cau fet a mida, 

projecten inabastables enfilalls, 

curulls de records sense recances, 

fent brollar nova embranzida.

Etziben novelles flamarades 

més enllà del que abasta la vista.

No són pas carn de rostoll, 

sols espurnes de vinents ventrades, 

bòlids reclamant pista, 

missatges buits de tot soroll.

Potser cada dia el món comença.

Potser no fa mal veure-ho així. 

El passat i l'avenir en una sola pensada, 

redimits per un present que avança

-lluint terra, llavor i aixada-

farcit de flors i espines sense verí.

Francesc Marcé i Puig

20 de maig del 2026.

Can penja i despenja

 "CAN PENJA I DESPENJA"

Al país de can penja i despenja 

qui no somica o llepa culs no menja.

Al pobre país de can seixanta 

no mana ni el gegant ni la geganta.

Al país que hom creu de xauxa 

ningú se’n surt ni amb seny ni rauxa.

En aquesta casa de barrets 

porten la batuta els culs estrets.

Tots lloant el poti-poti 

que els manté dret el bigoti.

En aquesta olla de grills 

tothom del capell treu conills.

La música és d'un orgue de gats 

que ens manté a tots astorats.

No hi ha ningú prou arrauxat 

per esberlar aquest disbarat.

Tots pendents d’una loteria 

que algun dia deixi fer via.

Quina pena tot plegat, 

tothom feliç pentinant el gat.

Francesc Marcé i Puig.

18 de maig del 2026.

Vals

 "VALS"

El vals d'en Cohen no remena 

les cireres, ni el desig esmena 

d'altres lleres, ni exilia afanys 

esmorteïts al llarg  dels anys; 

tan sols fa fimbrar caps obacs 

i remou ments esmorteïdes; 

ofereix novelles eixides

flamants, dins la profunditat dels llacs.

Deixem-nos dur per aquest ritme que bressola, 

assassí d'antics desconhorts, 

com si ja no calgués fer res més, 

com agosarada au que s’envola 

a la recerca d'ignots ports, 

com princesa desvetllada amb un bes.

Francesc Marcé i Puig

16 de maig del 2026.

Noves escomeses

  "NOVES ESCOMESES"

Quan brolla l'ardor per les orelles 

i el desig de moixaines s'esmuny coll avall 

embotint un pit que sanglota, 

escampant llamps i centelles, 

fent esclatar tot embolcall, 

esvaint tota foscúria remota.

Quan s'esquincen mancats d'esma 

els temps d’ombrívoles nuvolades, 

fent d'hores esquívoles riota 

i et rebolca per l'atzur la tendresa, 

esdevenint tenidor de totes les contrades, 

-mai més cap alenada somorta-. 

Potser és l'hora d'ajupir tota altivesa, 

de desar a l'armari les recances 

i, defugint retrets o lloances, 

abocar-se de ple a la nova escomesa. 

Francesc Marcé i Puig 

16 de maig del 2026.

Primavera cagadubtes

 "PRIMAVERA CAGADUBTES" 

Han fet fora els ocupes 

i ara rauca una granota 

a la casa del costat; 

té ara la piscina en propietat.

Al jardí tot creix i brota; 

la pluja amara flors eixutes.

Refila lluny el rossinyol; 

sembla que canti en catanyol: 

carinyo, carinyo, diu esverat, 

com si s’hagués vinclat la pota 

cercant matolls, fent-s'hi un forat, 

tot enyorant obagues grutes.

La primavera vergonyosa 

no s'acaba de mullar, 

no sap quin abillament portar; 

el d’estiu encara li fa nosa; 

del d’hivern se’n vol desempallegar, 

com qui no vol la cosa.

Diuen que és el canvi climàtic, 

però jo sé que és molt més profund; 

l’equinocci està traumatitzat; 

ja no sap què és foc, què és fum; 

si ser simpàtic o antipàtic, 

veient un món tan malgirbat.

Francesc Marcé i Puig

13 de maig del 2026.

Qui pot dir

 "QUI POT DIR"

Qui pot dir si un dia, 

potser ara mateix, 

quan l’alè esdevé bleix 

i sols el desconcert guia, 

espurnes subterrànies 

pugnen per aflorar, 

guspires instantànies 

pedalant cap a demà.

Qui sap si ara i adés 

no és tot esgarriat, 

ni amb diners pagat, 

ni farcit d'esbarzers.

Potser tot no s’ha perdut 

quan brollen noves veus 

declinant passar per l'embut 

dels habituals corifeus.

No caiguem en el desconhort 

del pagès que, fart de regar, 

veu com se li va marcint l'hort 

i, temorenc, es deixa engalipar 

per qui primer li fa la cort.

Francesc Marcé i Puig

12 de maig del 2026. 

Dècima somicaire

 "DÈCIMA SOMICAIRE"

Llepolies engarjolades 

trepanen cervells molsuts, 

devorant males anyades 

com confusos esternuts, 

com llavors malaguanyades.

No hi restaran ni matolls 

i encara menys una sola flor.

No caldran pas escorcolls 

per ensumar un futur pitjor, 

de boca terrosa i de genolls.

Francesc Marcé i Puig

10 de maig del 2026.

Hi ha moments

 "HI HA MOMENTS"

Hi ha moments 

en què sembla que el món s’atura, 

lluny de destorbs i mancances, 

com volent fer vacances.

Hi ha moments 

-sens que ningú sàpiga perquè-

que els fets semblen perdre l’alè, 

esquivant velles aliances.

Hi ha moments 

en què sembla que no passi re, 

que el ramat tan sols pastura, 

absolt de frisances i esperances.

Hi ha moments 

en què el cosmos es congela 

com un llagut sense vela 

esperant noves puixances.

Moments en què, 

potser fart de repicar, el campaner 

sols pensa en les musaranyes 

com si ja no hi hagués res a fer. 

Prô dura poc la falsa bonança, 

com volent-nos recordar 

que malgrat es vulgui disfressar 

l’univers mai deixa de ser un vesper. 

Francesc Marcé i Puig 

10 de maig del 2026.

Avui pecaré

 "AVUI PECARÉ"

Avui pecaré 

contra els amants de la tragèdia 

que semblen preuar-ne la necessitat.

No me n’estaré

-sens fer cap mena de comèdia-

de furtar espurnes de felicitat.

Avui pecaré 

contra els aixafaguitarres, 

atorgant-me a mi mateix

-cap torxa sense ble-

-closes les simitarres- 

el dret a creure que tot llueix.

Avui pecaré 

caçant delits al vol, 

acabalant goig a les butxaques, 

sentint-me a recer 

d'un somiat estol, 

lluny de vaques magres.

Avui pecaré 

sens establir precedent, 

ni fer jurisprudència

-l'univers al meu carrer-

contra qui ens vol sempre perdent

prejutjant-nos innocència.

Avui pecaré, 

potser demà també, 

qui ho pot saber, 

això no és pas cap ciència.

Francesc Marcé i Puig

7 de maig del 2026.

Presentació "Cròniques del no-res" a la Iguana

 Una petita mostra del recital poèticomusical del diumenge 3 de maig a la Iguana amb la col·laboració inestimable de The Chillings:

Deixondiments

 "DEIXONDIMENTS"

Desvetlla el cor despistat 

un tret ben encertat, 

hi sobren escarafalls, 

absència de topalls, 

sols camins per transitar 

sens por a descarrilar. 

Besos apassionats 

desborden tots el plats. 

Es desclou l'infinit 

més enllà de cap llit. 

Acompanya la paraula 

el delit que s'entaula.

Manca de pensaments, 

cap mena de turments. 

Que senzill sembla ser tot 

quan no esglaia l'ignot, 

quan esdevé proper 

allò que pot ser estrany, 

quan es troba un recer 

al comú viarany.

Francesc Marcé i Puig

29 d’abril del 2026. 

Temps

 "TEMPS"

Llisca el temps 

pels pedrissos 

del demà; 

un present dens 

broda estranys 

tapissos; 

dies i mesos 

congrien anys, 

fent-se fonedissos, 

ens duen de la mà.

Pòsit de vida 

que ajuda 

a no fer figa 

i alena  nous afanys, 

nous vernissos 

i flama on no n'hi ha.

On ets temps 

que no et veig, 

tan sols l'ombra 

del teu rastre; 

tot i anar ensems 

ets com l'oreig 

que la bonança 

escombra, 

una cara

sense rostre.

Francesc Marcé i Puig

27 d’abril del 2026.

Supervivència

 "SUPERVIVÈNCIA"

Sollats estanys 

redescobreixen 

acrituds mai 

oblidades.

Vespregen bleixos 

esparracats 

pel clos de les 

nostres ments. 

Quan s'atansa 

l'horabaixa 

al rial 

dels nostres cors 

i s'esbotza 

el redós  que 

ens acollia, 

s'escarrassa 

l'esperit 

omplint els solcs 

que han resistit. 

Francesc Marcé i Puig 

20 d’abril del 2026.

Aspiracions

 "ASPIRACIONS"

Aspiracions i respiracions, 

si no van compassades, 

poden cremar il·lusions, 

poden malbaratar anyades.

Sols xoquen les locomotores 

si les direccions són oposades, 

si són a deshores les hores, 

si els frens són endebades.

Anirem afegint furgons 

al tren de les nostres vides, 

maridant paus i passions, 

conjuminant cels clars  amb trons, 

guanyant totes les partides, 

ultrapassant tots els alturons. 

Francesc Marcé i Puig 

12 d’abril del 2026.

Esclarissaments

 "ESCLARISSAMENTS"

Esclarissat l'esperit 

claudiquen amargors 

més enllà de la calma.

Potser no està tot dit; 

cal foragitar temors 

lluny de la nostra balma.

Furgant sens esclafit, 

sens pauses ni més pors, 

ni el palmó, ni la palma, 

ni un cel espaordit; 

reposades les ardors, 

tan sols la mar en calma. 

Francesc Marcé i Puig 

11 d’abril del 2026.

Sotragades

 "SOTRAGADES"

Sotracs i sotragades 

confiten l'esperit 

de mel amarga. 

Potser no és endebades 

l'esguard de fit a fit, 

la mirada llarga, 

sens cures enllaunades, 

ni menges de bon profit, 

ni l’oreig que embarga, 

ni corcs a la papada, 

ni un seny gaire exhaurit, 

ni la fragor d'una Farga.

Nuesa insospitada, 

un afany reeixit, 

una faç que no s'amaga, 

cap dèria encauada, 

veus lluny del brogit 

i claror que mai s’apaga.

Francesc Marcé i Puig

9 d’abril del 2026.

Inusual

 "INUSUAL"

Inusual 

és llençar dards 

sense fer mal.

Inusual 

és ser covard 

i tant se val.

Inusual 

dur estendards 

com un pardal.

Inusual 

tan sols ser part 

lluny del total.

Inusual 

lloar els bards 

sens fer cabal.

Inusual 

finalitats 

sens ideals.

Inusual 

veure els infarts 

com un regal.

Inusual 

fer tants aparts 

sense final.

Inusual 

ser alliçonats 

sense moral.

O vaig errat 

i això és avui 

l’habitual.

Francesc Marcé i Puig

7 d’abril del 2026.