"A POC A POC"
A poc a poc i bona lletra,
sembla un refrany massa gastat,
en el regnat de la ment distreta
i el domini del terrat mal moblat;
quan qui toca diana i retreta
pretén que tots ballin el seu ball,
malgrat la feina mal feta
i la cançó un terrabastall;
i a qui no subscriu aquesta dansa
se l'arracona culpabilitzat,
se l'enfonsa en la recança,
se’l considera poc dotat.
Quan fet i fet a tothom cansa
l'allau de portadors de veritats.
Francesc Marcé i Puig
8 de juny del 2026.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada