Entrades
Avui fa quasi 10 anys (9 anys i mig exactament, 10 el juliol) que tot es va disparar de cop. Davant la sentencia del Tribunal Constitucional, la gent va dir prou. Fins llavors hi havia hagut un moviment de protesta creixent però minoritari, però que ja va fer una primera manifestació de força i de les seves perspectives amb la manifestació dels 10 mil a Brussel·les per l'autodeterminació del 7 de març del 2009, que ja va ser un preàmbul d'aquesta i, de la que també podeu trobar un reportatge de la època tant escrit com fotogràfic en aquest bloc.
Ara, la manifestació del 10 de juliol del 2010, organitzada per Omnium, amb el MHP Montilla al capdavant, per protestar en principi contra la sentencia de l'Estatut, si que va sorprendre fins els convocants i no diguem el mateix Govern de l'època, en sobrepassar totes les expectatives (1 milió i mig de persones) i no sols esdevenir la primera gran manifestació popular multitudinaria, sinó en convertí-se, sorprenentment i inesperadament, ja no en una protesta davant d'una injusticia, sinó en el primer gran clam unànime a favor de la independencia. De cop tothom cridava "Independencia"!, espontàniament, convertint-se en el lema de la manifestació, i deixant descol·locats, al President Montilla i les autoritats autonomistes que l'encapçalaven. I es va convertir en la primera de les 9 grans manifestacions independentistes que la van seguir fins ara i van desembocar en el "procés" fin arribar al punt en què ens trobem, Però això ja no us ho he d'explicar doncs ho hem viscut i ho estem vivint tots. De fet m'ha decidit a fer aquest article rememoratiu del "gran esclat popular", justament ara, davant el cert optimisme que podem tenir aquest principi d'any, amb els regals de reis de TJUE i el Parlament europeu, que almenys obren una petita porta a l'esperança, tot i que amb moltes matisacions d'última hora de què ja parlaré més avall.
I si, "Jo hi Vaig ser", com es va titular el llibre, amb un magnífic reportage fotogràfic, que va publicar ·ara llibres" amb una esplendida presentació i enquadernació. I ho puc demostrar, no sols pel reportatge fotogràfic que hi vaig fer, on hi aparec, sinó perquè a més a més em vaig trobar amb l'agradable sorpresa d'aparèixer també a una de les fotografies del llibre, que superen evidentment el meu reportatge. És la darrera fotografia del reportatge fotogràfic de llavors, que us presento (potser també us hi veieu), on se'm veu amb una gorra de "beisbol," que crec que no m'he posat mai més a part d'aquell any, amb la barba ja bastant grisa i just enmig del que crec que son 2 grallers (la musica m'encanta però no soc cap expert en reconèixer tots els instruments). Per cert, al final de tot del reportatge gràfic hi he afegit un video de 4 minuts que va treure el Punt-Avui sobre l'esdeveniment.
A continuació reprodueixo l'article que va publicar el Punt-Avui diumenge dia 11 sobre l'aconteixement:
El poble dicta sentència
La protesta contra la sentència de l'Estatut es converteix en el clam sobiranista més gran de tots els temps ·
La marxa va desbordar el passeig de Gràcia i la Gran Via i es va allargar fins més enllà de les deu de la nit Màxima pressió sobre la classe política perquè reculli el sentir de la nació per respondre l'alt tribunal
La gran manifestació del 10-J Foto: Juamma Ramos.
El 10-J va reunir un milió i mig de persones, segons l'organització, Òmnium Cultural (quatre-centes mil persones menys, segons la Guàrdia Urbana). En qualsevol cas, va ser el clam nacional més multitudinari de tots els temps, sense res a envejar a la gran manifestació de l'Onze de Setembre de 1977. Aleshores se sortia de quaranta anys de dictadura. Avui, salvant les distàncies, es tanca un cicle de més de trenta anys d'autonomia.
El sol avançava més ràpidament que els manifestants, que van començar a caminar a les sis de la tarda. Dues hores més tard es dissolia la capçalera. per la gentada, que va sobrepassar totes les previsions. La gent va preferir protestar que anar a la platja, en un dissabte de juliol qualsevol. Centenars d'autocars van arribar d'arreu dels Països Catalans. S'amuntegaven l'un rere l'altre als carrers adjacents al passeig de Gràcia, per on també baixaven riuades de ciutadans.
La controvèrsia per la capçalera, oberta pel PSC pocs dies abans de la marxa, va quedar tapada. Fins la senyera inicial, de 250 metres quadrats, es va fer petita per la gran quantitat de manifestants. Al final, un gran lema va obrir la manifestació, i no era l'oficial –Som una nació. Nosaltres decidim– sinó Ens roben 60 milions d'euros al dia. Independència = necessitat.
El president Montilla va aguantar estoic els crits d'“independència” i de “dimissió”, i va marxar escortat i increpat. Al seu costat avançaven Ernest Benach i els expresidents Jordi Pujol, Heribert Barrera i Joan Rigol, seguits de polítics de tots els partits d'arrel catalana.
Els manifestants van trencar per la Gran Via i van continuar la festa fins a la plaça de Tetuan, on els actors Txe Arana i Lluís Soler van llegir un text d'Òmnium: “Catalunya, com tota nació, té dret –inalienable per cap constitució– de decidir lliurement el seu futur i aspirar, si vol, a la plena sobirania”.
Una qüestió de fons planava entre senyeres i estelades: I demà, què? La classe política serà capaç de catalitzar tot aquest fervor, rebuig, disgust, queixa, clamor, lament, anhel, cansament, indignació i frustració?
El poble s'ha posat al davant. La setmana que ve tocarà als partits polítics, en un ple extraordinari divendres al Parlament, recollir el sentiment de la nació per donar resposta a l'agressió de l'alt tribunal espanyol. I a la tardor, eleccions.
1.500.000
persones
es van manifestar ahir pels carrers de Barcelona, segons
Òmnium Cultural.
Declaració de comiat
Aquesta manifestació és una resposta massiva que aplega diferents entitats de
la societat civil, institucions, opcions polítiques, sindicats, etc. Tenim
visions diferents sobre l'autogovern i l'Estatut aprovat el setembre del 2005,
però ens hem unit davant d'una demanda legítima i compartida: el nostre dret a
decidir com a poble.
La retallada d'aquest Tribunal Constitucional a l'Estatut de Catalunya, després que aquest hagi estat avalat per la sobirania del poble català mitjançant referèndum, no és democràticament admissible. És un atac a la sobirania del poble de Catalunya i a la democràcia.
Per això fem una manifestació en defensa dels valors democràtics en què reclamem el respecte a la voluntat del poble expressada en referèndum.
Catalunya, com tota nació, té el dret –inalienable per cap constitució– de decidir lliurement el seu futur i aspirar, si vol, a la plena sobirania.
SOM UNA NACIÓ.
NOSALTRES DECIDIM
La retallada d'aquest Tribunal Constitucional a l'Estatut de Catalunya, després que aquest hagi estat avalat per la sobirania del poble català mitjançant referèndum, no és democràticament admissible. És un atac a la sobirania del poble de Catalunya i a la democràcia.
Per això fem una manifestació en defensa dels valors democràtics en què reclamem el respecte a la voluntat del poble expressada en referèndum.
Catalunya, com tota nació, té el dret –inalienable per cap constitució– de decidir lliurement el seu futur i aspirar, si vol, a la plena sobirania.
SOM UNA NACIÓ.
NOSALTRES DECIDIM
Publicat a
- Avui 11-07-2010 Pàgina 4
- El Punt Barcelona 11-07-2010 Pàgina 2
- El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 11-07-2010 Pàgina 2
- El Punt Comarques Gironines 11-07-2010 Pàgina 2
A part que avui ens serà bò recordar el camí fet i que despres de 10 anys no defallim i si no ho hem fet ara ja no ens vindrà de 10 anys. Perquè hi ha qui diu que hem volgut anar massa ràpid però això ve de molt lluny.
I dic que ens serà bò doncs igual que després de la tormenta vé la calma sembla que la tormenta no para. Doncs l'alegria del regal de reis ens ha durat 4 dies justos i no hi ha victòria sense amargor. No som ingenus I sabíem que no vindria rodat. I efectivament Marchena ha fet un dels seus salts mortals i ha inhabilitat Junqueras, agafant-se ni més ni menys que a la condemna per una per una suposada malversació, que al judici tots vam veure que no van poder provar doncs no van trobar cap factura real de cap pagament.
I tant dir, fins ministres del PSOE que la justícia europea també és espanyola i s'ha d'acatar, al final resulta que és al revés i que la justícia corrupte i prevaricadora espanyola s'imposa a la UE, i sembla que Sassoli o Junker si fa o no fa, doncs el parlament que el dia 6 deia que Junqueras tenía immunitat i exigia que ocupés el seu escó, avui s'empassa sense problemes les argucies de Marchena i fa marcha enrera retirant-li la condició de DEP's.
I tant els fa que l'argument es basi en una sentència que no tenia d'haver-se pogut produir doncs gaudia d'immunitat i el judici s'hauria hagut de parar fins aclarir aquest aspecte de la qüestió prejudicial, que hauria impedit que se'l continués jutjant. Vaja que és un frau de llei que hauria de portar a l'anul·lació del judici, com ve assenyalen advocats com Boye. Pero sembla que als polítics europeus també els mereix més respecte el TS que el TJUE. A més no han suspes a un qualsevol sino al flamant president del GRUP ALE. No vull ni pensar les "mogudes" que hi ha hagut aquests dies per arribar a extrems tant vergonyosos.
Doncs és de pàrvuls entendre que això és una aberració. Com molt bé deia avui Joe Brew a twtter: per justificar violar-li drets utilitzen la sentencia, que si haguessin respectat els seus drets no s'hauria pogut produir. Vaja que utilitzen el fet d'haver-li violat drets per violar-n'hi més. Tot plegat kafkià.
O com rematava Josep Maria Terricabres: "Que el Parlament Europeu segueixi la, diguem-ne, legislació espanyola i no l’europea és escandalós: vol dir que la Unió Europea no té entitat pròpia, que no existeix! Confio que se n’hagin de penedir aviat".
Tots confiem que se n'hagin de penedir ells i la caterva cavernaria de jutges prevaricadors i politics espanyols. Al cap i a la fi com deia Sisa sabem que qualsevol nit pot sortir el sol i a tot porc li arriba el seu Sant Martí.
Però és que les aberracions d'aquest estat corrupte avui no s'acaben aquí. Doncs a instàncies de la JEC de BCN, que es veu que mana tant com el rei, el TS acaba de decretar la suspensió del MHP Torra com a diputat, en un intent d'enderrocar-lo de la presidència. Que si destituir un president pel 155 ja va ser il·legal, fer-ho així, i basant-se en un altre frau de llei com va ser la sentència del TSJC que l'inhabilitava per desobediènncia a un òrgan judicial o autoritat superior, quan la JEC no és ni una cosa ni l'altre doncs, mira tu.
Vaja que el frau de llei es converteix en jurisprudencia a Espanya i a la UE tant li fa. Esperem que aquest cop qui no s'abaixi els pantalons siguin els nostres president i parlament, perquè n'hi ha prou amb que siguin els únics a respectar la llei: un president només el pot nomenar i cessar el parlament. Tot i que algún polític com el vicepresident Aragonès no li ha faltat temps per parlar de què caldria fer si el cessaven
Doncs si. Estem entretinguts ficats en una mena de muntanya rusa pròpia d'una República bananera. Però, com deia un altre, Espanya no pot mantenir aquesta escalada de despropòsits sense acabar implosionant, i com deia Terricabres Europa tard o d'hora també se n'acabarà penedint.
Doncs molta paciència i com diuen els àrabs a seure davant de casa a veure passar el cadáver del teu enemic. Però dubto que ho fem, doncs em sembla que paradoxalment va ser Rajoy qui va dir que els catalans fem coses i les seguirem fent com des de fa anys, combinant el seny i la rauxa que ens caracteritzen, en les proporcions adequades segons les circumstàncies, tot i que massa sovint ens passem de seny, quant la rauxa és més necessària.
NOTA: I m'acomiado recordant-vos que podeu accedir al reportage fotogràfic que vaig fer aquell memorable 10 de juliol i al petit video que el complementa, clicant al títol d'aquest article. Espero en gaudiu, rememorant aquell moment històric.
