No hi ha dia després

"NO HI HA DIA DESPRÉS"

No hi ha dia després, 

no hi ha dia d'avui, 

ni tan sols hi ha cap dia, 

quan de sobte es pon el cor 

i el tel que l'acollia.

Quan les espesses hores 

pugnen per no reixir, 

quan s'esberlen les vores 

i el demà enyora l’ahir. 

No hi ha delit, 

no hi ha puixança, 

no hi cap l’oblit, 

al casal de la recança. 

On són les aigües turbulentes?, 

on és l’atzur desfermat?, 

on l’airecel que prometia 

que mai més a les palpentes, 

que mai més cap pany barrat, 

maridar la nit i el dia?. 

No hi ha dia després 

quan malda el cor corprès 

per restar sempre ancorat 

al día abans de tot plegat. 

Francesc Marcé I Puig 

21 de setembre del 2026.

A la recerca del món perdut

 "A LA RECERCA DEL MÓN PERDUT"

Cap joia de fel 

no pitja la mel 

ni empeny cap estel 

cap a horitzons d’albada.

Piuladissa de tallarol 

enjonca de la ment el vol, 

a la recerca de consol 

com moneda trobada.

No para el cervell 

amb cert desgavell, 

deixant-hi la pell 

amb cabòries de tornada.

Idees i delers 

llacen pregons carrers, 

per refer vells recers, 

lluny de cap terra cremada.

Francesc Marcé i Puig

20 de setembre del 2026.

El xiulet de l'estornell

 "EL XIULET DE L'ESTORNEL"

Encalçat per l’esquerp xiulet 

de l'estornell, 

avui que no sé qui sóc, 

ni què sóc, ni on sóc, 

ni tan sols sé si sóc, 

-ni en parlem de perquè sóc- 

embadalit com pobre soc, 

lliscant entre cendra i foc, 

que feixuc obrir la porta, 

a un no-res que res conhorta; 

que fatxenda l’estornell

que creu dominar el joc 

i és tan sols un pobre ocell; 

que creu que és seu un món, 

que a poc a poc se li fon.

Francesc Marcé i Puig

19 de setembre del 2026.

Saltar de l'espadat

 "SALTAR DE L’ESPADAT"

Desesmat i esmaperdut 

l’humà d’aquí i ara mateix, 

embadocat i força peix 

mentre li aixequen la camisa, 

arrapat a qui l'ha ensarronat, 

bevent sempre a galet 

tant si fa sol com fred, 

-sempre al caient de la cornisa-

ben guarnit i ben lluït, 

ullprès per qui l’engalipa, 

sens saber-se mai enredat, 

però sempre embadalit, 

addicte a comèdia i artifici, 

mai decebut per l’enganyifa, 

per tant de sopar de duro 

sens veure’n mai benefici, 

rebolcant-se en l'autoengany 

i tal dia farà un any, 

ignorant frau i parany; 

a ningú ha de sorprendre 

que de cop es deixi corprendre 

per sortillers, mags o xamans 

que, amb miraculós remei, 

prometen pau i felicitat, 

ni que sigui saltant d’un espadat.

Francesc Marcé i Puig

9 de setembre del 2026.

Tannkat i barrat

 "TANNKAT I BARRAT"

Quina temptació 

de tancar les portes 

quan du l'oratge 

mala premonició 

i esperances mortes.

L'atzur segrega 

pregons pous de llet agre, 

afanys corromputs,  

vi que s’ha fet vinagre, 

naufragi dels ets i uts. 

Venen desastres, 

diu qui els vol provocar. 

No és cosa d’astres, 

ni de manca de pa, 

ni de vestits o sastres. 

Mort l’últim home, 

doll de racionalitat, 

ja tan sols resta 

esperar que la poma 

aterri de l’arbre

(i no ens caigui pel cap). 

Francesc Marcé i Puig 

4 de setembre del 2026.