"NOVES ESCOMESES"
Quan brolla l'ardor per les orelles
i el desig de moixaines s'esmuny coll avall
embotint un pit que sanglota,
escampant llamps i centelles,
fent esclatar tot embolcall,
esvaint tota foscúria remota.
Quan s'esquincen mancats d'esma
els temps d’ombrívoles nuvolades,
fent d'hores esquívoles riota
i et rebolca per l'atzur la tendresa,
esdevenint tenidor de totes les contrades,
-mai més cap alenada somorta-.
Potser és l'hora d'ajupir tota altivesa,
de desar a l'armari les recances
i, defugint retrets o lloances,
abocar-se de ple a la nova escomesa.
Francesc Marcé i Puig
16 de maig del 2026.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada