Fum, fum, fum. Poema escrit el 6 març de 2024.
#FrancescMarce #Poesia #PoesiaRecitada
FUM, FUM, FUM
Hem arribat a un punt
en què tot és fum, fum, fum,
des dels grans assumptes
fins la quotidianitat,
lladres quedant com presumptes,
la resta a la clandestinitat.
Mercaders de quimeres,
salvadors de la humanitat,
tot només és fum, fum, fum.
Futuròlegs cartomàntics,
visionaris sens ulleres,
enredaires romàntics.
Meravelles novelles
de pa sucat amb oli,
que sols són fum, fum, fum.
Malgrat que tot grinyoli
ens volen com abelles
encisades pel fals perfum.
Un món d'experts ineptes,
que sols venen fum, fum, fum.
Ens tenen embriacs,
embadalits per receptes
que amaguen la ferum
del seu exèrcit de llimacs.
Francesc Marcé i Puig
6 de març de 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada