Entrades
El dissabte 27 es va convocar un acte per manifestar el desacord amb el vot negatiu dels membres de la Mesa del Parlament, que varen rebutjar la tramitació de la ILP per un referendum d'autodeterminació (la majoria d'ells de suposada adscripció autodeterminista).
Es reclamava un acte de sobirania per part del Parlament. Tots portavem els mocadors negres (com les banderes dels segadors), amb l'explicit poema visual de J.V. Foix, anomenat "Catalunya". Centenars d'estelades onejaven al vent de la tarda. A les 5 pm, concentració a l'Arc de Triomf. D'entrada, aparentment poca gent. A les 6 pm marxa fins el Parlament. Ara ja es veia una munió de senyeres. Sempre és molt difícil calcular el nombre de participants. Aplicant el criteri que em va ser útil a Brussel.les, vaig calcular unes cent persones cada 20 metres, per uns hipotètics 800 m, sortirien 4000 persones. La organització les va xifrar en 5000. Si som una mica menys optimistes i calculem sobre 500 m. en sortirien 2500. En veure les dades dels diaris intentarem afinar el possible resultat. D'una o altra manera queda lluny dels mes de 10.000 que ens varem desplaçar a Brussel.les. Barcelona és molt més a prop. Tot i així, vaig parlar amb gent diversa i bastants ens haviem desplaçat des de fora de Barcelona. El dia de la convocatòria no era massa propici. Un dissabte a la tarda d'un juny fortament calurós, en que era previsible que la majoria de barcelonins també s'haguessin desplaçat, però a la platja. Segurament no era el dia més apropiat.
A les 7 pm concentració davant del Parlament. Ens reben 8 parlamentaris d'ERC i 2 de CIU. Saluden a tots els portadors de la pancarta inicial. El Periódico i l'Avui assenyalen que van rebre una esbroncada amb el crit de "botiflers". En soc testimoni i a més algú molt (massa?) prudent de la organització se'ns va adreçar a mi i d'altres per demanar que no cridessim, doncs no era el moment. També informen de què els diputats d'ERC varen signar el document comprometent-se "a proclamar al Parlament la necessitat i la voluntad d'arribar a la independència". Els 2 de CIU no ho van fer (ara no debia tocar). També fan palès que "Anna Simó va defensar que el seu partit realitza actes de sobirania diariament i ho va exemplificar amb la llei de consultes populars". Podeu veure les seves declaracions en el video "Rebuda pels diputats. Declaracions Anna Simó", inclòs en aquest article.
Per La Vanguardia del dia 28 l'acte no va ni existir. El Periódico del dia 28, tant en paper, com digital, xifra en un miler els assistents a la manifestació i titula: "El sobiranisme punxa al seu acte davant el Parlament". Hi dedica mitja pàgina amb una foto d'uns nens amb una estelada, davant la pancarta que obria la marxa. Ho podeu veure en directe al video que adjuntem en aquest reportatge "Cant de la Independència. Els Segadors". El periódico cita la presencia davant el Parlament de 8 diputats d'Esquerra Republicana i 2 de CIU. Per ERC: Anna Simó, Uriel Bertrán, Xavier Vendrell, Pere Aragonès, Carmel Mòdol, Marina Llansana, Miquel Carrillo i Alfons Quera. Per CIU: Josep Rull i Jordi Turull.
L'Avui hi dedica mitja pàgina, com el Periódico, amb la mateixa foto. Calcula l'assistència en 3000 persones. Fins aquí l'Avui sembla el més objectiu. Si agafem les mil persones del Periódico i les 5000 proporcionades per la organització, i fem la mitjana, surten justament les 3000 persones citades per l'Avui (coincidint força amb els nostres càlculs inicials). Ara be, quan llegim el títol de l'Avui, cal dir que ens cau l'ànima als peus. No era esperable d'un diari com aquest. Titula: "Carta als reis al Parlament" i arriba a parlar d'una "cavalcada de reis". Resulta sorprenent el paral.lelisme amb l'estil desqualificador que va utilitzar "El Mundo", quan va informar de la manifestació de Brussel.les. Senyors meus ja fa molts anys que fins i tot els nens de Catalunya saben que els reis son els pares. A més a més la informació és quasi més minsa que la que dona el Periódico.
Sembla clar que parlar d'independència, posa nervioses a totes les forces vives del país. De fet el mateix Jordi Pujol, al diari digital e-notícies, de tendència pro-convergent, el dia 2 de juliol cau en la paradoxa d'afirmar literalment que "l'independentisme no te sortida i el no independentisme també ho te difícil"!!!. En que quedem Honorable?: potser el suicidi col.lectiu? (posats a dir bajanades...). No s'ha adonat que al seu mateix partit, i al país que va presidir li creixen els sobiranistes per tot arreu?.
He titulat aquest article "Silenci dels mitjans", basant-me en l'aparent silenci de TV3. Del grup "Català Sempre" he rebut un missatge de Pere Barrufet, que el titula, emprenyat, "El silenci censor dels anyells de TVE i 3/24". Explica que el matí del diumenge ni les noticies d'un i l'altre canal varen donar cap informació dels fets. No se si ho van fer de matinada o encara ho tenen guardat al calaix, per introduir-ho en algún programa "cultural". El que és cert és que jo vaig poder constatar la presència d'un microfon de TV3, a l'entrevista amb Anna Simó, i també hi havia càmeres de TV, però ja no se de quina cadena en concret.
Per acabar m'agradaria aprofundir una mica en les declaracions d'Anna Simó als periodistes. Va fer una petita roda de premsa justificant la posició d'Esquerra. Al video corresponent podreu veure com ella portava la iniciativa (sembla que a demanda de la organització), respecte al grup de periodistes entre els que em vaig barrejar. Varem anar lluny de la manifestació. Fet en part comprensible, per poder defugir els clams dels manifestants, que dificultaven parlar, però en darrer terme sintomatic, o prou simbòlic.
En realitat es va limitar a dir el que ja hem citat, respecte els continus actes de sobirania d'ERC i la llei de consultes populars, com si això justifiqués l'actitud adoptada a la mesa del Parlament, fet sobre el que, com a bona política, va "escorrer el bulto". Aparentement molt serena i expeditiva, però com expert en comunicació no verbal no se'm podia escapar el continu parpadeix d'uns ulls que la traïen.
De fet quan li vaig preguntar perquè no s'havien abstingut a la mesa del Parlament, veureu al video que de seguida em pregunta per l'acreditació periodística, i en dir-li que era professor de la UB, em va emplaçar a parlar després. Varem fer-ho i la veritat és que no em va convencer. Potser no vaig estar a l'alçada de les circumstàncies doncs no soc periodista, i en aquestes ocasions que requereixen reflexos ràpids sempre em quedo amb allò que hauria hagut de dir al pap. Per començar hauria sigut interessant veure com se'n sortia si li hagués dit que anava per part del bloc dels deu mil en xarxa (hi estic inscrit i hi he publicat). No vaig ser prou àgil. Cal reconeixer-ho.
A la conversa privada em va venir a dir quelcom que es pot resumir en què no hem de pressionar tant als parlamentaris, que ja fan la feina que toca. Va fugir d'estudi doncs sobre el vot negatiu. Pensant-hi després, la impressió que en vaig treure, és que havia viscut en directe una actitud tant pròpia dels nostres polítics, de caire paternalista, segons la qual sembla que els parlamentaris, un cop escollits, en comptes d'escoltar els seus electors, se suposa que ens han de guiar pel seu camí i nosaltres ens hem de limitar a ser pacients. Vaja tant pacients com amb l'Estatut, el Constitucional i el Finançament. O sigui bàsicament pacients amb el ridicul que fan els nostres suposats representants. Tot i així evidentment, he d'agrair-li que es dignés contestar-me personalment, encara que fos "off the record" i jo un simple ciutadà. Al cap i a la fi cal admetre que Esquerra varen ser els únics que varen "complir". Ni que fos de cara a la galeria. No els hauria costat res fer el mateix amb el seu vot a la mesa. Encara que fos per allò
de què la dòna del Cesar....
El que si que em te intrigat és què es debia haver fet dels reponsables del no a la Mesa del Parlament, Srs Benach, Coromines, Castellà i Miralles. Pel que fa en aquest darrer IC no es va dignar ni a fer acte de presència, i tots plegats sembla que deuen estar amagats sota les pedres.
Qui en canvi sembla que te clara la posició d'ERC és Victor Alexandre. Al seu bloc del mateix e-noticies titlla l'independentisme d'Esquerra com "un pur slogan publicitari. Victor Alexandre és periodista i escriptor de nombroses obres crítiques amb la realitat catalana, com "Jo no soc espanyol" (1999), la premiada "La paraula contra el mur" (2006), o l'obra de teatre en cartellera "Trifulques de la catalana tribu", dirigida pel veterà director Pere Planella.
Crec que només ens queda repetir les paraules de Matew Tree a la seva famosa conferència a la London School of Economics de Londres: "Ara us toca a vosaltres...". Potser que li fem cas si com afirmava el Periódico recentment, informant de l'enquesta de la Generalitat, hi ha un 55% de sobiranistes en aquest país. Potser que deixem d'amagar-nos sota les pedres, que això ja ho fan els parlamentaris, i de tant en tant renunciem a un dia de platja.
Nota: En aquest article s'hi inclouen 47 fotografies de la marxa sobiranista i vuit videos: 1-2 Marxa Arc de Triomf - Ciutadella, 3-Lectura del manifest, 4-Cant de la independència. Els Segadors. 5-Arribada al Parlament, 6-Davant del Parlament, 7-Rebuda pels diputats. Declaracions Anna Simó, i 8-Declaracions de la Organització. En total sumen 25 minuts. Son fets amb una camara de fotos i tenen alguns moments de poca qualitat cinematogràfica o tècnica, però que he preferit mantenir, pel seu caracter de document testimonial. La reducció de 1250 pixels a 320, també els fa perdre qualitat, però és el preu a pagar per poder-los fer assequibles via internet.
Posem 3 videos significatius per poder-los veure tot seguit.
Nota: Podeu veure l'album de fotografies i els 8 vídeos clicant al títol d'aquest article.
1- Marxa Arc de triomf 1
4-Cant de la independència. Els Segadors.
7- Rebuda pels diputats. Declaracions Anna Simó.
PD. Disculpes a Vilaweb. A vegades hom és tant despistat que fins accedint al bloc dels Deu mil no es dona compte de la presència d'un video tant magnific com l'editat per Vilaweb. Novament seguiu complint, com amb la manifestació dels estudiants desallotjats del rectorat de la UB. Felicitats per la bona feina. Afortunadament no tots els mitjans callen.
