Patxanga

 "PATXANGA"

El món d’avui és una patxanga,
patxanga tràgica de drames reals 
i tragèdies imaginades,
d’éssers esporuguits brandant cilicis, 
d'auguris d'inacabables mals, 
de portalades tancades. 

Al món d'avui ens volen anorreats, 
a casa, la feina, el país o l’estat, 
ascètics, ploramorts, apocalíptics, 
oncles Tom esclaus de si mateixos, 
arcs de Sant Martí acromàtics, 
ulls caiguts com els dels peixos. 

El món d'avui no és l’únic món, 
ni la casa, feina, país o estat, 
únics estat, país, casa o feina. 
Burxant es troba una altra eina, 
es copsen altres veritats, 
més enllà de ser un simple clon.

Prou patxangues interessades. 
Trencar els ous no és endebades.
Ni alfes, omegues, deltes u òmicrons, 
ni guerres o paranys tancaran les portes, 
si tots junts, en rotllana sensual, 
cridem fort: no som d'eixe món!.

Francesc Marcé i Puig.

27 d’abril de 2022

Més Corpus de sang

MÉS CORPUS DE SANG 

Mares que corren a alletar infants famolencs

sortint de la fàbrica, l'oficina, el bar, 

l'hospital, el taller, la botiga o el bordell.

Bombes que no coneixen colors esclaten clatells

a Síria, Ucraïna, el Iemen, Sèrbia o l’Iraq.

Altres s’ofeguen mar endins per finir en camps riberencs. 

Opulència mental la del nostre Occident, 

dia a dia secretant realitats inexistents

de venedors de fum que engoleixen cervells. 

Atzagaiades compulsives de joves i vells

marcant personalitats en vaivens intermitents. 

Massa bipolars defugint espaordits complexitats ixents. 

Pares castrats capant les llavors dels seus infants, 

amorrats a pantalles gegants que els van devorant. 

Fes de creients brandades com espases punyents. 

Amors llefiscosos, que vetllen pel nostre bé, 

capgirant tots els fulls de passats esdevenidors i presents. 

Flors de plàstic o tela simulant olors omnipotents.

Calen més Corpus de sang, de semen i fluids vaginals, 

escampant arreu resurreccions d’instints oblidats. 

Més dalles ben esmolades cercant els colls dels botxins,

que ens dicten les vides tant per fora com per dins. 

Deixem que ens creixin les ales per sobrevolar els espadats. 

Mutem en xoriguers i buidem el cap de pardals. 

Francesc Marcé i Puig. 

20 d’abril de 2022.

Braun Sixtant SM 31

 Guardar-ho tot i posar-te a remenar fons d'armari te les seves recompenses. Pots descubrir que vas utilitzar una petita joia del disseny com aquesta i que encara funciona (si demà passat em veieu sense barba que no us estranyi). Braun Sixtant SM 31. Disseny del 1962 de Alfred Muller i Hans Gugellot. Dissenyador en cap Dieter Rams, hereu de la Bauhaus. Com en tots els seus dissenys perfecta unió entre funcionalitat i estètica minimalista.

Escala al setè cel

 "ESCALA AL SETÈ CEL"

Glopades de mar a la calma de la nit.
Rius de carnalitat furgant les ombres del matí.
Luxúria d'instints volguts, cercats, espontanis.
Gula executada degustada a quatre mans.

Gimcanes de roques i esculls erosionats
per ones recursives en eterns retorns.
Besades furtives far de les vesprades.
Cabdells nocturns de cossos entortolligats.

Records passats i presents renovats.
Ànimes descabdelladas renaixent a cada instant
en inacabables riallades fulgurants, 
en somrisos seductors de somnis ben reals. 

Barques que enxarxen desitjos assolits, 
moixaines, tendrors de dits que es palpen,
camí d’un altre instant, d’un endemà. 
Mans dansaires que es van trobant i retrobant. 

Solituds minvades per abraçades sens final, 
ullades fugisseres, mirades subtilment punyents, 
petites passes compassades contrapuntades en un ball, 
teixidores d’una escala que mena sempre endavant.
 

Francesc Marcé i Puig

13 d’abril de 2022