Passejada dominical

 "PASSEJADA DOMINICAL" 

Dones empolainades, 

amb marits endiumenjats

de panxes ben greixades, 

emergeixen dels forats.

No semblen pas fades, 

més aviat talps esverats.

Per cabells porten fregalls 

que del cap d'ells han robat.

Ells semblen espantalls 

amb el magí ben pelat.

Tant els són cebes com alls,

els baixos com el terrat.

Parlen alt, com en privat, 

desgranant enfilalls

de fills, nets o el veïnat, 

inacabables degotalls 

de tants somnis frustrats

que els serveixen d'embolcalls.

Tant avui com al passat, 

el mateix foc d’encenalls, 

com si res no hagués canviat. 

Hi ha qui creu ballar altres balls, 

qui és somnia emancipat. 

Tant sols un joc de miralls. 

Tot plegat paper mullat. 

Francesc Marcé i Puig 

20 de setembre de 2024. 

Mals consells

 "MALS CONSELLS" 

Quan no saps què fer 

amb els xiscles de dolor

per posar-te a bon recer, 

sempre pots barrinar

que són gemecs de plaer, 

doncs són del mateix color 

i que sota la capa del sol 

qui no és consola és que no ho vol.

Francesc Marcé i Puig

19 de setembre de 2024. 

Ferralla

 "FERRALLA" 

Poca-soltades i bestieses 

mai han parit grans conteses, 

tan sols quincalleria, 

digna de ferralleria, 

per a qui en té prou amb les deixalles

o viu de grat d'escorrialles, 

pels que cobren amb xavalla, 

tot empatxant-se de morralla.

Manca esperit de ferraller

per regenerar aquest femer.

Francesc Marcé i Puig

17 de setembre de 2024. 

Repicaran campanes II

 "REPICARAN CAMPANES II" 

Quan s'apaivaga la tempesta 

ve de grat el suau fluir, 

com un nou aire de festa, 

com tornar a fer camí.

Rius de lava ens esperen,

també plàcides nits d’estiu.

Els afanys s'afileren 

com pollets dins del niu.

Repicaran campanes 

sens arribar a desvariejar,

com disbauxes casolanes 

o lingots d'or a cobejar. 

I quan arribin moments clau

s'esvairan les boires, 

tremolaran les naus 

i ens envairà la pau. 

Francesc Marcé i Puig 

12 de setembre de 2024.

Malson d'una nit d'estiu

 "MALSON D'UNA NIT D'ESTIU" 

1/Estiu acabat

abans de començar.

S’ha tallat el blat

prô espigues no n'hi ha.

Costa d'assimilar.

2/Lassitud al cel,

desencís a la terra,

budells remoguts,

el cap una desferra.

Cal una mica de mel.

3/No ens fem mala sang

que miracles no n'hi ha.

Cal sortir del fang

si es vol tornar a començar.

Expulsem cap entrebanc.

4/Diu un acudit

que cal mirar la lluna

i no pas el dit.

De cap a la llacuna

ens farà més profit.

5/Giravolts perduts,

moixaines retrobades,

deler sense embuts,

ni contes de fades,

ni cap volta abatuts.

Francesc Marcé i Puig

9 de setembre de 2024.

Heu sentit mai ploure?

 "HEU SENTIT MAI PLOURE?" 

Heu sentit mai ploure,

de manera persistent, 

com si tot es volgués moure 

de dins enfora de la ment?

Heu sentit l'olor de terra molla,

com saba emergent 

que hagués esdevingut folla

sentint tocar a sometent?.

Heu sentit el silenci de després, 

quan han fugit les idees 

i sembla que no queda res, 

ni espai per noves odissees?.

Llavors és quan cal cloure 

tot intent de fugida 

i sens arribar-se a moure

acabar embriac de vida.

Francesc Marcé i Puig

4 de setembre de 2024. 

Bressola'm

 "BRESSOLA'M" 

Bressola’m els pensaments,

que siguin menys punyents.

Acarona’m el delit, 

que no es faci mai petit.

Espanta’m el desig, 

que no es posi pel mig.

Furta’m la mirada, 

que no sigui mai irada.

Ballaré sempre el teu ball

si esdevens el meu mirall.

Francesc Marcé i Puig

4 de setembre de 2024.