Ves quina xaranga

"VES QUINA XARANGA"

Regalims de llum

buiden l'esperit 

sense fer gaire profit.

S’escolen pujol amunt

Presoners del seu perfum.

Ves quina xaranga 

que han organitzat 

sens ni tan sols existir; 

sens fer gaire bullanga

per tal de no sofrir.

Si fossin aigua

serien bombolles.

Si un tros de pa 

ni tan sols les molles.

Perdonem-les per no sentir 

i també per no alenar, 

que els fruits del somieig 

són espurnes folles

filles del desig.

Francesc Marcé i Puig

27 de febrer de 2025.

Convidats de pedra

 "CONVIDATS DE PEDRA"

Oligarques desenfrenats

engoleixen mil pelacanyes

que sobreviuen astorats, 

ansiant ser Molocs amb banyes, 

per poder passar-hi comptes 

abans que sigui massa tard.

Mil ulleres esbiaixades 

beuen de la font de la veritat, 

cercant ser estimades, 

o bé arribar a ser comtes 

pels serveis prestats, 

per les faules vomitades.

I la resta va i s’ho mira 

des d'un globus penjat, 

assistents a un drama, 

potser una tragèdia, 

o bé una martingala, 

on no se'ls ha convidat.

Francesc Marcé i Puig

26 de febrer de 2025.

Aforismes (9)

 AFORISMES (9) 

81- Cal mirar enrere abans d'anar endavant però si ho fas mentre vas endavant te la pots fotre.

82- Quan miris enrere no ho facis només amb les ulleres que dus ara. De tant en tant posa’t les ulleres que duies llavors.

83- Diuen que el passat ens marca i és cert, però si deixes que et marqui massa no tindràs present ni futur.

84- Ni qualsevol temps passat fou millor ni tampoc pitjor. Ben mirat, si t'hi esforces, et pots convèncer de què tots els temps estan prou bé.

85- De fet, tenir bona memòria és molt semblant a tenir bona imaginació. Com que la meva memòria no és gaire bona, em quedo amb la imaginació.

86- Com que la falsa modèstia està mal vista, el narcisisme embafa i l’autenticitat forçada esdevé un nou esclavatge, els que tenim un cert complex de llumenera ho tenim ben fotut.

87- El temps només es perd quan et preocupes per no perdre’l però, si ho mirem bé, no és pot perdre el que no es pot posseir.

88- Dir “no tinc temps” és una obvietat. El temps no és pot tenir: sempre se’ns escapa.

89- Què punyetes és això del present si quan ho acabo de dir ja és passat?. Renoi, quina estafa.

90- Diuen que som el relat que ens expliquem de nosaltres mateixos i és cert, però quin relat més avorrit: abans de començar ja en sabem el final.

Francesc Marcé i Puig

24 de febrer de 2025.

Aforismes (8)

 AFORISMES (8) 

71- La ciència deixa de ser ciència quan esdevé dogma de fe.

72- De la fe se n'aprofita sobretot qui t'exigeix que en tinguis.

73- Qui sempre parteix de què no pot mai farà gran cosa, però creure que pots tampoc garanteix res.

74- La por a la llibertat dels altres és més que res la por a la pròpia llibertat. Tothom és d'antuvi mandrós.

75- Tenir sempre por tan sols afavoreix a qui la genera.

76- No tenir mai por és viure a la lluna de València.

77- Persistir en l'error, quan s'ha demostrat que ho és, vol dir que s’és estúpid o que algú ignot se n’aprofita.

78- Si el que defineix un deliri és la seva incorregibilitat i hi ha deliris compartits, totes les creences compartides immutables són deliris.

79- Qui ofereix solucions màgiques o bé ho fa de mala fe, o és un beneït o és pensa que ho ets tu.

80- Experimentar o manifestar emocions mai pot ser delicte. Algunes conseqüències ja són figues d’un altre paner. Qui diu el contrari tan sols pot ser un purità reprimit, o li convé que ho siguin els altres.

Francesc Marcé i Puig
24 de febrer de 2025.

Aforismes (7)

 AFORISMES (7)

61- No renuncieu a res definitivament. Mai se sap quan pot saltar la llebre.

62- Tots aquests que enalteixen la resignació i el patiment és perquè ens volen patint i resignats. Seria bò preguntar-se perquè.

63- Tots aquests que ens volen fer creure que la vida és una vall de llàgrimes ho fan per evitar que ens riguem d'ells.

64- Creure que hem vingut al món a patir, per si sol ja fa patir.

65- Hom no està vençut del tot fins que no s'hi resigna. Crec que no se m’ha acudit a mi però està prou bé per recordar-ho.

66- Tot i així, resignar-se a no aconseguir impossibles és una bona estratègia; però qui defineix què és impossible?.

67- Sovint quan algú ens diu que quelcom és impossible és que li convé fer creure que ho és.

68- Tots aquests que saben què ens convé més aviat és que els convé a ells.

69- Indignar-se per tot és massa feina que tan sols genera patiment. No indignar-se per res fa que algú se n’aprofiti en benefici seu i no pas nostre.

70- El sistema és tan flexible que ho assimila tot, la indignació i la rebel·lia, però com a mínim serveixen per tocar-li el crostó.

Francesc Marcé i Puig

24 de febrer de 2025.

Aforismes (6)

 AFORISMES (6) 

51- Reduir la solució dels malestars socials a simples remeis de caire individual serveix fonamentalment per perpetuar-los i exonerar els seus causants.

52- Vivim al regnat dels eufemismes. Negar o emmascarar els problemes no ha servit mai per treure’n l’entrellat.

53- El puritanisme progressista no és diferent del puritanisme conservador; sols ha canviat de modelet.

54- La conseqüència segura de la competitivitat és que n’hi hagi molt pocs de satisfets i molts de frustrats.

55- Quan algú diu “això és incomprensible”, en realitat vol dir que ell no ho entén.

56- Tenint en compte que Déu no existeix (ningú en podrà provar mai l’existència), aquests que tenen complex de Déu són ben poca cosa.

57- Quan es qualifica algú d’incorregible pot ser que ja vagi bé que ho sigui, doncs si canviés no se sabria per on agafar-lo.

58- Posar etiquetes a tot i a tothom serveix bàsicament per apaivagar momentàniament la pròpia inseguretat.

59- Abans es deia que no es podia començar la casa per la teulada. Avui és ple de teulades sense casa.

60- Plantejar problemes que no tenen solució només serveix per distreure la parròquia.

Francesc Marcé i Puig

23 de febrer de 2025.

Aforismes (5)

 AFORISMES (5) 

41- Quan et diuen “has de ser tu mateix” pressuposant que no ho ets, t'estan dient que volen que siguis un altre; qui ells volen que siguis.

42- La paranoia, deia David Cooper, és el pas previ a l'alliberament. El problema és que la majoria es queda en la paranoia i l'alliberament no arriba mai i això ja va bé.

43- Si no vols que ningú et controli no facis mai cas a ningú, però desenganyat, et controlaran igualment.

44- L'altruisme tan sols és una forma emmascarada d'egoisme. Això no vol dir que sigui pas dolent.

45- Tota proposta és un intent d’assumir el control. Això no implica que tota proposta hagi de ser rebutjada.

46- La comunicació sempre és un intercanvi de propostes i la única manera de què tots hi guanyin és l’empat.

47- És fals que tots els jocs comportin que algú guanyi i algú perdi, però els beneficiaris de la nostra societat capitalista sembla que no se n’hagin adonat. De fet ho saben prou bé però el que no els interessa és que se n’adonin els altres.

48- Freud deia que la sublimació dels impulsos és la base de la creació cultural, però justament no sembla pas que els grans creadors se’ls reprimissin gaire.

49- Si l’ansietat és la base per la curiositat, la creació i el canvi, sobta que en una societat que ens vol a tots “emprenedors” els psicofàrmacs més receptats i promoguts siguin els ansiolítics. 

50- Joan Fuster deia que les persones felices no tenen memòria. Ara s’entén perquè l’objectiu màxim de la societat actual és la felicitat; ens volen a tots desmemoriats. 

Francesc Marcé i Puig 

23 de febrer de 2025.

Finalment

 "FINALMENT"

Sembla que finalment ens hem trobat.

Han hagut de passar anys per poder fer-ho.

Sempre resta allò de què hauria passat 

si haguéssim mogut abans el pandero.

Però no porten enlloc tals pensaments 

del que hagués pogut ser i no fou, 

doncs el passat ja no té fonaments 

i poden menar a enfonsar-se en un pou.

Ara som presoners del que vindrà 

i tot és possible anys a venir, 

prô tot i saber que tot té la seva fi, 

és de rucs capficar-se en si s'esdevindrà.

Les cartes són ara a les nostres mans. 

Som els conductors de la nostra partida, 

lliures productors dels nostres guanys. 

Sols de nosaltres depèn si serà o no reixida. 

Francesc Marcé i Puig

19 de febrer de 2025.

Aforismes (4)

 AFORISMES (4) 

31- Les pressuposicions, en les relacions, acostumen a ser males conselleres.

32- Si pensem que l’altre pensa que jo penso que ell pensa, vol dir que l'espiral ja s'ha fet massa densa.

33- Sovint la gent és menys complicada del que ens sembla, potser sols esperen ser tinguts en compte, un somriure o una abraçada.

34- Tot i així sempre n'hi ha de massa complicats; són aquells que facis el que facis sempre l'has cagat.

35- També acostumem a complicar massa les relacions; potser n'esperem massa o ens fem massa il·lusions.

36- No ens adonem que l’altre no és jo i confonem l’afirmació amb un plor.

37- Creiem escoltar a l’altre quan sols ens escoltem a nosaltres mateixos.

38- A vegades sembla que gaudim complicant les coses; potser així ens creiem més savis, però sols generem més noses.

39- Si no vols que et trontollin les conviccions més val que t’oblidis de les relacions.

40- Però no caiguem en creure que és pot sobreviure sol; això no és cert ni pel menystingut pobre mussol.

Francesc Marcé i Puig

19 de febrer de 2025.

Aforismes (3)

 AFORISMES (3) 

21- Tal com va el món si no t’exhibeixes no existeixes i si t’exhibeixes massa la teva existència ja no és teva.

22- Ens deixem controlar per absoluts, construccions mentals com felicitat, llibertat, maldat, bondat, mentre deixem que lo concret se'ns escapi.

23- Ens perdem en entelèquies sens adonar-nos que el tocar de peus a terra se'ns escola per les sèquies.

24- Enguany tothom té pressa per arribar sens saber on vol anar.

25- Els que creuen saber on van sovint no saben que el lloc no existeix o bé és un parany.

26- Un objectiu massa elevat sovint sols reporta un guany a l’altri que se l’ha inventat.

27- Abans la gent era esclava del què diran, avui és esclava del què no diran.

28- Voler saber de tot i ser a tot arreu porta a descuidar el propi conreu.

29- Tots cerquem confirmació dels altres, viure només per això desemboca en menystenir les autèntiques faltes.

30- Diuen que qui no vol pols no vagi a l’era però cada dos per tres, tot i voler pols, l’era no hi és ni se l’espera.

Francesc Marcé i Puig

19 de febrer de 2025

Fa goig

 "FA GOIG" 

Em captiva la teva sola presència.
M'atrau la teva mirada picardiosa.
M'adelita la connexió dels nostres cossos.
Em plauen tes cabòries, part de ta existència.
M'encisa la teva rialla joiosa.
Fa goig que semblem dos mossos.

Em captiva que siguis tan tu.
M'atrau la teva silueta en caminar.
M'adeliten tes moixaines desimboltes.
Em plau el teu bategar tan oportú.
M'encisa que mai estiguis massa enllà.
Fa goig arribar a tot arreu sens gaires voltes.

Em captiva que hi siguis quan no hi ets.
M'atrau la teva veu melodiosa.
M’adelita quan junts restem ben quiets.
Em plau ta deambulació parsimoniosa.

M’encisa quan juguem a ser dos ximplets.
Fa goig compartir tant el vers com la prosa.

Francesc Marcé i Puig

17 de febrer de 2025.

Morir de rumiar

 "MORIR DE RUMIAR"

La màscara africana 
em mira tota ufana.
Empassar-se el món com un cigró
no pot ser mai la solució.
Son massa alternatives 
per unes pobres formigues. 
Potser quan l'han fabricat
s'han oblidat d'omplir-li el cap. 
Ves, que de tanta confusió 
no en pot sortir res de bò. 
A base de rodolins 
potser s'obren nous camins 
per on poder transitar 
sens morir de tant rumiar. 

Francesc Marcé i Puig 

15 de febrer de 2025.

Complex d'engruna

 "COMPLEX D'ENGRUNA"

Frisances i recances

engeguem-les de vacances.

Els monstres arraulits

aixafem-los com mosquits.

Abracem tots els delits 

encara que siguin petits, 

que vida sols n’hi ha una 

i per la mort no hi ha vacuna.

I si ens volen desmenjats 

i per sempre batejats, 

fills de mala fortuna, 

que els engoleixi la comuna, 

que som hereus de la lluna 

i no pas vassalls del sol, 

que ens fonem en un gresol

d'espurnes fumejants 

i tot i ser bons jans 

no tenim complex d'engruna.

Francesc Marcé i Puig

13 de febrer de 2025.

Rampoines

 "RAMPOINES" 

Bombetes apagades, 

llums fosforescents, 

drons que no s'enlairen,

capses escapçades, 

flors com escarment.

Rampoines enjoiades,

musclos amatents,

burxen a les comares, 

fent veure que flairen

olors renovades

que venen de ponent.

No encengueu espelmes, 

ni colliu bolets, 

ni pagueu per respirar.

Defugiu la mar en calma, 

poseu-vos els barrets 

i no us deixeu engalipar.

Francesc Marcé i Puig

9 de febrer de 2025.

Sòmines

 "SÒMINES" 

Enguany es multipliquen els sòmines,

deixebles de la cultura de l'engany,

encegats adoradors d’andròmines,

 que creuen que somicar engendra guany,

que així engrossiran les nòmines,

tot gemegant i delitant-se en el plany.

Que volen arreglar el món amb vitamines

sens que calgui obrir cap pany,

que tracten als altres com joguines,

sens distingir l’u de maig de cap d'any.

Valedors de velles noves doctrines

que ofereixen felicitat sens cap afany.

Però tampoc cal capficar-s’hi,

doncs ja ho deia el vell refrany,

que de Joans, Joseps i ases

n’hi ha a totes les cases.

Francesc Marcé i Puig

6 de febrer de 2025.

Sorpresa!

 SORPRESA!

Després d'olorar la llibertat 

revifen els dimonis enterrats.

Després de flaixos d’intel·ligència 

déu nos en guard de la ciència.

Desprès de la saviesa pretesa 

torna a regnar l'estupidesa.

Després d’allò de sexe, amor i pau 

hem de passar el dia digerint gripaus.

Quin cansament tant de despropòsit.

Tant picar pedra no ha deixat cap pòsit.

De fet, així és com ens volen, ben cansats, 

farts, avorrits , rendits i ben callats.

Però seguirem donant la tabarra 

malgrat ser assetjats arreu amb tant de barra, 

que al cap i a la fi tot això no és cap sorpresa, 

que fa temps que estem curats d’espants, 

que hem après a esquivar la gent sotmesa, 

que ja no busquem gangues als encants, 

que no confonem humiliació amb gentilesa, 

que no ens encanten les sirenes amb els seus cants,

que ja no diem, calleu que hi ha roba estesa.

Francesc Marcé i Puig

6 de febrer de 2025.