L'horror

 "L'HORROR"

L'horror campa pel món

i no és cosa d'ara. 

Sembla l’única vara

que a tothom confon.

Tant és si son ximples 

com si son il·lustrats. 

Es tiren els morts pel cap

i es queden tant amples. 

Crien els fanatismes

d'un i l'altre costat. 

Sols hi guanyen els Estats

ben lluny d'idealismes. 

Maten els diners

en nom de deïtats

i tots amb els seus relats

esdevenen carronyers. 

Els termes perden sentit. 

Res vol dir el que és. 

Sols éssers enfollits

que han perdut els papers. 

Xisclen les emocions. 

S'amaga la raó. 

Sols canten els canons. 

Una única cançó. 

En nom de llibertats 

es tapen veritats. 

Sempre vencen els mateixos

i perd la humanitat. 

Francesc Marcé i Puig 

29 d'octubre de 2023 

Autodidacte

 "AUTODIDACTE" 

Sols tu pots aprendre

que el sol escalfa

però també pot cremar,

que no t'has de vendre 

ni ser mascle alfa

per arribar a demà.

Sols tu pots aprendre

que la pluja mulla

però també pot ofegar,

que es pot ser tendre

amb l’ànima curulla

sens deixar-se anorrear.

Sols tu pots aprendre

com satisfer el desig

i mantenir l'equilibri

sens haver de prendre,

sens gurus pel mig

ni ningú que t'ho escrigui.

Sols tu pots aprendre

quan cal despertar

sens abandonar els somnis

i arribar a comprendre

que agafar una mà 

no és que t’abandonis.

Ningú t’ha de dir

com ha de ser el teu jardí.

Francesc Marcé i Puig

24 d’octubre de 2023 

Som ginys autònoms

 "SOM GINYS AUTÒNOMS"

Si un giny ha de funcionar

primer se l'ha d’empentar.

Després ja pot rutllar sol.

Sols li calen hores de vol

per copsar tots el contrastos,

arraconar tots el trastos,

collir les albes reeixides

i les esperes teixides,

sens demores inútils

ni pretensions fútils,

mirant endavant i enrere,

cada passa la darrera

d'un camí ombrívol,

d'un esguard altívol, 

no un anar-hi anant,

sinó brasa d'un nou cant.

Francesc Marcé i Puig

21 d’octubre de 2023

Ànimes de càntir

 "ÀNIMES DE CÀNTIR"

Ànimes de càntir 

burxen sota les pedres

cercant oli argentí 

per enllardar el pergamí 

que revela com sortir, 

mantenint-se en tenebres

perquè res no les espanti, 

ni mosquits, ni colobres, 

ni perfum del fi, 

ni cels ennuvolats, 

ni bruixes pels terrats, 

ni existències en obres. 

Sols algú que les suplanti

sens fer gaire soroll

abans no toqui eixir. 

Francesc Marcé i Puig 

20 d'octubre de 2023 

 

Abans no torni el sol

 "ABANS NO TORNI EL SOL" 

Nit de trobades sota els llençols,

escalfors compartides,

cossos entremaliats

i olor de vida,

tactes endormiscats,

esperits en agombol.

Bona nit amor,

demà serà un altre dia,

perdem-nos en la foscor 

abans no torni el sol.

Francesc Marcé i Puig

20 d'octubre de 2023

Miratges

"MIRATGES" 

Cada ovella al seu corral.

No fos que vingui el llop

contrari a la moral,

ens estronqui el son

i ens despertem de cop

penjats dalt d’un fanal

on la raó no hi pon.

Sols la mirada miop.

Els punts de vista enfrontats

desvelen les veritats

que sempre són plurals,

sempre minúscules,

no volen generals,

ni entenen de cúpules.

Sols una gran veritat.

Sols una certesa.

Res no dura eternament.

Ningú té tota la raó. 

Sols hi veiem pel forat

de cada contesa,

on la distància és absent

i on domina la por.

Quan la pluja no mulla,

el vent no atia el vol,

tampoc escalfa el sol

i ningú es despulla, 

potser és un miratge

que ens té com hostatge.

Francesc Marcé i Puig

19 d’octubre de 2023

Blanc o negre

 "BLANC O NEGRE"

Gent de blanc o negre,

maniqueus esfereïts,

poblen les contrades

d’aquest i tot país,

bojos per les entrades

per veure qui ha de rebre.

No hi ha gama de colors, 

ni gradient de grisos,

ni cap contradicció,

ni hi caben matisos.

Sols una processó

de xais amb mala olor.

Un món d'estómacs pensants,

mogut per bilis i sang,

avançant a coces,

que creu en  sants,

en déus i diables

i en arrossegar pel fang.

Guardem-nos d'il·luminats

posseïdors de veritats

revelades des de dalt,

que van amb el cap massa alt,

cofois de si mateixos,

sens saber-se adoctrinats.

Els peixos desconeixen l’aigua

i l’oceà que els engoleix,

o que els esperen pescadors.

Sols saben sobreviure.

Per descobrir l’aigua cal sortir-ne

i deslliurar-se d’aquest feix.

Francesc Marcé i Puig

9 d’octubre de 2023 

Culpables

 "CULPABLES" 

Tots som culpables,

culpables de néixer, 

culpables d'existir,

culpables de patir

o de ser feliços

o de menjar anissos,

culpables de pensar

o de no fer-ho,

culpables de créixer

o de no arribar-hi

o de fer-ho massa,

de què tot passa

sens ni pensar-hi,

de ser obedients

o desobedients, 

dels nostres afectes

i dels desafectes,

de ser massa rebels

o de perseguir estels,

de gaudir menjant

o desvestint un sant,

de no adonar-nos de res,

de fugir d'estudi

o fer-ho d'antuvi

quan això no fa el pes, 

culpables de viure,

de fer-ho de cara al món, 

de girar-s’hi d’esquena,

d’anar fent el pena

o creure’s Tutankamon

sens saber ni escriure.

Tots som culpables

de creure’ns culpables.

Francesc Marcé i Puig.

6 d’octubre de 2023.

La millor defensa, un bon atac

 "LA MILLOR DEFENSA, UN BON ATAC" 

Tòtils endiumenjats

mengen figues d'un altre paner

i meduses al femer

fan l'agost amb plors de gat, 

mentre piles d'esquirols

s'amaguen sota les cols.

Quin desori d’eixelebrats

fugint de les ciutats

on no volen restar sols

enmig de tant de merder. 

Que algú els digui a tots plegats 

que els peixos no cauen del cel, 

que l'amor es fa de pèl a pèl,

que sovint cal un bon patac

i no els pantalons abaixats.

La millor defensa, un bon atac.

Francesc Marcé i Puig

23 de setembre de 2023

No espereu

 "NO ESPEREU" 

Arrapeu-vos fort

a la vida que s'esmuny, 

abans de ser morts,

de no poder alçar els punys,

de què us vencin els plors.

Francesc Marcé i Puig

21 de setembre de 2023

Horitzons planers

 "HORITZONS PLANERS"

Horitzons planers 

les corbes de ton cos

em fan navegar

com si no hi hagués demà

ni fóssim forasters.

Amarats de sol, 

sens bromes colpidores, 

no cal cap consol, 

ni plors per cap absència. 

Sols compartir les hores. 

Cada despertar

amb un immens somriure, 

deixant-se alletar 

per nous descobriments

i les ganes de viure. 

Anar fent camí, 

mans i cossos trenats, 

lluny de cap destí, 

ni fats adoctrinats. 

Sols el goig de ser lliures. 

Francesc Marcé i Puig 

21 de setembre de 2023

Silenci absolut

 "SILENCI ABSOLUT"

Silenci absolut
en una nit de tenebres acollidores
traspassa els troncs
que creixen arrogants i superbs, 
deixant-se d'embuts
com si no comptessin les hores,
ignorant els fongs
i el clam de les males herbes. 

No cal cercar el desig
sinó saber-lo caçar
quan irromp entremig
d'una glopada inesperada. 

Sols creixen llavors
regant-les constantment 
amb torxes alçades
fetes de raons
lluny de l’abatiment 
d’ànimes col·lapsades. 

Que esclatin els marcs, 
deixant fluir els colors
dels rius amarats
de totes les olors, 
que emanen dels prats
de les nostres xafogors.

Francesc Marcé i Puig 

15 de setembre de 2023 

Colpejar-se el pit

 "COLPEJAR-SE EL PIT" 

Enganxaments amorfes

de cuques minvants

omplen els instants

de tots els orfes,

quan resten embadalits

sens saber fer-se els llits,

com éssers antropomorfes

que mai es faran grans,

tot i creure’s gegants

d'utopies polimorfes.

Que llarga és la nit

i fastigós el dia

quan la única lletania

és colpejar-se el pit.

Francesc Marcé i Puig

4 de setembre de 2023

Ser o no ser

 "SER O NO SER" 

Ser o no ser no és pas la qüestió,

sinó com estar-s’hi

sens ser part de la processó.

No cal cap catarsi,

o a voltes potser sí.

Sols cal obrir el meló.

Ni reines, ni conills blancs

son part de la solució.

Ni vídues que obren estancs,

ni cap mena d'absolució,

ni camins sense entrebancs.

Sols donen la comunió.

Més aviat, la llebre

conversant amb el barreter:

Vull saber semblances

entre un corb i un escriptori.

Si no hi posem pebre

mai sortirem d'aquest carrer,

perdent les esperances,

des d'un etern dormitori.

Francesc Marcé i Puig

2 de setembre de 2023 

Tannkas que s'obren

 "TANNKAS QUE S'OBREN"

1-Plàcida tarda

d'un estiu que fa figa. 

Claror adormida

llaurant núvols naixents. 

Confortant embranzida. 

2-Potser no veurem

la superlluna blava

si el cel no ho permet. 

Així no serà esclava

de tot allò que anhelem. 

3-Moixaines de nit. 

Besades tot el dia. 

Alè compartit.

Projectes de vida. 

Qui ho havia de dir. 

4-Les orenetes

escamparan la boira, 

deixant el record 

d'un estiu que s'ha mort. 

No ens calen bestretes. 

5-Avui és ara. 

Demà no ho sap ningú. 

Estada clara. 

Paradís sense temps. 

Una altra jornada. 

Francesc Marcé i Puig 

30 d’agost de 2023

Arguments d'autoritat

 "ARGUMENTS D'AUTORITAT"

Si vols ser estimat

puja a una figuera

i tirat de cap.

Això no vol dir res,

però segons qui ho digués

n'hi hauria milers

enduts per la fal·lera

de passar la vida sencera

buscant-li tres peus al gat.

Guardem-nos de savis creguts

a qui seguir sense embuts,

investits de l'autoritat

que nosaltres els hem donat,

que sols saben pontificar

tot deixant-les anar

ni tan sols sense engaltar.

Potser tots en portem un

dalt del nostre terrat,

quan mirant-nos al mirall

descobrim la VERITAT.

Però tampoc us cregueu

el que acabo de dir,

doncs amb tant de fariseu

potser m’han manllevat

la capacitat de discernir.

Francesc Marcé i Puig

19 d’agost de 2023 

Bon dia i bona nit

 "BON DIA I BONA NIT"

Milers de mugrons ensopits

llisquen coll avall

com cues de cavall,

orfes dels nostres pits,

foragitant conills blancs,

que dansen embogits

per carenes i valls,

sens ordre ni concert

doncs l'ansietat els perd.

Progressa enrere l'agost,

germà pobre de l'any,

ni badia ni congost,

porta oberta sense pany,

com l'alcohol d'un most

o ocell de mal averany.

Pau i glòria als adormits.

Que no s'acabin les nits,

ni els sols espaterrants

que ens fan créixer els nans.

Bon dia i bona nit

a tots els qui es creuen humans.

Francesc Marcé i Puig

18 d’agost de 2023 

Tannkas d'agost

 "TANNKAS D'AGOST"

1-A contracor no,

ni a boca de canó

neixen flors ardents,

ni els vespres són silents,

ni es cultiva l'amor.

2-A cau d'orella

li mormolo a ella,

si em vols conèixer,

obre’m en canal

com si fos un animal.

3-És a dreta llei,

que ni a la babalà,

ni a cop calent,

es pot avançar,

ni tallar el cap al rei.

4-A ull nu us dic

que és sabut abastament

que ni la pluja

ni la gent cauen del cel

sens abatre cap vel.

5-Es diu a tort i a dret,

no decidiu a ulls clucs,

pro a ulls clucs t'estim

pel sol fet d'haver irromput

en el moment degut.

Francesc Marcé i Puig

12 d’agost de 2023

Pi Solitari

 "PI SOLITARI" 

Pi solitari sobre roca ardent,

d'esguard perdut envers el sol ponent,

impàvid davant oratges braus o silents,

company d'onatges colèrics o plaents,

guàrdia d'orfes corbs marins,

envejós de tots els altres pins

i dels vaixells que se’n van mar endins,

allunyat de muntanyes i camins.

Per què t'han condemnat a tanta bellesa?.

Per què mostres aquest rostre altiu?.

Sols per acabar essent presa

de tants tafaners amb teleobjectiu?

Francesc Marcé i Puig

7 d'agost de 2023

Fer feix de tota llenya

 "FER FEIX DE TOTA LLENYA"

Cal fer feix de tota llenya,
pro no empassar-se gripaus,
ni combregar amb rodes de molí.
Diuen, no cremeu les naus,
com un pare quan et renya,
pro ha deixat morir el jardí.

No és que vulguem anar a la grenya,
ni ens agradi provocar allaus,
pro que no ens facin passar la sang per vi,
ni les truges com a braus,
dient, tots junts som una penya,
oblideu-vos de l'ahir.

Farem niu de tota brossa,
però arraconant els padrins.
No ens calen reis amb carrossa
per obrir nous camins.

Francesc Marcé i Puig

21 de juliol de 2023