A la Recerca del Temps Perdut. Poemes d'adolescència i primera joventut.

No he amagat mai, ans el contrari, el caràcter autobiogràfic d'aquest bloc. Vull transmetre la vida a través del meu filtre o potser nombrosos filtres personals. Això implica tant un retrobament amb el passat; el meu, però també comú; com una reflexió sobre el present i unes expectatives de futur. Com en una pel.lícula de cinema negre (i estic pensant en "El Padrí II de'n Coppola) vol dir doncs anar fent salts endavant i endarrera (flash backs), recorrent i re-recorrent el camí; aquell que es fa, s'ha fet i es farà en caminar.

Veient el rumb seguit fins ara pot ser que a molts estranyi aquesta nova (vella) faceta que avui estreno. Ja quasi se m'havia oblidat. Però jo no sempre he sigut sols algú amb ànsies de caràcter científic, o un apassionat de la política o de la música. He passat per fases o èpoques, en que els meus interessos han estat molt diversos. Aquestes fases sovint han passat i s'han acabat, les he donat per tancades. He arribat fins quasi a oblidar-les. Però com es diu a la mateixa presentació del bloc, ja sigui per l'edat o una serie de circumstàncies que m'hi han portat, vull fer també "arqueologia" de mi mateix, o en definitiva arqueologia de les vivències de moments viscuts al meu passat.

Com deia l'Edith Piaff "Je ne regrette rien..."; no renuncio, ni m'avergonyeixo, ni em penedeixo de cap d'aquestes etapes.

Segurament no us podíeu imaginar que entre els tretze i els vint i dos anys, aproximadament, jo també vaig gosar jugar a fer de poeta.

Curiosament, exactament igual que Arthur Rimbaud. No és que m'hi vulgui comparar, pel que fa a la qualitat (Deu me'n guard, encara que sigui ateu); però les edats coincideixen, així com la bogeria, la disbauxa, l'esperit anarquista, bohemi, llibertí, cercador d'experiències. Vaja que m'identificava amb el personatge i encara avui m'inspira molta empatia.

Tots dos abandonarem la poesia i la literatura als vint i dos anys; ell per dedicar-se a traficar amb armes i jo per dedicar-me a traficar amb les idees.

Els poemes dels tretze anys no se si els podré recuperar. De moment si que he pogut recuperar ben be una cinquantena de poemes, agrupats en dos volums sota el títol de "Una cosa per a cada instant...Molts instants per a cada cosa", que pel que sembla arrenquen aproximadament des dels setze anys. Evidentment que no és casualitat que escollís, en començar el bloc, aquest mateix lema, tot i que matitzant-lo. Per començar, una serie inesperada d'aconteixements recents han portat a una serie de coincidències afortunades. Fonts alienes m'han fet recordar part d'un poema oblidat, i quan m'he posat a revisar els dos volums esmentats, ha resultat ser justament el primer poema que hi consta. L'he recuperat doncs sencer i m'ha permès a més a més poder-ne inferir l'època en què fou escrit. Els dos volums no porten dates.

TU

El meu pensament

volta:

És satel.lit del teu cor.

El meu desig,

com potent coet,

cerca mons desconeguts
dins la bella galàxia

del teu cos.

El sol

del teu amor

porta la vida,

em dona calor,

em manté,

m'il.lumina.

Ets com l'univers:

temptadora,

misteriosa,

desitjable.

Ets com la terra:

Tan nostra

i no obstant desconeguda.

1969 L'Apolo XI acomplia la seva missió i l'home trepitjava la Lluna.