Alguns enllaços al títol de fotos, música i algun text és van perdre en tancar picasa i megaupload. Afortunadament las fotos s'han pogut recuperar.
Retrat de la portada: autor Quim Cañellas
Es posible la traducción al castellano y al vasco. Translation into English, French, Italian and German is possible.

Translation /Traducción

Cercar en aquest blog

Sobre Mi

La meva foto
Castellar del Vallès, Vallès Occidental, Provincia de Barcelona, Catalunya
Doctor en Psicologia, Prof Titular de Teoria i Anàlisi Formes Visuals. Dep Disseny i Imatge, Fac. BBAA, Univ. Barcelona.1981-2012. Jubilat.Treballs previs: -Investigador ICE UB, 5 recerques: efectes i recepció missatges audiovisuals,1975-1982. -Membre fundador Col·lectiu Higiene Mental La Florida, integrat a la Coordinadora de CHM i al Réseau-Alternative à la Psychiatrie,1976-79. -Educador terapeuta Albergue Infantil Terrassa,1976-78. -Investigador Carvis Publicidad S.A.1975 i 76.-Creador i redactor, revista gremi Ebenisteria l'Hospitalet,1974-76. Llibres publicats: 13,1977-2023, (imatge, disseny,comunicació i 4 poesia). Articles: 17, mateixos temes recerca. Podeu baixar 12 llibres des d'aquest bloc, 6 de Dialnet i 15 articles des del bloc (4 també a Dialnet). Cercar etiqueta "Treballs científics" i "Literatura". -Racionalista crític, intel.lectual?, tolerància 100, menys amb la intolerància, com assenyalà Karl Popper, radical, eclèctic, antiautoritari, insatisfet, outsider,sense embuts, autodidacta, com deia Gandhi el mateix val pels pobles i les persones: el dret d'autodeterminació, autonomia /VS/ heteronomia. Mai he tolerat que m'imposin que he de fer, dir o pensar.

Arxiu del blog


dijous, 25 de juny del 2009

A l'Estiu Poemes: El meu jardí

AL MEU JARDÍ


Al meu Jardí és quan sóc a casa.
Al meu jardí s'hi mouen eriçons.
Al meu jardí hi creixen herbes sense fi.
Al meu jardí hi neixen ocells de tota mena.
Al meu jardí hi viuen en pau amb el seu cant.
Al meu jardí hi troben fruits del paradís.
Al meu jardí les plantes hi creixen com volen.
Al meu jardí la intervenció mínima per no morir.
Al meu jardí s'hi pot tocar la terra.
Al meu jardí la terra mullada fa olor de vi.
Al meu jardí hi creixen plantes tropicals.
Al meu jardí un pit roig em visita i canta per mi.
Al meu jardí les mallerengues es gronxen de pi en pi.
Al meu jardí algun gaig caça un ocellet.
Al meu jardí l'oriol ve a provar les figues de bon matí.
Al meu jardí quan plou baixa l'aigua en cataracta.
El meu jardí mor i viu cada any de nou sense fi.
El meu jardí és casa meva.
Jo sóc una part més del meu jardí.

Francesc Marcé i Puig. Castellar. Matinada del 25 de juny de 2009.

dimecres, 24 de juny del 2009

A l'Estiu Poemes: Llorenç Moyà Gilabert

Amor, amor, quin principi
per a l'home i quin final:
pa i lletuga, sucre i sal,
trémols de pit, llagrimal.
No planyis que no t'atipi
el «hachís» d'amor, oh hippie.



I Tanmateix Pallasso. Llorenç Moyà Gilabert. Il.lustracions Soler-Jové. Llibres Cavall Verd. 1978







ROSA OBERTA

L'alè del cor no és distint
entre els seixanta anys i els vint:
rosa oberta cada dia...
Perquè estimo em vaig morint,
si no amàs em moriria.
.

dimecres, 17 de juny del 2009

NO ENS MEREIXEM AQUESTS POLITICS

Avui la mesa del Parlament de Catalunya s'ha cobert de glòria i ha rebutjat l'admissió a tràmit de la Iniciativa Legislativa Popular demanant un referendum d'autodeterminació, recolzada per més de deu mil persones.

Porto un cert temps escrivint al bloc, sovint de temes catalans i sempre he procurat ser respectuós, tot i que les crítiques fossin radicals. No és una qüestió de ser políticament correcte, sinó simplement de "fair play". De democràcia.

Avui estic senzillament emprenyat. Molt emprenyat. Ho he vist tafanejant al facebook i no m’ho creia. Digueu-me ingenu doncs tots sabíem que difícilment arribaria a bon port. Però com em deia un company de la UB, també molt emprenyat amb la política d’aquest país: n’hi ha molts que han perdut la vergonya.

No se si com diu l'Enric Canela tot plegat quedava fora de la constitució i de l’estatut. No se de lleis però si de sentit comú. Encara que fos així, en darrer terme com a mínim hauria d’haver estat en un debat parlamentari i amb tot l’assessorament jurídic necessari on s’hauria hagut de decidir. Sinó, com és possible que el parlament votés el dret a l’autodeterminació?. A més a més, discutir un tema (dret d’expressió) mai pot quedar fora de la llei en un estat democràtic. Una altra cosa és la viabilitat posterior, i tant la constitució com l’estatut son reformables, si així ho demana el poble. Sinó estem en una dictadura.

Però anant a com s’ha portat, és on ja l'emprenyamenta se’m converteix en ràbia. Aquests polítics son uns botiflers, no representen qui els ha votat. S’han desqualificat ells mateixos. Evidentment que els partits son els responsables, però si els senyors Benach, Coromines, Castellà i Miralles, tinguessin un mínim de dignitat, davant una situació impossible com aquesta haurien hagut de dimitir. I sinó ho han de fer ara, doncs un botiflerisme, una manca de coherència i la desvergonyia amb que han actuat, els inhabilita pel lloc que ocupen. Ni tan sols que sigui per incompetència: no tenien més remei que donar una resposta positiva al clam popular i en canvi han tractat al seu el.lectorat mateix (en soc part i per tant directament implicat), com si fóssim una colla d’imbècils.

El senyor Benach, amb aquest aire de bonhomia, ressaltada per la panxeta que li ha proporcionat la presidència. Aquí mateix us dic senyors d'Esquerra que ja podeu descomptar el meu vot de les vostres llistes. El senyor Coromines, ex-alcalde del meu poble (Castellar), sempre escalant dins del partit, i pel que sembla, tant lluny de la sensibilitat de molts dels seus militants. El senyor Castellà ni se qui és (no es pot saber tot) i no cauré en el mal gust de fer acudits amb el seu cognom. I el senyor Miralles de EUA, aquella mena de soci estrany dins d'Iiniciativa, sempre mig amagat darrera de'n Saura somrient i sens dir res, com un fantasma. També us havia votat i vaig deixar de fer-ho quan al vostre aliat senyor Anguita se n'hi va anar la olla. Bé que no ens queda a qui votar. I encara es queixaran de la "desafecció política".

Ni el senyor Zapatero va ser tan barroer amb el nyap impresentable de la discussió del pla Ibarretxe a les corts espanyoles. Com a mínim va fer la comèdia de fer veure que deixava que es debatés. Al final resultarà que fins i tot els espanyols ens passen la ma per la cara encara que sigui en democràcia formal. Als socialistes i als populars ja no els cal ni fer de dolents: els polítics d'aquí ja els fan la feina bruta i de franc. Aquí no ens calen genocidis, ens suicidem en massa com els lemmings d'escandinàvia, llençant-se al mar, per la manca d'espai vital.

Si Enric, el dia 27 hauríem de multiplicar per deu o per mil, els que érem a Brussel•les, aquí no cal agafar l’avió. Fem sentir la nostra veu davant del Parlament.

dimarts, 16 de juny del 2009

Poema Igualadí

Poema Igualadí
Sal i sucre.
Cafè i tallat.
Punt i coma.
Cosit i planxat
Francesc Marcé i Sanabra
Nota de "l'editor": Els versos del poema corresponen a noms de botigues d'Igualada.

dimarts, 2 de juny del 2009

Tots som Nelson Mandela

La nostra por més profunda no és que siguem inadequats.

La nostra por més profunda és que som poderosos sense límits.

Es la nostra llum, no la nostra foscor allò que ens espanta.

Ens preguntem: Qui soc jo per ser brillant, preciós, saberut i fabulós?

En realitat, Qui ets tu per no ser-ho?.

Ets fill/a de l’Univers.

El fet de jugar a ser petit no serveix al món.

No hi ha res d’il·luminador a encongir-se perquè les altres persones que t’envolten no se sentin insegures.

Naixem per fer manifesta la glòria de l’Univers que és dins nostre.

No tan sols dins d’alguns de nosaltres: és dins de tots i cadascú.

I mentre anem deixant lluir la nostra pròpia llum, inconscientment donem permís a d’altres persones per fer el mateix.

I en alliberar-nos......De la nostra pròpia por,
La nostra presència automàticament, allibera als altres.

NELSON MANDELA





Aquest revelador poema de Nelson Mandela me l'ha fet arribar la meva bona amiga Salut Balart. Jo m'he permès traduir la versió castellana al català. Ella em deia, que li havia servit força i esperava que a mi em servís una mica. Jo espero que us serveixi a tots vosaltres.

dilluns, 1 de juny del 2009

El Periódico: El 68% consideren l'autonomia insuficient.

El Periódico digital de 25 de maig titula: "La desafecció creix i genera un degoteig de grups independentistes".

L'ultim sondeig del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, detecta un 20,9% de catalans que volen un Estat propi.

El 35% vol un Estat dins d'una Espanya Federal.

Així doncs en aquest moment hi ha una majoria autodeterminista d'un 55,9%.

Només un 34,9%, està a favor de continuar sent una comunitat autònoma espanyola.

El Periódico, no és precisament, un diari sospitós d'independentisme. A la Generalitat tampoc hi ha una majoria autodeterminista. Cal pensar doncs que les enquestes son objectives. La Mesa del Parlament i el Parlament mateix, reflecteixen una majoria de diputats pertanyents a partits, que recolzen un referendum d'autodeterminació (Esquerra republicana; CiU; ICV).

Ara, benvolgut President Zapatero, te doncs de primera mà les dades, confirmades estadísticament, a que li feia esment en la "Carta Oberta", que li vaig dirigir des d'aquest mateix bloc.

Com pot veure la situació està més que madura, i la fruita és a punt de caure de l'arbre.


Filosofia del Decreixement i el Conte del Pescador Mexicà

Hola Francesc, els llibres introductoris sobre la filosofia del decreixement crec que poden ser els següents:

Serge Latouche. Sobrevivir al desarrollo. De la descolonización del imaginario económico a la construcción de una sociedad alternativa. Icaria, Más Madera,Barcelona 2007.

Serge Latouche. Petit tractat del decreixement serè. 3i4. València 2008 (aquest encara no l'he llegit però sé que és una continuació de l'anterior)

Nicolas Ridoux. Menos es más. Los libros del lince. Barcelona, 2009.

Carlos Taibo. En defensa del decrecimiento. Sobre capitalismo, crisis ybarbarie. Los libros de la catarata. Madrid, 2009.

El conte sobre el pescador mexicà està citat a més d'un d'aquests llibres. La que segueix és la versió de Carlos Taibo, a la pàg. 45 del llibre citat més amunt:


" Más allá de todo lo señalado, el crecimiento en los paises del norte -y a menudo también en los del sur- propicia el asentamiento de un modo de vida esclavo que hace pensar que cuantas más horas se trabaje, más dinero se gane y, sobre todo, más se consiga consumir, mayor será la felicidad. Retratemos la condición de ese modo de vida esclavo de la mano de una anécdota omnipresente en la literatura que contesta las virtudes del crecimiento.

"En un pequeño pueblo de la costa mexicana un norteamericano se acerca a un pescador que está a punto de echar su siesta y le pregunta: '¿Por qué no dedica usted más tiempo a pescar en el mar?' El mexicano responde que su trabajo cotidiano le permite atender de manera suficiente a las necesidades de su familia.
El norteamericano pregunta entonces: '¿Qué hace usted el resto del tiempo?'
' Me levanto tarde, pesco un poco, juego con mis hijos, echo la siesta con mi mujer, por la tarde quedo con mis amigos. Bebemos vino y tocamos la guitarra. Tengo una vida plena'.
El norteamericano le interrumpe: 'Siga mi consejo: dedique más tiempo a la pesca. Con los beneficios, podrá comprar un barco más grande y abrir su propia factoría. Se trasladará a la ciudad de México y luego a Nueva York, desde donde dirigirá sus negocios'.
'¿Y después?, pregunta el mexicano'.
'Después su empresa cotizará en bolsa y usted ganará mucho dinero'.
'¿Y después?, replica el pescador'.
'Después podrá jubilarse, vivir en un pequeño pueblo de la costa, levantarse tarde, jugar con sus hijos, pescar un poco, echar la siesta con su mujer y pasar la tarde con los amigos, bebiendo vino y tocando la guitarra'

".Permítasenos agregar que, aunque parece claro qué es lo que retrata esta anécdota, deja sin cubrir un flanco importante, en la medida en que no da cuenta del número de horas que trabajaba la esposa del mexicano protagonista....."(Carlos Taibo. En defensa del decrecimiento. Los libros de la catarata. Madrid, 2009. Pag. 45)

Nota: El meu company Josep Maria Martí Font, m'ha enviat, a petició meva, aquesta bibliografia sobre la filosofia del decreixement, que sembla un nou plantejament si més no interessant. Un anar més enllà del fins ara omnipresent concepte de sostenibilitat. Tan bon punt em va ensenyar el conte del pescador mexicà, que per altra banda no em resultava estrany del tot, vaig pensar que deia moltes coses, partint d'una anecdota i que era un material que mereixia ser penjat al bloc. Doncs be, aqui el teniu.

Francesc Marcé i Puig

Objectius del Bloc

- Exercir el meu dret d'expressió com a simple ciutadà. Tenint en compte les dificultats i limitacions per accedir als mitjans de comunicació convencionals, he considerat que internet era la millor via.
- No pretén ser un bloc ni estrictament profesional, ni purament personal, ni especialitzat. En realitat pretén abarcar una mica tots aquests objectius: Introduir informació relativa al meu treball científic, a experiències personals que puguin resultar útils, a les meves opinions polítiques i dels fets d'actualitat de diversos camps, fins i tot a vivences més personals, així com a enllaços amb pàgines web o altres blocs que em semblen interessants.
- No hi pretenc dogmatitzar, ni fer-me l'interessant, sinó integrar-me dins la xarxa d'intercanvi de comunicació social, en què es basa qualsevol cultura. Compartir informació.
-Parteixo d'uns principis bàsics: Com deia Bachelart la objectivitat no existeix sinó la objectivació: fer que els altres puguin seguir i contrastar els teus arguments, coneixent la perspectiva de la que parteixes. Com assenyala Paul Watzlawick, hi ha tantes realitats com punts de vista. O com defensa Paul K. Feyerabend, la objectivitat només pot sorgir de la proliferació teòrica, o sigui del contrast entre perspectives.


CARACTERÍSTIQUES DEL BLOC

Aquest bloc te un caràcter dinàmic. Es va construint i reconstruint a mesura que avança. I això és tant a nivell formal com de continguts. En termes de continguts es fan recorreguts endavant i endarrera, tractant sobre temes d'actualitat, o treballs recents, així com es fan recuperacions d'articles, experiències u obres de l'autor de diferents èpoques. Te un caràcter biogràfic en el benentès de que la biografia no és res més que el reflexe de la nostra multiplicitat de relacións amb el món, i en aquest sentit és això el que s'hi vol expressar.

En termes formals això implica que encara que el seu format és linial, la seva lectura no te perquè ser-ho. S'hi poden trobar "publicacions" més o menys "intemporals" en periodes anteriors del bloc, que poden mantenir el seu interès, juntament amb altres més cojunturals, però que vistes en perspectiva poden passar a tenir un interès "històric".


També implica que en la mesura que s'hagin perdut continguts d'alguns articles, o calgui actualitzar-los si és posible, ho indicarem o intentarem restaurar-los.

En aquest sentit recomano també revisar de tant en tant els enllaços, en la mesura en que es poden anar ampliant o modificant, i inclòuen una amplia varietat de temes així com eines, fonts de dades o iniciatives, on és fàcil trobar quelcom d'interès.



Creative Commons

Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

Subscribe in a reader