NO ENS MEREIXEM AQUESTS POLITICS

Avui la mesa del Parlament de Catalunya s'ha cobert de glòria i ha rebutjat l'admissió a tràmit de la Iniciativa Legislativa Popular demanant un referendum d'autodeterminació, recolzada per més de deu mil persones.

Porto un cert temps escrivint al bloc, sovint de temes catalans i sempre he procurat ser respectuós, tot i que les crítiques fossin radicals. No és una qüestió de ser políticament correcte, sinó simplement de "fair play". De democràcia.

Avui estic senzillament emprenyat. Molt emprenyat. Ho he vist tafanejant al facebook i no m’ho creia. Digueu-me ingenu doncs tots sabíem que difícilment arribaria a bon port. Però com em deia un company de la UB, també molt emprenyat amb la política d’aquest país: n’hi ha molts que han perdut la vergonya.

No se si com diu l'Enric Canela tot plegat quedava fora de la constitució i de l’estatut. No se de lleis però si de sentit comú. Encara que fos així, en darrer terme com a mínim hauria d’haver estat en un debat parlamentari i amb tot l’assessorament jurídic necessari on s’hauria hagut de decidir. Sinó, com és possible que el parlament votés el dret a l’autodeterminació?. A més a més, discutir un tema (dret d’expressió) mai pot quedar fora de la llei en un estat democràtic. Una altra cosa és la viabilitat posterior, i tant la constitució com l’estatut son reformables, si així ho demana el poble. Sinó estem en una dictadura.

Però anant a com s’ha portat, és on ja l'emprenyamenta se’m converteix en ràbia. Aquests polítics son uns botiflers, no representen qui els ha votat. S’han desqualificat ells mateixos. Evidentment que els partits son els responsables, però si els senyors Benach, Coromines, Castellà i Miralles, tinguessin un mínim de dignitat, davant una situació impossible com aquesta haurien hagut de dimitir. I sinó ho han de fer ara, doncs un botiflerisme, una manca de coherència i la desvergonyia amb que han actuat, els inhabilita pel lloc que ocupen. Ni tan sols que sigui per incompetència: no tenien més remei que donar una resposta positiva al clam popular i en canvi han tractat al seu el.lectorat mateix (en soc part i per tant directament implicat), com si fóssim una colla d’imbècils.

El senyor Benach, amb aquest aire de bonhomia, ressaltada per la panxeta que li ha proporcionat la presidència. Aquí mateix us dic senyors d'Esquerra que ja podeu descomptar el meu vot de les vostres llistes. El senyor Coromines, ex-alcalde del meu poble (Castellar), sempre escalant dins del partit, i pel que sembla, tant lluny de la sensibilitat de molts dels seus militants. El senyor Castellà ni se qui és (no es pot saber tot) i no cauré en el mal gust de fer acudits amb el seu cognom. I el senyor Miralles de EUA, aquella mena de soci estrany dins d'Iiniciativa, sempre mig amagat darrera de'n Saura somrient i sens dir res, com un fantasma. També us havia votat i vaig deixar de fer-ho quan al vostre aliat senyor Anguita se n'hi va anar la olla. Bé que no ens queda a qui votar. I encara es queixaran de la "desafecció política".

Ni el senyor Zapatero va ser tan barroer amb el nyap impresentable de la discussió del pla Ibarretxe a les corts espanyoles. Com a mínim va fer la comèdia de fer veure que deixava que es debatés. Al final resultarà que fins i tot els espanyols ens passen la ma per la cara encara que sigui en democràcia formal. Als socialistes i als populars ja no els cal ni fer de dolents: els polítics d'aquí ja els fan la feina bruta i de franc. Aquí no ens calen genocidis, ens suicidem en massa com els lemmings d'escandinàvia, llençant-se al mar, per la manca d'espai vital.

Si Enric, el dia 27 hauríem de multiplicar per deu o per mil, els que érem a Brussel•les, aquí no cal agafar l’avió. Fem sentir la nostra veu davant del Parlament.