El seu cor bategava a més velocitat els darrers temps i era perfectament comprensible. Tots hem passat en algun moment de les nostres vides per tràngols semblants i sabem, doncs, "de què va la cosa", com si diguéssim.
Havia perdut la gana. A l'oficina passava les hores abstret, fent estranyes cabrioles mentals entorn d'una imatge fascinant, que s'havia convertit, com per art de màgia, en la seva única raó d'existir. Però tots entenien la seva manera de fer i, en certa mesura, l'envejaven. Uns potser perquè havien perdut, ja feia molt de temps, aquella bella i jovenívola il.lusió. D'altres pel fet de no haver-la copsat mai, per haver arribat a la desesperacíó en la seva espera infructuosa. Fins i tot n'hi havia uns tercers que es permetien fer befa davant d'ell, però de forma molt subtil, evitant fins on era possible ofendre'l, doncs en realitat l'admiraven.
Els seus dies s'havien convertit en lapsus obligats i enutjosos entre nit i nit. La seva cara s'il.luminava progressivament quan, a la tarda, les manetes del rellotge s'apropaven a la vertical. El camí cap a casa es convertia en una carrera prenyada d'ansietat. Les seves mans tremolaven en obrir la porta. Ho feia en silenci, com si els seus moviments auguressin la suavitat que l'esperava rere el llindar: Per fi la tornaria a veure!.
Era tan formosa, tan senzilla i havia hagut de lluitar tant per arribar a posseir-la. Li agradava recordar, no sense cert sadisme, com havia triomfat en front dels seus competidors. Se n'enorgullia.
Quan ja era al llit, es resistia a apagar el llum, tan sols per poder contemplar-la nua de tot ornament innecessari. Així era ella, sense cap pretensió gratuïta, enlluernadora per si mateixa, la companya perfecta, de pell envellutada, que el feia estremir, quan la palpava amb timidesa, com un adolescent. Els seus contorns semblaven tallats pel cisell dels déus. Tota ella emetia un aroma natural de flors llunyanes i meravelloses, que es convertia en quelcom irresistible, en quelcom que faria sucumbir sense remei a qualsevol home.
Necessitava tenir-la a prop. Així es sentia més segur. Respirava felicitat. En veritat, si la felicitat existia, ell l'havia aconseguit i desitjava, amb totes les seves forces, poder conservar-la. Això permet entendre que hi hagués una cosa que mai s'havia atrevit, ni mai s'atreviria a fer: Asseure-s'hi!. No endebades era la cadira més perfecta del món.
Francesc Marcé i Puig
Octubre 1974.
"La validesa depèn de les creences". Gregory Bateson.
Alguns enllaços al títol de fotos, música i algun text és van perdre en tancar picasa i megaupload. Afortunadament las fotos s'han pogut recuperar.
Retrat de la portada: autor Quim Cañellas
Es posible la traducción al castellano y al vasco. Translation into English, French, Italian and German is possible.
Translation /Traducción
Cercar en aquest blog
Sobre Mi
- Francesc Marcé i Puig
- Castellar del Vallès, Vallès Occidental, Provincia de Barcelona, Catalunya
- Doctor en Psicologia, Prof Titular de Teoria i Anàlisi Formes Visuals. Dep Disseny i Imatge, Fac. BBAA, Univ. Barcelona.1981-2012. Jubilat.Treballs previs: -Investigador ICE UB, 5 recerques: efectes i recepció missatges audiovisuals,1975-1982. -Membre fundador Col·lectiu Higiene Mental La Florida, integrat a la Coordinadora de CHM i al Réseau-Alternative à la Psychiatrie,1976-79. -Educador terapeuta Albergue Infantil Terrassa,1976-78. -Investigador Carvis Publicidad S.A.1975 i 76.-Creador i redactor, revista gremi Ebenisteria l'Hospitalet,1974-76. Llibres publicats: 13,1977-2023, (imatge, disseny,comunicació i 4 poesia). Articles: 17, mateixos temes recerca. Podeu baixar 12 llibres des d'aquest bloc, 6 de Dialnet i 15 articles des del bloc (4 també a Dialnet). Cercar etiqueta "Treballs científics" i "Literatura". -Racionalista crític, intel.lectual?, tolerància 100, menys amb la intolerància, com assenyalà Karl Popper, radical, eclèctic, antiautoritari, insatisfet, outsider,sense embuts, autodidacta, com deia Gandhi el mateix val pels pobles i les persones: el dret d'autodeterminació, autonomia /VS/ heteronomia. Mai he tolerat que m'imposin que he de fer, dir o pensar.
Arxiu del blog
-
►
2024
(62)
- ► de novembre 2024 (7)
- ► d’octubre 2024 (12)
- ► de setembre 2024 (11)
- ► d’agost 2024 (2)
- ► de juliol 2024 (5)
- ► de juny 2024 (3)
- ► de maig 2024 (6)
- ► d’abril 2024 (3)
- ► de març 2024 (7)
- ► de febrer 2024 (2)
- ► de gener 2024 (4)
-
►
2023
(64)
- ► de desembre 2023 (9)
- ► de novembre 2023 (7)
- ► d’octubre 2023 (8)
- ► de setembre 2023 (6)
- ► d’agost 2023 (5)
- ► de juliol 2023 (2)
- ► de juny 2023 (6)
- ► de maig 2023 (9)
- ► d’abril 2023 (5)
- ► de març 2023 (2)
- ► de febrer 2023 (1)
- ► de gener 2023 (4)
-
►
2022
(32)
- ► de desembre 2022 (4)
- ► de novembre 2022 (2)
- ► d’octubre 2022 (3)
- ► de setembre 2022 (1)
- ► d’agost 2022 (2)
- ► de juliol 2022 (2)
- ► de juny 2022 (3)
- ► de maig 2022 (5)
- ► d’abril 2022 (4)
- ► de març 2022 (1)
- ► de febrer 2022 (4)
- ► de gener 2022 (1)
-
►
2021
(45)
- ► de desembre 2021 (4)
- ► de novembre 2021 (9)
- ► d’octubre 2021 (6)
- ► de setembre 2021 (5)
- ► d’agost 2021 (2)
- ► de juliol 2021 (1)
- ► de juny 2021 (4)
- ► de maig 2021 (2)
- ► d’abril 2021 (2)
- ► de març 2021 (2)
- ► de febrer 2021 (6)
- ► de gener 2021 (2)
-
►
2020
(41)
- ► de desembre 2020 (1)
- ► de novembre 2020 (7)
- ► d’octubre 2020 (5)
- ► de setembre 2020 (5)
- ► d’agost 2020 (4)
- ► de juliol 2020 (5)
- ► de juny 2020 (4)
- ► de maig 2020 (3)
- ► d’abril 2020 (2)
- ► de març 2020 (1)
- ► de febrer 2020 (3)
- ► de gener 2020 (1)
-
►
2019
(11)
- ► de desembre 2019 (1)
- ► d’octubre 2019 (2)
- ► de setembre 2019 (2)
- ► de juliol 2019 (3)
- ► de juny 2019 (1)
- ► de maig 2019 (1)
- ► d’abril 2019 (1)
-
►
2018
(8)
- ► de novembre 2018 (1)
- ► de setembre 2018 (3)
- ► d’agost 2018 (1)
- ► de maig 2018 (2)
- ► de gener 2018 (1)
-
►
2011
(2)
- ► de febrer 2011 (1)
- ► de gener 2011 (1)
-
▼
2010
(11)
- ► de maig 2010 (5)
- ► d’abril 2010 (1)
- ► de març 2010 (2)
- ▼ de febrer 2010 (1)
- ► de gener 2010 (2)
-
►
2009
(50)
- ► de desembre 2009 (2)
- ► d’octubre 2009 (5)
- ► de setembre 2009 (8)
- ► de juliol 2009 (1)
- ► de juny 2009 (7)
- ► de maig 2009 (7)
- ► d’abril 2009 (8)
- ► de març 2009 (9)
- ► de febrer 2009 (3)
dimecres, 24 de febrer del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Objectius del Bloc
- Exercir el meu dret d'expressió com a simple ciutadà. Tenint en compte les dificultats i limitacions per accedir als mitjans de comunicació convencionals, he considerat que internet era la millor via.
- No pretén ser un bloc ni estrictament profesional, ni purament personal, ni especialitzat. En realitat pretén abarcar una mica tots aquests objectius: Introduir informació relativa al meu treball científic, a experiències personals que puguin resultar útils, a les meves opinions polítiques i dels fets d'actualitat de diversos camps, fins i tot a vivences més personals, així com a enllaços amb pàgines web o altres blocs que em semblen interessants.
- No hi pretenc dogmatitzar, ni fer-me l'interessant, sinó integrar-me dins la xarxa d'intercanvi de comunicació social, en què es basa qualsevol cultura. Compartir informació.
-Parteixo d'uns principis bàsics: Com deia Bachelart la objectivitat no existeix sinó la objectivació: fer que els altres puguin seguir i contrastar els teus arguments, coneixent la perspectiva de la que parteixes. Com assenyala Paul Watzlawick, hi ha tantes realitats com punts de vista. O com defensa Paul K. Feyerabend, la objectivitat només pot sorgir de la proliferació teòrica, o sigui del contrast entre perspectives.
CARACTERÍSTIQUES DEL BLOC
Aquest bloc te un caràcter dinàmic. Es va construint i reconstruint a mesura que avança. I això és tant a nivell formal com de continguts. En termes de continguts es fan recorreguts endavant i endarrera, tractant sobre temes d'actualitat, o treballs recents, així com es fan recuperacions d'articles, experiències u obres de l'autor de diferents èpoques. Te un caràcter biogràfic en el benentès de que la biografia no és res més que el reflexe de la nostra multiplicitat de relacións amb el món, i en aquest sentit és això el que s'hi vol expressar.
En termes formals això implica que encara que el seu format és linial, la seva lectura no te perquè ser-ho. S'hi poden trobar "publicacions" més o menys "intemporals" en periodes anteriors del bloc, que poden mantenir el seu interès, juntament amb altres més cojunturals, però que vistes en perspectiva poden passar a tenir un interès "històric".
També implica que en la mesura que s'hagin perdut continguts d'alguns articles, o calgui actualitzar-los si és posible, ho indicarem o intentarem restaurar-los.
En aquest sentit recomano també revisar de tant en tant els enllaços, en la mesura en que es poden anar ampliant o modificant, i inclòuen una amplia varietat de temes així com eines, fonts de dades o iniciatives, on és fàcil trobar quelcom d'interès.
- No pretén ser un bloc ni estrictament profesional, ni purament personal, ni especialitzat. En realitat pretén abarcar una mica tots aquests objectius: Introduir informació relativa al meu treball científic, a experiències personals que puguin resultar útils, a les meves opinions polítiques i dels fets d'actualitat de diversos camps, fins i tot a vivences més personals, així com a enllaços amb pàgines web o altres blocs que em semblen interessants.
- No hi pretenc dogmatitzar, ni fer-me l'interessant, sinó integrar-me dins la xarxa d'intercanvi de comunicació social, en què es basa qualsevol cultura. Compartir informació.
-Parteixo d'uns principis bàsics: Com deia Bachelart la objectivitat no existeix sinó la objectivació: fer que els altres puguin seguir i contrastar els teus arguments, coneixent la perspectiva de la que parteixes. Com assenyala Paul Watzlawick, hi ha tantes realitats com punts de vista. O com defensa Paul K. Feyerabend, la objectivitat només pot sorgir de la proliferació teòrica, o sigui del contrast entre perspectives.
CARACTERÍSTIQUES DEL BLOC
Aquest bloc te un caràcter dinàmic. Es va construint i reconstruint a mesura que avança. I això és tant a nivell formal com de continguts. En termes de continguts es fan recorreguts endavant i endarrera, tractant sobre temes d'actualitat, o treballs recents, així com es fan recuperacions d'articles, experiències u obres de l'autor de diferents èpoques. Te un caràcter biogràfic en el benentès de que la biografia no és res més que el reflexe de la nostra multiplicitat de relacións amb el món, i en aquest sentit és això el que s'hi vol expressar.
En termes formals això implica que encara que el seu format és linial, la seva lectura no te perquè ser-ho. S'hi poden trobar "publicacions" més o menys "intemporals" en periodes anteriors del bloc, que poden mantenir el seu interès, juntament amb altres més cojunturals, però que vistes en perspectiva poden passar a tenir un interès "històric".
També implica que en la mesura que s'hagin perdut continguts d'alguns articles, o calgui actualitzar-los si és posible, ho indicarem o intentarem restaurar-los.
En aquest sentit recomano també revisar de tant en tant els enllaços, en la mesura en que es poden anar ampliant o modificant, i inclòuen una amplia varietat de temes així com eines, fonts de dades o iniciatives, on és fàcil trobar quelcom d'interès.
ENLLAÇOS D'INTERÈS
- Almazen. Teatre. Música. Arts Plàstiques. Laboratori de creació i promoció cultural.
- Assemblea Nacional Catalana
- Assemblea PAS i PDI- Universitats Catalanes. Adhesions al Manifest davant el procés de Bolonya.
- Cañamo. La revista de la cultura del cannabis.
- Consell de la Repùblica
- Dialnet. Universitat Rioja. Cerca i/o baixa revistes o llibre en castellà
- El Català com cal: per deixar de traduir literalment del castellà
- Enric Canela (Catedràtic UB)
- Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona.
- Joaquín Urias. Preofessor Dret Constitucional. exlletrat TC
- La Canalla Condal. El Guineano-català "Big" Eddie Collins i cia ens transporten a "l'underground" Barceloní del Raval. LA CANALLA CONDAL no és una exposició. És una actitud. El nostre propòsit es crear un fòrum obert a propostes, projectes, idees i pensades, on els creadors tinguin la llibertat d'apropar-se i participar en la confecció de la pàgina web.
- Nova Jazz Cava de Terrassa
- Open Arms
- Radio a la carta. Catalunya radio.
- Ramón Cotarelo. Politòleg. Catedràtic emèrit UNED
- Software de tot tipus en català,
- TEMES DE DISSENY. Amb els seus articles, vol contribuir al debat en torn del disseny i la seva vinculació amb la tecnologia, la comunicació, la cultura i l'economia. Es poden descarregar els articles dels dinou números, que abarquen des del 1986 al 2007.
- Traductor Open Trad apertium (llengües de l'Estat)
- Universitat de Barcelona