Alguns enllaços al títol de fotos, música i algun text és van perdre en tancar picasa i megaupload. Afortunadament las fotos s'han pogut recuperar.
Retrat de la portada: autor Quim Cañellas
Es posible la traducción al castellano y al vasco. Translation into English, French, Italian and German is possible.

Translation /Traducción

Cercar en aquest blog

Sobre Mi

La meva foto
Castellar del Vallès, Vallès Occidental, Provincia de Barcelona, Catalunya
Doctor en Psicologia, Prof Titular de Teoria i Anàlisi Formes Visuals. Dep Disseny i Imatge, Fac. BBAA, Univ. Barcelona.1981-2012. Jubilat.Treballs previs: -Investigador ICE UB, 5 recerques: efectes i recepció missatges audiovisuals,1975-1982. -Membre fundador Col·lectiu Higiene Mental La Florida, integrat a la Coordinadora de CHM i al Réseau-Alternative à la Psychiatrie,1976-79. -Educador terapeuta Albergue Infantil Terrassa,1976-78. -Investigador Carvis Publicidad S.A.1975 i 76.-Creador i redactor, revista gremi Ebenisteria l'Hospitalet,1974-76. Llibres publicats: 13,1977-2023, (imatge, disseny,comunicació i 4 poesia). Articles: 17, mateixos temes recerca. Podeu baixar 12 llibres des d'aquest bloc, 6 de Dialnet i 15 articles des del bloc (4 també a Dialnet). Cercar etiqueta "Treballs científics" i "Literatura". -Racionalista crític, intel.lectual?, tolerància 100, menys amb la intolerància, com assenyalà Karl Popper, radical, eclèctic, antiautoritari, insatisfet, outsider,sense embuts, autodidacta, com deia Gandhi el mateix val pels pobles i les persones: el dret d'autodeterminació, autonomia /VS/ heteronomia. Mai he tolerat que m'imposin que he de fer, dir o pensar.

Arxiu del blog


dissabte, 10 de novembre del 2018

Quan l'Estat promou la sociopatia col.lectiva envers Catalunya



Us recomano que llegiu "Las raíces del mal". Excel.lent reflexió de l'empresari, analista economic, Sociòleg, Psicòleg, etc. i amb un encara més llarg curriculum tant academic, com docent, i com a president executiu i conseller delegat de múltiples empreses Alfonso Durán Pich. L'article està en castellà.
Hi analitza com un Estat pot fomentar la sociopatia col·lectiva com va fer l'alemanya nazi i Espanya amb Catalunya i els seus ciutadans. I que ningú l'acusi de supremacista quan cita Vicenç Vives dient que ciutadans catalans son els que ho volen ser al marge de l'origen i no aquells que havent nascut o no a Catalunya es consideren ciutadans espanyols i només administrativament ho son de Catalunya.
I no ho diu ell sinó jo. Hi ha precisament un partit, C's que va néixer per fomentar que hi hagi residents a Catalunya que no vulguin ser ni sentir-se catalans, doncs només veu espanyols, un fenomen que va començar amb Felip V i van contribuir a consolidar, o intentar-ho 40 anys de franquisme, i semblava que 40 anys de "democràcia" i autonomia havien contribuït a revertir. Un partit que no només fomenta que no se sentin catalans, sino que ho fa fomentant l'odi, el despreci i la ignorancia de la cultura, la llengua i la historia propia del país en el que viuen, al que nega el caràcter de Nació que fins encara que sigui amb un eufemisme com "nacionalitat" li reconeix la constitució. I pretén representar-los, com a còmplice d'aquest Estat que ens vol anular com a nació i ens nega els nostres drets.
Cal llegir-ho, saber-ho i tenir-ho ben present. Un gran article altament recomanable per saber el que realment està passant en l'imaginari col·lectiu espanyol i afegiria i en els d'aquests a què em refería, què vivint a Catalunya han acabat despreciant la seva cultura, la seva història i els seus drets nacionals: gran èxit del franquisme que es evident que no hem sabut contrarrestar del tot, encara que ho creguéssim.
Que estava latent, que el PP va tornar a fomentar a Espanya, i del que al final ha acabat fent-se còmplice fins el PSOE, no necessàriament el seu electorat (que molt ha fugit cap a Podemos), provocant el creixement vertiginós de l'independentisme. Un independentisme que ha crescut i s'ha tornat hegemonic enfront d'aquest atac constant de l'Estat central. Un independentisme ja no identitari sinó defensiu davant l'atac tant a la cultura com a l'economia i a la sobirania de les seves institucions, però que mai no ha negat als que se sentien també espanyols que se'n poguessin seguir sentint, i que fins en una suposada Catalunya independent poguessin conservar la seva ciutadania espanyola. Un independentisme que mai ha odiat la cultura espanyola ni ha renunciat al seu llegat, ni l'ha considerat contradictori amb el respecte a la cultura catalana ni amb el fet de sentir-se català.
Es la demagògia de partits com el PP i sobretot C's la que ha creat hi ha estés el suposat fet d'haver d'escollir oposant ambdues tradicions, i ambdós sentiments nacionals, i venent la idea d'un enfrontament cultural i personal a Catalunya que no havia existit mai i si ara existeix és per part d'una minoria. I han caigut en el seu joc fins partits de tradició catalanista com el PSC, recolzant el 155 i renunciant al dret a decidir que sempre havien defensat, des de la seva creació i fins fa ben poc. I dic partits, no els seus votants. I son els que amb el recolzament de tots els mitjans de comunicació hegemonics espanyols, els poders economic financers, l'església i la part del poder judicial hereva del franquisme, potenciada pel PP, han despertat i alimentat a Espanya aquesta catalanofobia latent, venent el discurs de que érem nosaltres qui odiàvem Espanya i els espanyols quan l'únic que hem fet és voler defensar-nos, no als independentistes, sinó a tots, desprès de milers d'intents negociadors, de l'atac permanent d'un Estat incapaç de renunciar al seu esperit imperial i centralista i reconèixer realment la seva plurinacionalitat.
Llegiu a l'article que hi ha a l'enllaç de sota les bases d'aquesta estratègia de l'Estat, que no és nova ni autòctona, però ha estès l'odi i la sociopatia col.lectiva cap a Catalunya i els que ens sentim catalans.


Alfonso Durán Pich "Las Raíces del Mal"





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Objectius del Bloc

- Exercir el meu dret d'expressió com a simple ciutadà. Tenint en compte les dificultats i limitacions per accedir als mitjans de comunicació convencionals, he considerat que internet era la millor via.
- No pretén ser un bloc ni estrictament profesional, ni purament personal, ni especialitzat. En realitat pretén abarcar una mica tots aquests objectius: Introduir informació relativa al meu treball científic, a experiències personals que puguin resultar útils, a les meves opinions polítiques i dels fets d'actualitat de diversos camps, fins i tot a vivences més personals, així com a enllaços amb pàgines web o altres blocs que em semblen interessants.
- No hi pretenc dogmatitzar, ni fer-me l'interessant, sinó integrar-me dins la xarxa d'intercanvi de comunicació social, en què es basa qualsevol cultura. Compartir informació.
-Parteixo d'uns principis bàsics: Com deia Bachelart la objectivitat no existeix sinó la objectivació: fer que els altres puguin seguir i contrastar els teus arguments, coneixent la perspectiva de la que parteixes. Com assenyala Paul Watzlawick, hi ha tantes realitats com punts de vista. O com defensa Paul K. Feyerabend, la objectivitat només pot sorgir de la proliferació teòrica, o sigui del contrast entre perspectives.


CARACTERÍSTIQUES DEL BLOC

Aquest bloc te un caràcter dinàmic. Es va construint i reconstruint a mesura que avança. I això és tant a nivell formal com de continguts. En termes de continguts es fan recorreguts endavant i endarrera, tractant sobre temes d'actualitat, o treballs recents, així com es fan recuperacions d'articles, experiències u obres de l'autor de diferents èpoques. Te un caràcter biogràfic en el benentès de que la biografia no és res més que el reflexe de la nostra multiplicitat de relacións amb el món, i en aquest sentit és això el que s'hi vol expressar.

En termes formals això implica que encara que el seu format és linial, la seva lectura no te perquè ser-ho. S'hi poden trobar "publicacions" més o menys "intemporals" en periodes anteriors del bloc, que poden mantenir el seu interès, juntament amb altres més cojunturals, però que vistes en perspectiva poden passar a tenir un interès "històric".


També implica que en la mesura que s'hagin perdut continguts d'alguns articles, o calgui actualitzar-los si és posible, ho indicarem o intentarem restaurar-los.

En aquest sentit recomano també revisar de tant en tant els enllaços, en la mesura en que es poden anar ampliant o modificant, i inclòuen una amplia varietat de temes així com eines, fonts de dades o iniciatives, on és fàcil trobar quelcom d'interès.



Creative Commons

Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

Subscribe in a reader