Los perfiles psicológicos propuestos desde la publicidad

Podeu obrir i baixat l'article clicant al títol.

Com que una part important de la meva tasca investigadora es va centrar en l'estudi dels efectes de la publicitat, i en aquest bloc només hi ha penjat l'article "Estratègies i efectes de la publicitat", que s'hi centra en exclusiva, una part de l'article "Recepción de mensajes icónicos complejos", que s'hi refereix parcialment i el llibre "Publicidad, mixtificación y adolescencia (La recepción de los spots televisivos), no està editat digitalment i es pot trobar sols en biblioteques, he decidit penjar algún article més, difícil de trobar.

Aquest article es va publicar al número monogràfic sobre publicitat de "Eroski. La revista del consumidor vasco.", suplemento num 7, octubre 1984.

Tracta sobre l'ús del mites de la població a qui va dirigida la publicitat, per "impregnar" el producte i aconseguir d'entrada la identificació del receptor amb l'anunci. Es centra especialment es l'ús dels estereotips compartits per la població i fa referència tant a la publicitat com a la propaganda política.

Proceso de socialización infantil y atribución de roles por el niño

Podeu obrir i baixar l'article clicant al títol.

Vull dedicar aquest article del blog i el fet de penjar-hi aquesta recerca a la memoria del malaguanyat professor i mentor meu Dr. ENRIC TORÀ TORTOSA, mort prematurament el juny de 2010, que va tenir un paper fonamental en l'orientació del que ha estat la meva carrera investigadora i docent.

Aquest es potser l'únic article del blog, en què resulta impossible separar la seva vessant autobiogràfica a nivell personal i a nivell de difusió de la meva tasca investigadora.

En primer lloc un aclariment. He titulat l'article (en origen una ponencia presentada a las Jornadas sobre la imagen televisiva) "Proceso de socialización infantil y atribución de roles por el niño", tot i que en el document en què està publicat per l'ICE el 1976 consta com "Dos investigaciones sobre la imagen y su influencia en el niño" perquè aquella no sols és la primera que s'exposa, sinó la única de la que s'exposa tot el seu desenvolupament i resultats. Perquè es la única referència existent al seu contingut i perquè per a mi te un valor molt especial doncs és la primera investigació de tota la meva carrera, que em va encarregar dirigir el Dr. Enric Torà el curs 1974-75. La segona  investigació va ser continuació de la primera i, quan la ponencia, només estava iniciant-se. Te valor la referència que se'n fa doncs explica els objectius y la metodologia, però ni tan sols va acabar realitzant-se sota el mateix nom. Es va portar a terme el curs 75-76 i va donar lloc al meu primer llibre "El niño frente a la imágen fílmica con ruptura" ICE de la UB, doc-a-39, maig de 1977.

He dit que seria difícil destriar la vessant personal de la investigadora. He de començar per la primera perquè s'entengui la segona. El Dr. Torà va ser professor meu a l'especialitat de Psicologia de Filosofia i lletres, quan amb el pla Maluquer, curiosament les especialitats duraven 3 anys, el mateix que els graus d'ara. Em va proposar participar el darrer curs de carrera en les discussions d'un grup interessat en la influencia de la TV sobre els nens. El resultat va ser que em va acabar encarregant la direcció d'aquesta recerca que vam realitzar conjuntament amb el company Lluis Pujagut i es va acabar centrant en la influencia del missatge fílmic.

Els meus interessos fins llavors es centraven en la Teoria General de la Comunicació humana i estava pensant en si em dedicaria a la clínica. El Dr. Torà va ser el responsable de que m'acabés centrant sobretot en l'estudi de la influencia de la imatge figurativa i finalment també de les variables formals plastic perceptives, entorn del que han girat la majoria de les meves recerques i publicacions. Fet que no va impedir que la meva tesi es centrés en la Teoria de la Comunicació humana en termes generals, o a nivell docent també participés en un projecte bianual en col·laboració amb Nissan sobre el disseny d'automoció, o impartís bastants anys l'assignatura Objectes i usuaris dedicada a la recerca dels requeriments per aconseguir un disseny centrat en l'usuari. Però aquesta vessant només es va reflectir en una ponencia en un congrés a la Laguna, un article a Temes de Disseny (Objeto, diseño e investigación comunicativa, que podeu baixar d'aquest blog o de Dialnet) i una altra ponencia a un congrés de l'European Academy of Desing a BCN el 2003. Aquesta última,"Designing the stress" està penjada a internet en anglès i la podeu baixar en castellà d'aquest blog.

Però cal aclarir el context i la seva rellevància. El Dr., Enric Torà va ser molts anys director adjunt de l'ICE de la Universitat de Barcelona, del qual era director el Dr. Miquel Siguán Soler (que va acabar sent el director de la meva Tesi). El Dr. Siguán va ser un dels pares de la introducció de l'ensenyament de la Psicologia a Catalunya i a Espanya. També era el director de la Secció de Psicologia de la UB. El fet es que a la práctica qui portava el dia a dia de l'ICE i el feia funcionar era el Dr. Torà. Entre els anys 74 i 82 em va encarregar 5 recerques centrades en la influencia del cine, la TV i la publicitat. Van acabar publicades la que ara presento, la seva continuació, que ja he comentat que va ser el meu primer llibre, i la darrera "Publicidad, mixtificación y adolescencia (la recepción de los spots televisivos), Publicacions i edicions de la UB, 1984. Aquesta darrera realitzada i publicada quan, gracies al caire que havia agafat el meu curriculum, ja havia acabat com a docent primer del Departament de Teoria de la Imatge i de l'Entorn de la Facultat de Belles Arts i després del Departament de Disseny i Imatge.

Ara cal completar la influencia del Dr. Torà amb una altra circumstancia, que encara va influir més en el meu interès per la influència de la publicitat, reflectit en diverses recerques i publicacions com el llibre esmentat, o els textos relatius a l'eficàcia del signe visual, centrats en els logotips, penjats al bloc i algún altre que algún dia també hi penjaré. I fins en la docencia doncs a l'assignatura Recerca Psicosocial en el Disseny Gràfic, que vaig impartir molts anys els alumnes partien de la recerca dels usuaris, per acabar produint un anunci. Doncs bé el Dr. Torà col·laborava com a freelance amb el departament de recerca de l'empresa Carvis Publicidad, on ens va introduir a mi i un altre company i per la que vam estar treballant com a freelance els anys 1975 i 76, vam realitzar quantitat d'estudis exploratoris sobre usuaris, estudis pre-test i post-test, en relació als camps del disseny gràfic, industrial, d'imatge corporativa i de campanyes publicitàries.

Ara només em queda fer una breu referència al tema d'aquesta primera recerca que presento, doncs qui hi estigui interessat ja podrà llegir el text. Es tracta d'un treball experimental de tipus analític i quantitatiu, que pretén respondre a una pregunta del tipus "si o no?", respecte a la influencia de la imatge fílmica en la infància. Vam elaborar 2 films: un que trencava els rols sexuals classics i un altre on després d'un dinar quedaven un home i una dona. Un grup veia els 2 films i l'altre no veia el subjecte de la influencia. Vam idear un sistema enginyós per medir si hi havia diferència donant un valor quantitatiu segons on feien anar a la dona jugant amb uns mòduls, representatius de diferents espais i uns ninos. Vam arribar a la conclusió d'una influencia diferencial depenent de l'estadi de desenvolupament evolutiu ( 5 i 10-11 anys) i de la classe social de pertinença. Precisament en la següent recerca, ens vam centrar en els subjectes sensibles a la influencia (10-11 anys) i vam adoptar una metodologia més qualitativa, amb menys subjectes, destinada a esbrinar com es produïa la influencia, com era la recepció o descodificació i quins mecanismes psicològics intervenien.

Fundamentos del relato visual

Podeu obrir i baixar el llibre clicant al títol.
Nota: També es pot descarregar el llibre des del portal bibliogràfic Dialnet en aquest enllaç:

Fundamentos del relato visual (Dialnet)

Nota: Ara que estic jubilat, segueixo amb la tasca de revisió i recuperació, de treballs de recerca teórica i empírica, portats a terme durant la meva història docent i investigadora. Tant de posar a l'abast aquells treballs exhaurits que ja no es troben, com han sigut el casos recents del llibre "Teoría y análisis de las imágenes", o de l'article "Recepción de mensajes icónicos complejos. Com també he procedit a recuperar, recopilar, completar i editar treballs només difosos en part en el seu moment, com ha sigut el cas de "Investigación de la eficacia en el signo visual".

El Llibre que us presento: Fundamentos del relato visual (guía para el anàlisis de la imagen narrativa):

He d'aclarir d'entrada que no és un text de recerca teórica i empírica del nivell de complexitat de l'anterior sobre el signe visual.
Si que hi té un certs paral·lelismes i diferencies. Es tracta d'un text no realitzat ara a partir de recopilació de material que calia sistematitzar. Però si que aporta material inèdit, exposat puntualment molt de passada anteriorment per mi. El text és mes antic que el del signe visual. I us explico en que consisteix, el seu origen, i perquè encara que no aporti res innovador, si que pot tenir una certa vigència i interès.

A la Facultat vaig impartir assignatures bastant diverses sobre la imatge i el disseny. De fet el llibre Teoría y análisis de las imágenes, va tenir el seu origen en la necessitat d'una sistematització teórica que em permetés impartir l'assignatura  Anàlisi de les formes visuals.

L'assignatura, que per atzar vaig impartir més anys va ser Narració Gràfica. Tot i que el meu interès sempre s'ha centrat més en la recerca, i aquesta era una assignatura a cavall entre l'aprenentatge de l'anàlisi i la producció de la imatge narrativa, partint d'unes eines bàsiques, crec que va ser una de les que tant els alumnes, com jo (potser perquè no tenia pretensions tan "elevades" com les altres), puc atrevir-me a afirmar que hi vàrem disfrutar més.

Això també em va portar a elaborar uns apunts, per facilitar la tasca dels alumnes. Precisament el text que us presento son aquests apunts completats. Elaborar-los em va portar a sistematitzar, exposar i ampliar la metodologia d'anàlisi ja apuntada al llibre Teoria y análisis de las imágenes. Tant pel que fa al mètode, com els nivells i codis visuals implicats. I els diferents aspectes del llenguatge narratiu visual que s'hi desenvolupen van servir als alumnes tant per una tasca d'anàlisi, com per usar-los en un treball de producció d'un relat gràfic que acabaven fent. Justament en aquest bloc, hi teniu dos articles de l'octubre de 2009, Còmic i literatura I i II, on s'exposen força àmpliament el procés i els resultats dels millors treballs d'aquell curs. A l'assignatura es treballava amb el còmic i al text els exemples visuals també provenen d'aquest mitjà, mes per raons pràctiques, pel fet de requerir de pocs recursos tècnics (també per interès), però la majoria d'aspectes son aplicables igualment a la imatge en moviment, doncs gran part de bibliografia prové del camp del llenguatge fotogràfic i cinematogràfic, encara que evidentment, també es recalquin els aspectes que son específics del cómic. I per altre part també s'analitzen les equivalencies que poden tenir al camp del cómic recursos d'origen cinematogràfic.

Els apunts estaven pensats en el seu origen com un text esquemàtic en molts aspectes (en d'altres no: els més de metodologia d'anàlisis) que havien d'acabar de completar els alumnes a partir de les classes i la bibliografia. M'explico. Eren una forma de facilitar-los el prendre apunts i sistematitzar el material. Per exemple respecte a la Façana personal, en la vessant d'actuació, es citaven les parts implicades en la postura, com el cap el tronc, les espatlles però les diferents variants de les postures s'explicaven a classe o es completaven amb la bibliografia. I el mateix per exemple respecte als diferents codis fotogràfics, com l'angle de visió  o la il·luminació on es citaven les variants sens definir ni exposar-ne els efectes. I el mateix per exemple respecte a les diferents estructures de muntatge.

Precisament per això no el vaig publicar com a llibre, doncs servía només com a eina didáctica. Però heus aquí que ja fa uns anys (no tants), em va picar el cuc i sobre el text imprès i a mà em vaig dedicar a completar i exposar tot allò que hi faltava perquè el pogués llegir i entendre qualsevol lector. Suposo que amb la intenció implícita d'acabar publicant-lo, cosa que al final, no se ben bé perquè no vaig fer.

A vegades passa que per raons difícils d'explicar el que és evident i tens al davant dels nassos, trigues anys a donar-te'n compte. Al llibre Teoria y anàlisis de las imágenes, que molts companys m'insistíeu que encara era força vigent i útil i per això em vaig animar a penjar-lo al blog (per cert també es pot descarregar del portal DIALNET), el capitol "2.5 Una propuesta de método de análisis", feia una enumeració molt sintètica i breu dels codis dels diferents nivells de la imatge i del mètode d'anàlisi. Cert que allà hi havia alguns exemples d'anàlisi que no hi ha aquí.

Doncs justament el que fa el text que us presento, i n'he sigut conscient en revisar-lo, és desenvolupar àmpliament al llarg de 90 pàgines, tot allò referent als codis del llenguatge visual  i el mètode d'anàlisi, que al capitol "2.5 Una propuesta de método de análisis" només s'insinuava. Evidentment, no és un treball exhaustiu i si ens situem en el moment actual potser hi faltin coses, però la majoria dels aspectes del llenguatge analitzat segueixen sent vigents i usats en el llenguatge narratiu visual actual. Ha sigut en adonar-me que era un complement del llibre Teoria y análisis, que m'he posat a completar els documents que encara tenia en format digital, millorar-ne la qualitat de les imatges (una bona feinada tot plegat, encara que m'estigui malament dir-ho), publicar-lo, penjant-lo al bloc i fer-vos-en partícips, doncs si més no en part també us pot ser útil als qui seguiu treballant en aquest camp. 


Us adjunto l'índex, perquè us pogueu fer plenament càrrec del seu contingut:

Capítulo 1
Introducción: unidades y niveles 3
1.1 teorema inicial de la comunicación 3
1.2 la prueba de conmutación 3
a) La segmentación: 3
c) Condición para confirmar la existencia de un código:  4
1.3 integración jerárquica de niveles 4
a) La jerarquía de niveles como estrategia metodológica: 4
b) Si estudiamos los mensajes organizándose en una jerarquía de niveles integrativos: 5
1.4 los niveles de articulación en la imagen 5
a) El texto visual: 5
b) Rasgos, unidades y sintagmas: 5
c)La jerarquía de subcódigos: 5
d) El nivel icónico: 7
e) Unidades e integración: 7
1.5 dos tipos de códigos visuales 8
a) Códigos infracomunicativos bio-antropológico-culturales: 8
b) Hipercodificaciones gráficas:  8
bibliografía básica 8

Capítulo 2
Nivel descriptivo: actores y escenografía 9
2.1 los códigos infracomunicativos antropológico culturales 9
a) Realidad y representación: 9
b) La dinámica cultural: 9
c) El concepto de “fachada”: 10
2.2 el escenario 10
a) El análisis del escenario: 10
b) La categorización molecular: 11
c) La categorización molar: 11
c-1 criterios de uso: 11
c-2 criterios de control: 11
c-3 criterios de uso y control: 12
c-4 criterios estructurales y de uso: 12
c-5 criterios de proximidad o lejanía psicológica: 12
2.3 la fachada personal 13
a) Códigos de apariencia: 13
b) Códigos de actuación: 13
b-1 la proxémica del espacio informal: 14
b-2 la kinésica: 14
c) Las microconductas kinésicas: 14
c-1 la postura: 15
c-2 los rasgos faciales: 15
d) Las macroconductas y el significado: 15
2.4 El método de registro 19
bibliografía 19

Capítulo 3
Códigos infracomunicativos gráficos de representación 21
3.1 el código compositivo 21
a) La sintaxis compositiva: 21
a-1 dos funciones: 21
a-2 las reglas: 21
b) Las reglas macroestructurales: 22
3.2 los códigos fotográficos 24
a) El ángulo de visión: 24
b) La distancia focal: 24
c) La iluminación: 24
d) La relación cuadro/objeto: 25
e) La profundidad de campo: 27
f) El punto de vista respecto al actor: 27
g) La nitidez: 28
3.3 los códigos verbales y paralingüísticos 28
a) Los marcos: 28
a-1 la cartela: 28
a-2 el globo: 29
b) Los contenidos: 29
b-1 La tipografía: 29
b-2 los sonidos inarticulados: 30
b-3 El dream balloon: 31
3.4 otras convenciones propias del cómic 31
a) Las metáforas visualizadas: 31
b) Las figuras cinéticas: 31
c) Las onomatopeyas: 31
3.5 el código cromático 31
3.6 el método de registro 32
bibliografía básica 32

Capítulo 4
El plano del contenido: los estereotipos 33
4.1 los pasos del método de análisis 33
4.2 los mensajes a analizar 34
a) La constitución del corpus: 34
b) La selección del marco de referencia: 34
4.3 el análisis del plano de la expresión 34
a) La constitución de las reservas paradigmáticas: 35
b) El registro en matrices: 36
4.4 el análisis del plano del contenido 38
a) La normalización: 38
a-1 institución de una sintaxis elemental 39
a-2 construcción de una lexemática de la descripción: 39
b) La construcción del modelo del Plano
 del Contenido: 41
4.5 la construcción del modelo general del corpus 41
bibliografía básica 43

Capítulo 5
Nivel narrativo: unidades, conectivos y
marcas 45
5.1 las unidades pertinentes gráficas 45
a) Cuadro y encuadre: 45
b) El plano: 45
c) Plano y escena: 46
5.2 los conectivos 47
a) Continuidad gradual o imperceptible: 47
b) Corte en seco con continuidad: 47
b-1 Criterios generales: 48
b-2 Estrategias: 48
5.3 las marcas sintácticas o la morfología del
montaje 52
a) Formato en el cómic: 52
b) El ritmo del montaje en la secuencia: 53
c) La panorámica: 53
d) El plano secuencia. 53
e) El encuadre subjetivo: 53
f) Indicadores de cambio de modalidad: 53
bibliografía 54

Capítulo 6
El plano del contenido: las unidades
narrativas 55
6.1 los pasos del método de análisis 55
6.2 el análisis del plano de la expresión  56
a) La constitución de las reservas paradigmáticas: 56
a-1 códigos infracomunicativos antropológico culturales: 56
a-2 códigos convencionales gráficos de representación: 57
a-3 códigos relativos a la conexión y el montaje: 57
b) El registro en matrices: 57
6.3 el análisis del plano del contenido 59
a) La normalización: 59
a-1 institución de una sintaxis elemental: 59
a-2 construcción de la lexemática: 60
b) La construcción del modelo del Plano del Contenido: 60
6.4 la construcción del modelo general del corpus 61
bibliografía 62

Capítulo 7
La sintaxis del montaje 63
7.1 niveles del discurso cinematográfico 63
a) Problemas de base: 63
b) El modelo cinematográfico: 63
c) El modelo narrativo: 65
d) El modelo narrativo visual: 65
7.2 la sintaxis del montaje 66
a) El montaje continuo: 67
b) El montaje discontinuo: 67
c) El montaje ideológico o connotativo: 67
7.3 la microsintagmática del montaje 67
a) Estructuras espaciales de montaje: 67
b) Estructuras temporales de montaje: 68
c) Estructuras psicológicas de montaje: 68
7.4 la gran sintagmática 71
a) Por continuidad: 71
b) Por discontinuidad: 71
bibliografía básica 76

Capítulo 8
El plano del contenido: las pautas
dramáticas 77
8.1 la formalización de las estructuras del plano del contenido 77
a) Los objetivos: 77
b) Los pasos del análisis: 78
b-1 El análisis de los estereotipos: 78
b-2 El análisis de los roles: 78
b-3 El análisis de las pautas dramáticas: 79
8.2 El análisis transformacional 80
a) La normalización: 80
b) La construcción de los modelos transformacionales: 81
8.3 tipos de sintagmas narrativos 83
bibliografía básica 84