"NO TROBAREM A FALTAR CAP SOMRIURE. (BYE BYE BLACKBIRD)"
No tornaran les
fosques orenetes.
Mai sabrem què s’ha
fet d’aquelles flors.
Tots desapareguts
sota una pedra.
Si algun contacte
sols emmirallament.
Campi qui pugui,
l’únic lema vigent.
Ni alts ni baixos,
sols absència d’humors.
Ni odi, ni rancúnia
ni passions.
Sols resta tothom
indiferent.
Després de l’hivern
no hi haurà primavera.
Ni cap esperança ni
desesper.
Sols ens queda fer
les maletes.
Si tot fos com
sempre, sols plors.
Xaiets rebent de forma
complaent.
Ben entretinguts amb
foteses.
Ja no hi ha res de
transcendent.
Ni crits, ni
veritats, ni mentides.
Sols ens alimentem de
rumors.
La llibertat ja
sembla morta.
Ens controlen el més
petit moviment.
El temps ja no
reconforta.
Ni espiral, sols un
cercle viciós.
Tots amorrats a una
pantalla.
Desaparegudes les
cares de la gent.
La saviesa popular
ens diu
que la paciència és
el que queda.
Però no és paciència,
és resignació.
Potser la merla es
quedi al seu niu.
Els contes només són
per la canalla.
Els plors per qui se
sent melangiós.
Mai més sols ni
ploraners com el desmai.
No esperarem un nou
toc de queda.
Deixarem que se’ns
endugui el vent.
Marxarem sud enllà
dient com la cançó:
Bye bye blackbird,
blackbird bye bye.
Francesc Marcé i Puig
24 de gener de 2021.