No trobarem a faltar cap somriure. (Bye bye blackbird)

 

"NO TROBAREM A FALTAR CAP SOMRIURE. (BYE BYE BLACKBIRD)"

No tornaran les fosques orenetes.

Mai sabrem què s’ha fet d’aquelles flors.

Tots desapareguts sota una pedra.

Si algun contacte sols emmirallament.

Campi qui pugui, l’únic lema vigent.

Ni alts ni baixos, sols absència d’humors.

Ni odi, ni rancúnia ni passions.

Sols resta tothom indiferent.

Després de l’hivern no hi haurà primavera.

Ni cap esperança ni desesper.

Sols ens queda fer les maletes.

Si tot fos com sempre, sols  plors.

Xaiets rebent de forma complaent.

Ben entretinguts amb foteses.

Ja no hi ha res de transcendent.

Ni crits, ni veritats, ni mentides.

Sols ens alimentem de rumors.

La llibertat ja sembla morta.

Ens controlen el més petit moviment.

El temps ja no reconforta.

Ni espiral, sols un cercle viciós.

Tots amorrats a una pantalla.

Desaparegudes les cares de la gent.

La saviesa popular ens diu

que la paciència és el que queda.

Però no és paciència, és resignació.

Potser la merla es quedi al seu niu.

Els contes només són per la canalla.

Els plors per qui se sent melangiós.

Mai més sols ni ploraners com el desmai.

No esperarem un nou toc de queda.

Deixarem que se’ns endugui el vent.

Marxarem sud enllà dient com la cançó:

Bye bye blackbird, blackbird bye bye.

 

 

Francesc Marcé i Puig

24 de gener de 2021.