"PSICÒPATES QUOTIDIANS"
Mars embravits
s’escolen per les aigüeres de l'infinit,
baixant cel enllà,
com alès de psicòpates desencadenats.
s’escolen per les aigüeres de l'infinit,
baixant cel enllà,
com alès de psicòpates desencadenats.
Ni flors, ni violes, ni lliris.
Tant sols deliris
de cervells adormits.
Tant sols deliris
de cervells adormits.
El veí és el teu enemic,
única consigna d’aquests cors tant petits,
que esclaten dins dels pits,
excretant gripaus embogits.
única consigna d’aquests cors tant petits,
que esclaten dins dels pits,
excretant gripaus embogits.
Quanta misèria acumulada
darrera de cadenats invisibles,
de pells tatuades
amb l’odi dels seus déus.
darrera de cadenats invisibles,
de pells tatuades
amb l’odi dels seus déus.
Quanta amargor disfressada
d'egos hipertrofiats,
que no poden sobreviure
sens esclafar qui els passa pel costat.
d'egos hipertrofiats,
que no poden sobreviure
sens esclafar qui els passa pel costat.
Cops de puny i puntades de peu,
l’únic llenguatge
dels qui no saben que tenen veu.
Quitxalla que creu menjar-se un món,
que els engoleix i els vomiteja
com excrements mal digerits.
l’únic llenguatge
dels qui no saben que tenen veu.
Quitxalla que creu menjar-se un món,
que els engoleix i els vomiteja
com excrements mal digerits.
Mars embravits
supurant per les escletxes
d’uns murs enfortits.
Maons primaris d’un sistema
cada vegada més enterbolit.
supurant per les escletxes
d’uns murs enfortits.
Maons primaris d’un sistema
cada vegada més enterbolit.
Francesc Marcé i Puig
14 d’octubre de 2022.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada