"EL BALL DELS VAMPIRS"
Som dins d'una olla que bull,
nedant com polls escaldats.
Quin embull!.
Sempre escalant espadats
sense endevinar cap cim.
Mai plou, sols un plugim.
Això és el que ens han deixat
aquells de qui ens hem refiat.
Però han caigut els seus déus,
simples tigres de paper.
Diuen que no ho cremem tot,
parapetats a les seves seus,
prô és l’únic que resta fer,
quan no resol res fugir,
ni resol res quedar-s'hi,
quan regna l'estirabot,
les puntades de peu,
el culte al botifler
i no serveix elegir.
Un suïcidi resignar-s’hi.
Ja ens han fet passar prou
bèstia grossa per bou.
Esperant el darrer esclat
me’n vaig a ballar
com violinista al teulat.
Francesc Marcé i Puig
11 de desembre de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada