Metabolisme

 "METABOLISME"

A vegades els matins 

punxen com agulles dels pins.

L’adrenalina desbocada 

esdevé malcarada.

Tant li fan germans, amics 

o fins i tot, si s'escau, veïns.

Tots provoquen moviments sísmics

que esveren la llocada 

i fan de l'enteniment bocins. 

Tots es tornen enemics 

furtadors de la teva albada

mentre t’esberlen per dins. 

Cal deixar avançar el dia, 

quan els ànims s'apaivaguen, 

el sol ja no escalfa tant, 

et transformes en espia 

de tot allò que va passant 

i les males marors s'amaguen. 

Més val que em doneu la nit, 

quan les idees es desvetllen

i conflueixen amb les emocions, 

quan se’m renova l’esperit, 

quan les muses ja em vetllen 

i vaig curull de municions. 

Francesc Marcé i Puig 

27 de novembre de 2024.

Sol de tardor

 "SOL DE TARDOR" 

Quan el sol entremaliat 

fica el nas al teu menjador, 

sens haver-lo convidat, 

els darrers dies de tardor, 

deixa’l entrar sens cap recança, 

com un ocupa desitjat 

que t'alleuja la fredor, 

com una papallona en dansa 

a la recerca d’escalfor.

Complimenta’l sens despit 

i no et sentis assetjat, 

que, tot i haver-lo acollit, 

abans de què te n'adonis

ja s’haurà escapolit.

Francesc Marcé i Puig

27 de novembre de 2024.

Processos irreversibles

 "PROCESSOS IRREVERSIBLES" 

No és reverteix l'envelliment,

ni es torna a edats pretèrites.

La mort no te marxa enrere.

La tortura no te rescabalament

encara que ho assegurin els hipòcrites.

Tan sols cal caure de la figuera.

No es pot recuperar el que s'ha extingit,

aquí el dia no segueix a la nit.

Si no és mesuren les conseqüències

es malbaraten existències.

Quan es pateix una massacre

no hi té cabuda un simulacre.

Sovint som tant somiatruites

que creiem vèncer fugint endavant,

confonent pinyols amb fruites,

com si el destí ens estigués esperant,

com si a les que falta un bull ja fossin cuites,

com si veiéssim el món del cel estant.

Francesc Marcé i Puig

24 de novembre de 2024.

Faula del centpeus

 "FAULA DEL CENTPEUS" 

Al centpeus massa conscient

no li va anar gaire bé,

quant es va descobrir les potes,

decidint com moure-les totes

no pogué sortir mai més al carrer.

Francesc Marcé i Puig

21 de novembre de 2024.

Quan respires

 "QUAN RESPIRES" 

Mai no t'adones 
de quan i com respires 
i si mai ho fas 
ves amb molt de compte, 
pots anar a mal borràs.

Francesc Marcé i Puig

21 de novembre de 2024.

Tots plegats

 "TOTS PLEGATS" 

Xerrameca i més xerrameca

ens embassa les orelles,

supurant pels descosits.

Ja no ens cal cap hipoteca,

ni xuclar de cap mamella

com si fóssim nens petits.

Tots plegats feu molt de fàstic.

Esperem que tard o d'hora

feu la fi del cagaelàstics.

Francesc Marcé i Puig

21 de novembre de 2024.

Espècies en extinció

 "ESPÈCIES EN EXTINCIÓ" 

Com a membre pertanyent

a més d’una espècie en extinció

vull declarar ara i aquí

que fins i tot els resistents

semblen fets de cartró,

que és aigualit fins el bon vi,

que ni les dagues son punyents,

que d'on no n'hi ha no en surt solució,

que sens origen no hi ha destí,

que tot i estar amatents

prenem per realitat una il·lusió,

que sens caminar no es fa camí

i que, tot i que ens vulguin esmorteir,

no hem oblidat com tocar el crostó

ni hem renunciat a ser combatents.

Francesc Marcé i Puig

18 de novembre de 2024.

El rellotge aturat

 "EL RELLOTGE ATURAT" 

És de sobres conegut

que un rellotge aturat

marca l'hora dos cops al dia

i no per això ens hem cregut

que ja no estigui espatllat

i ens pugui fer de guia.

Francesc Marcé i Puig

13 de novembre de 2024.

Vells

 "VELLS" 

Aquesta societat considera els vells

com simples trastos per desballestar,

andròmines improductives

que estarien més bé mortes que vives,

ginys desproveïts de cervells

als que ja no cal fer res per conservar.

En un món ple de desgavells,

que ni se'ls acudeixi protestar,

ni fer propostes optatives,

que no siguin gaire normatives,

doncs els penjaran cascavells

tot dient que estan per tancar.

O pitjor allò dels redemptors novells,

disposats a fer-se perdonar,

que els tracten com espècies en extinció,

presumint de bona intenció,

com qui conrea els seus clavells

o galleja perquè treu la mascota a passejar.

Francesc Marcé i Puig

13 de novembre de 2024.

Temps era temps

 "TEMPS ERA TEMPS" 

Temps era temps,

quan les bèsties parlaven,

n’hi havia que pensaven

que tot seria diferent.

És trist haver d’admetre,

que sols ens podem permetre

jugar a l'etern retorn.

La bèstia ja era al forn

abans que la caçaren

i tothom resta indiferent.

Diuen que cerquem consol

amb què no hi ha res nou sota el sol,

però més aviat es tracta

de què som esclaus d'un pacte,

que ens furta la memòria,

repetint sens descans la història.

Ens volen fer creure que avançar

és donar voltes a la sínia,

si ho fem amb prou eufòria,

atents a la darrera consigna,

cada día tornant a començar.

Nois, que aquesta cinta està molt vista.

Potser que juguem fora de pista.

Francesc Marcé i Puig

7 de novembre de 2024.